Itiziar Lecea/Ciutadella - Aquesta setmana té lloc, arran de la celebració de Sant Antoni, la primera gran fira de l’any. A banda, s’han organitzat tot un seguit d’activitats i celebracions. D’aquesta primera fira, i també dels mercats que ens esperen enguany, en xerram aquesta setmana amb Bernat Casasnovas, regidor de l’àrea. La seva màxima, que aplica als dos sectors, és la de promoure artesania, tradició i arrels, lligades a la nostra cultura i la nostra identitat. Precisament, el que celebram aquesta setmana amb la festivitat de Sant Antoni i la Diada del poble de Menorca.
Comencem per la fira de Sant Antoni. Què hi trobarem de nou?
La idea de Sant Antoni ha estat aportar, com més tradicions i gremis vinculats a producte i artesania de Menorca, millor. El que puc dir és que tenim una tercera part de paradetes que són d’aquí, una tercera part que serà de Mallorca, i una tercera part de la península. És una fira oberta, tot i que jo preveia tenir més representació del sector artesanal de l’illa. Crec que és un factor a analitzar, veure què està passant amb aquest sector lligat a l’artesania i l’elaboració de producte, i veure per què ens falta més representació. Consider que el lligam que tenim a Menorca amb l’artesania i les tradicions, ens arrelen als nostres avantpassats; que ens ajuden molt a entendre la nostra cultura i la nostra identitat, que és el que celebram aquestes dates.
De fet, mantenim també la fira de la plaça de Sant Antoni, davant l’hospital, com un dels punts principals de la festa. Aquest any, es volia introduir una demostració de tondre bens de forma tradicional, i del posterior tractament i aprofitament de la llana, que molts infants no hauran vist mai, però no ho hem pogut fer possible per temes logístics amb ses vacunes que es necessitaven al seu moment.
Així i tot, he de dir que m’agradaria que, en un futur Sant Antoni, hi hagués més participació del que s’ha fet sempre, del que es fa ara, i del que es podria fer en un futur. Tot el que sigui produït i elaborat, especialment de manera artesanal, és benvingut, perquè ens lliga a un esperit d’aprofitament dels recursos que tenim aquí, i de com els podem fer servir. Viure a una Illa ens dur una casuística que ens obliga a estar desperts i creatius.
Aquesta manera d’entendre les fires, s’estén també als mercats?
La producció de producte, especialment la que es fa al camp, és cada vegada més complicada. Ja sigui que xerrem de verdures, de carn, formatges o d’embotits… És una feina, sempre ho ha estat, bastant dura i que requereix moltes hores tots els dies de l’any, però és que ara s’hi afegeixen les creixents exigències normatives, registres de tot tipus i paperassa, una feina extra que se suma al seu dia a dia. Crec que són dificultats afegides que fan que molts productors no motivin als seus fills a continuar amb aquests tipus de feines. Els models que es plantegen des d’Europa, de grans ciutats o de grans empreses, no sempre es podràn ajustar amb èxit a la nostra realitat, perquè és molt diferent. Consider que s’haurà de plantejar la manera d’incentivar, ja sigui amb una formació específica administrativa o d’algún tipus d’acompanyament per tal d’acurçar la distància entre administracions i productors. A una petita illa com la nostra, el que s’ha de cuidar és al petit productor, al que fa temps que segueix tradicions, any rere any amb pràctiques que tenen centenars, a vegades milers d’anys, o aquell petit productor que comença un projecte innovador. Sigui més antic o més actual, del que es tracta és que tenguin una consciència clara d’economia circular, fent-se servir tant de les nostres races autòctones, com dels recursos de proximitat. Seguint aquests exemples d’economia sostenible tenim propostes extraordinàries com l'introducció de l’olivó d’ullastre a alguns dels nostres olis, oferint un coupage menorquí pioner i únic al món, o la creació del popular te matcha japonès “a la menorquina” amb fulles d’ullastre, encensos, ungüents i sabons de plantes medicinals locals, artesania i utensilis fets amb llenya “nostra”, d’ullastre, és clar! Carns de races autòctones ben cuidades, verdures ecològiques, embotits, i formatges tradicionals exquisits, i formatges del món, produïts aquí, entre d’altres.
Un cas clar d’aquesta afirmació és la situació dels nostres pescadors i com està de buida la plaça des Peix.
Des que vaig entrar a aquesta regidoria, he intentat entendre què està passant, per què perdem peixaters. Un dels factors que hi influeixen és aquesta intervenció d’Europa que comentava abans, però n’hi ha d’altres. Un d’ells és que no tenim relleu generacional dintre del gremi de pescadors i peixaters. Un altre és el fet que els pescadors van triant quan sortir, dels pocs dies que poden sortir a pescar. Tanmateix, ja tenim quasi llest per treure a licitació durant aquest any els lots disponibles de la plaça des Peix, i hi ha algunes persones interessades, i una esperança que aconseguint millores pels pescadors, tornarem a donar vida al mercat amb nous peixaters i peix nostre. Ho volem enfocar amb optimisme. A més, també farem algunes intervencions per a millorar les condicions del Mercat. Estem estudiant la forma de posar-hi climatització i algunes altres aportacions i millores. Per altra banda, i conscients que hi ha moltes hores del capvespre que el mercat queda tancat, tenim ganes de poder dinamitzar-lo, especialment a l’estiu.
Teniu, en aquest sentit, noves idees pels mercats d’estiu?
No hi haurà grans canvis, però sí que hem de veure com reposicionam els mercats d’estiu en el moment en què la plaça des Born sigui peatonal. Hem d’estudiar quines zones de la part de baix, al que ara és aparcament, són les més viables, amb la intenció de donar més oxigen al passeig, perquè tenim unes 40 paradetes. Ho hem d’acabar de perfilar amb l’equip de govern.
A banda de la de Sant Antoni, quines altres grans fires tindrem aquest 2025?
Intentarem potenciar les trobades amb productors i artesans, Apostar pel producte local és una forma de preservar la nostra identitat cultural mentre es construeix un futur més connectat amb el medi ambient. A més, donar suport als petits productors i a iniciatives locals contribueix a un teixit econòmic més resilient, I amb mes identitat. És aquí i baix aquest principi, que naixeria la Fira de la terra, on es prestarà especial atenció a totes les persones d’aquesta illa que proposin qualsevol producte o artesania, o sistema de producció, sigui lligats a les nostres tradicions o a noves propostes utilitzant bé els recursos d’aquesta terra. Encara ens falta definir quan i com, però la idea és posar-la en marxa dins aquest 2025.
Per què plantejau aquesta fira?
Perquè fomentar el productor local i el producte de proximitat és essencial per construir una economia circular i sostenible, on els recursos es reutilitzen per reduir l'impacte ambiental. Aquest model no només promou la producció respectuosa amb el medi ambient, sinó que també reforça la identitat cultural i patrimonial de les comunitats. Els productes locals, elaborats amb materials i tècniques tradicionals, reflecteixen la història, la creativitat i els valors de la terra, contribuint a conservar els oficis antics i les arrels culturals. A través del consum de productes km0, es dona suport als artesans i als comerços nostros, afavorint un comerç més just i equilibrat. Això, alhora, afavoreix la cohesió social i la identitat, ja que es redueix la dependència de les grans cadenes de producció industrial i es fomenta una producció més respectuosa amb el territori i les persones. A més, és fonamental apostar pel suport als productors de nous projectes que ampliïn l'oferta local, creant oportunitats per a l'emprenedoria i la diversificació econòmica. Els nous projectes poden ajudar a revitalitzar àrees rurals, generant llocs de treball i impulsant la innovació dins del marc d'una economia respectuosa amb el medi ambient.
I pel que fa a la branca de comerç, tindrem novetats?
Continuarem apostant per la col·laboració amb l’associació de Ciutadella Antiga, que està centrada en el comerç del centre històric. I que sempre ha fet una bona feina per dinamitzar i promoure el comerç local. La idea és, dintre del possible, animar el sector també amb certes fires I noves propostes.