Barcelona és la 15a ciutat del món amb més estrelles Michelin i la 3a d’Europa, només per darrere de París i Londres

Guifré Jordan/Barcelona - Barcelona és la quinzena ciutat del món amb més estrelles Michelin, segons dades de la mateixa guia obtingudes per l’ACN ja amb l’actualització del 2025 per a la majoria de països. La capital catalana en suma 39, en un rànquing encapçalat per Tòquio (220) i París (157). La ciutat francesa és la líder a Europa, Barcelona és tercera al continent –també per darrere de Londres (103)– i se situa primera a l’Estat, seguida de Madrid (37). A més, Hermanos Torres, Lasarte, Disfrutar i ABaC impulsen la ciutat a la setena posició del planeta en nombre de triestrellats, amb 5 del total de 148. Segons l'Acadèmia Catalana de Gastronomia, la "cultura gastronòmica terriblement impregnada a tot arreu" i l'impacte del xef Ferran Adrià expliquen les xifres.

La gala de la guia Michelin del novembre passat a nivell espanyol va tornar a entronitzar Barcelona com a referència de l’alta gastronomia, amb 39 estrelles en 29 restaurants diferents. Madrid té el mateix nombre d’establiments amb el reconeixement, però en total sumen 37 estrelles. Mentre que la capital catalana és la setena ciutat a nivell mundial en triestrellats, només el Cinc Sentits i l’Enoteca Paco Pérez en tenen dos, cosa que deixa la ciutat lluny de Tòquio, amb 26 restaurants d’aquest tipus.

Barcelona també té 23 monoestrellats, cosa que la situa en el 14è lloc del planeta en aquesta categoria. Fishology, Mae, Prodigi i Teatro Kitchen & Bar van incorporar-se a la llista amb un guardó cadascun en la gala celebrada el 26 de novembre a Múrcia, mentre que Xerta va perdre la distinció.

El president de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, Carles Vilarrubí, apunta a dos factors per entendre l'èxit de la ciutat i el país en l'alta gastronomia: d'una banda, el talent i la cultura gastronòmica i, de l'altra, "l'epifania" que va suposar el "fenomen" Ferran Adrià. En una entrevista a l'ACN, diu que el xef de l'històric El Bulli va ser trencador gràcies a la innovació i el talent, i va fer "una revolució" que ha arrossegat multitud de seguidors arreu del món. Pel que fa al posicionament de Barcelona, explica que "és el cap i casal" d'un territori "que té una cultura gastronòmica fortament arrelada, fruit d'un paisatge i d'un producte" singulars.

Segons ell, la innovació va eclosionar amb "flors" com Adrià i altres xefs que han contribuït al "jardí" que representa actualment l'alta cuina del país, però afegeix que "les flors no apareixen en territori erm"; per ell, la "sensibilitat" de la ciutadania i "oferta i demanda" culinària han estat un factor decisiu, així com també la projecció de la gastronomia catalana feta pels mitjans de comunicació en les últimes dècades.

Girona, entre les 100 ciutats amb més estrelles del món

D’altra banda, el Celler de Can Roca, Divinum i Massana sumen cinc estrelles per Girona en total i situen la ciutat entre les 100 amb més distincions del món. A nivell de l’Estat, només té Barcelona (39), Madrid (37), València (10) i Sant Sebastià (10) per davant.

En conjunt, Catalunya tindrà 77 estrelles Michelin durant tot el 2025, set més que l’any passat. La xifra representa pràcticament el 22% del total de guardons atorgats per la guia a tot l’Estat, que al seu torn continua en llocs capdavanters en alta gastronomia arreu del món. Així, Espanya és cinquena, només per darrere de França (757), el Japó (474), Itàlia (458) i Alemanya (395). El fabricant de pneumàtics no té guies a tots els països del món, i només reparteix distincions a una quarantena d'estats.

La cuina catalana, només predominant en un restaurant estrellat

La guia Michelin categoritza cada restaurant amb el tipus de cuina predominant, i en aquest aspecte Catalunya segueix la tònica mundial dominant. Si arreu del planeta els que fan cuina moderna i els que s'especialitzen en cuina creativa són els dos que lideren el rànquing, la mateixa circumstància es dona per a Catalunya. Els que ofereixen àpats categoritzats com a 'moderns' sumen 25 establiments al país i 26 estrelles, mentre que els creatius registren 21 restaurants i 35 estrelles. Els que fan cuina contemporània els segueixen a molta distància (5), així com els que la fan tradicional (4) o japonesa (2).

La guia situa Els Casals, a Sagàs (Berguedà), com a únic restaurant català amb distinció –i de la resta del món– que fa principalment cuina catalana. En aquest sentit, Vilarrubí lamenta que al sector li falta "posar en valor la cuina tradicional" del país. Segons ell, això és conseqüència d'un "dèficit" que el territori té per valorar allò autòcton. Per aquest motiu, explica, l'acadèmia que representa desdobla des de fa dos anys el Premi Nacional de Gastronomia en dos guardons: el de la cuina d'autor i el de la tradicional. Vilarrubí creu que les dues esferes s'han "d'equiparar" i que els xefs de més renom "van saber fer una picada i un sofregit abans d'esferificar".

D'altra banda, el president de la institució explica que la cuina francesa ha estat i continuarà sent un "referent" als fogons d'alt nivell catalans, però que "en els darrers 25 o 30 anys hi ha hagut una forta influència, un sisme, japonès". Ho justifica subratllant la "simplicitat" de la cuina nipona, així com la moda i la tendència a cuinar de manera més "saludable o senzilla". Altres grans potències, com les nòrdiques, puntualitza, no han tingut tant impacte a Catalunya.

Alhora, creu que l'alta cuina catalana és "una pedrera d'atracció per a la gent jove que ve d'arreu del món a aprendre coses aquí i que després se'n va". Tant és així, assegura, que al Japó hi ha restaurants que "saben el que és fregir el peix com ho fem aquí" o fer plats com el pa amb tomàquet.

Dos de cada estrelles Michelin, a Europa

Mentre que França només té París com a ciutat destacada en la llista de les que sumen més guardons i el Japó té Tòquio, Kyoto i Osaka en el ‘top 10’, els restaurants amb estrella estan molt més distribuïts per la geografia francesa i arriben a 623 poblacions. Al país nipó es pot fer un àpat a un establiment amb distinció a 377 municipis.

Les dades també reflecteixen l’hegemonia europea en els guardons, amb dos de cada tres estrelles. En concret, 2.950 de les 4.386 distincions estan al Vell Continent, mentre que gairebé una quarta part es troben a l’Àsia (1.031). Alhora, 370 es troben a Amèrica del Nord, 35 a Amèrica del Sud, i cap ni a Àfrica ni a Oceania.

Les dades recopilades per l’ACN mostren el rànquing del 2025 per gairebé tots els països que cobreix la guia, amb algunes excepcions: per Àustria, Portugal, França i Bèlgica s’han fet servir les del 2024, ja que encara no s’han comunicat les del nou any, ho faran entre el gener i el març.