Miriam Triay / Ciutadella – Més de tres dècades són les que rodegen el bar Royal situat a la plaça de Federico Pareja o, com molts l’hem anomenada més d’una vegada, la plaça Royal. 35 anys en què la família Cleofé -concretament, i de fa 17 anys, na Virginia, filla del fundador, Dolfo Cleofé-, ha format part de la rutina diària dels veïns, treballadors i amics de la zona. Oferint un espai segur on estar i crear una comunitat de persones. I ja sigui per festes com Sant Joan, o en el dia a dia quotidià, els ciutadellencs i ciutadellenques hem tastat el Royal. Un bar familiar i proper, de barriada, però que, demà, diumenge 24 de desembre, tancarà les seves portes definitivament.
EL BAR DE TOTS
Era un mes de març de l’any 1988 quan el pare de família i fundador, Dolfo Cleofé, va decidir fer-se càrrec d’un nou negoci. Concretament, d’un local, ja muntat per ser un bar, però que encara no s’havia estrenat, propietat del conegut Joan Ignasi Balada.
“El vaig batiar com a bar Royal perquè, en aquella època, i quan encara era sabater, solia anar bastant per Barcelona, i a les Rambles hi havia un hotel que es deia Royal. Un establiment que sempre m’havia cridat l’atenció. I quan vaig haver de decidir el nom del meu negoci, ho vaig tenir clar”, afirma. Així, i encara que molts hàgiu pogut pensar, en algun moment, que el nom té relació amb els propietaris del local fins fa mig any, els reis d’Espanya -Balada va deixar el bar en herència a la monarquia-, no tenia absolutament res a veure.
Un nou establiment va néixer, i va ser molt ben rebut per al veïnat i els treballadors dels voltants. Que ja disposaven d’un bar on poder anar a berenar, o a fer el descans. “Tot i que en aquella època no era habitual trobar-se a gent als bars a totes hores, com sí que passa ara; sí que solia venir la gent de l’entorn. Fins al punt que vam crear una nova família”, ens explica Sergi Cleofé, fill del propietari.
ADAPTAR-SE ALS TEMPS
Nascut amb moltes idees per explorar, com el fet de voler formar-se com a bar-gelateria, o com a bar d’hamburgueses quan encara no era habitual, sempre va acabar sent una cafeteria familiar i acollidora. Que, oferint tapes i, actualment, també pizzes i altres varietats de menjar, en tot moment va destacar per la seva proximitat amb el poble ciutadellenc. Mai adaptant-se, en cap cas, al turisme i la seva expansió.
“Al bar encara ve gent que, des de la seva obertura, ens ha acompanyat”, afirma Sergi. “S’ha mantingut sempre amb els mateixos clients, els d’aquí. És un bar típic de barriada, mai s’ha enfocat més enllà d’oferir un servei pròxim”, afegeix Dolfo Cleofé, fill del propietari i germà d’en Sergi.
Mantenint sempre l’essència familiar, llavors, el bar ha anat evolucionant i adaptant-se als temps, d’igual manera que la resta. Així, quan la pròpia plaça de Federico Pareja va néixer -abans eren dos carrers, amb una calçada per vehicles al mig-, va esdevenir un abans i un després per a l’establiment. “Si abans teníem només tres taules que ocupaven l’espai d’un aparcament, i que eren molt pròximes als cotxes que passaven o estacionaven; ara disposàvem d’una plaça peatonal, enorme, i amb suficient espai perquè la gent pogués asseure’s tranquil·lament sense preocupar-se d’altres vehicles”, explica Dolfo fill.
En aquest sentit, també destaquen com abans les terrasses no eren una preferència comuna entre els clients, com sí que ho són ara. I molt menys a l’hivern, quan recorden guardar tot el material de terrassa, taules i cadires, a dintre. No va ser fins al 2005, amb la llei antitabac, que molts dels veïns i clients habituals preferiren estar defora i passar fred. I les terrasses es van convertir en un habitual dels bars durant tot l’any.
A més, pare i germans també destaquen l’evolució del client. Com ja s’ha dit, contràriament a l’actualitat, a finals dels anys 80 i principis dels 90 “gairebé tothom feia feina. No veies gent als bars, com sí que pots veure ara, a qualsevol hora. Abans venia gent que treballava o vivia allà devora, a prendre alguna cosa ràpida. Però gent en horari laboral en venia molt poca”. Així, el normal era tenir a treballadors o veïns a fer el cafè el matí o migdia, i alguns al fosquet a fer alguna cervesa. Però no era tan habitual com ara, afirmen.
LA HISTÒRIA D’UN BAR
Com veis, el bar Royal forma part de la història del poble, havent viscut moments clau tant per als veïns com per als negocis de restauració. Com, per exemple, l’aparició d’una plaça peatonal on abans hi havia una calçada, o el no poder fumar en establiments tancats.
Així, mantenint el mateix ambient familiar i personal, adaptant-se als temps que corren, el bar Royal ha acompanyat sempre al seu públic sent una cafeteria, però oferint també les tapes típiques del poble. En un moment donat, de fet, i com ells recorden, van arribar a tenir un producte estrella que cuinava la seva mare, na Margarita, pel qual la gent hi anava a posta: les trunyelles de be.
Una història plena de rialles i emocions, acompanyada de la tradició d’un poble, i amb moltes anècdotes per explicar… com quan en Dolfo pare i fundador va salvar a un negoci, del mateix carrer del Royal, de morir incendiat, o, fins i tot, al seu propi bar Royal…Que, el pròxim diumenge, 24 de desembre, arriba al seu final. “Després de 17 anys, na Virginia, la nostra germana, ha decidit que ja no vol continuar més. Entre altres coses, perquè l’establiment s’ha venut a un nou propietari, i el preu del lloguer que demanava, era major”, afirmen els germans, Sergi i Dolfo.
Dolfo Cleofe tancant el bar un dia qualsevol al 1992.35 anys d’experiències i vida de poble, 18 dels quals Dolfo Cleofé va estar-ne al capdavant, per passar-ho, el 2006 i per als pròxims 17 anys, a la seva filla, Virginia. Una trajectòria llarga i plena, acompanyada de diverses treballadores, que han acabat formant part també de la família, “com ara na Ruth, na Gemma, na Juana, na Caro, na Clara i na Sedes, entre d’altres”. Que ha acabat culminant amb una festa, una reunió de comiat, celebrada el passat 16 de desembre, i que es tornarà a fer avui, dissabte 23, coincidint amb el moment feliç i melòdic del Nadal. “El bar Royal és d’aquests bars de barriada, que sempre han acompanyat a la gent; d’aquests bars que s’enyoraran”.