El menjar blanc era i és la postra més típica de les festes de Sant Joan de Ciutadella, com també ho és de les festes majors de la localitat tarragonina de Reus, que també està unida gastronòmica i festivament amb Ciutadella pel fet que les avellanes que es compraven i donaven com a present a l’al·lota que a un l’hi agradava i era la manera de començar a fer gambes, també provenien d’aquesta localitat catalana.
Possiblement van ser uns quants els soldats i cavallers de terres tarragonines, i també gironines, que van venir amb al rei Alfons III a conquerir Menorca i potser aquí van arrelar, però el present de les avellanes -no hi ha avellaners a Menorca- devia seguir arribant i es va fer tradició, com també ho ha estat aquests costum gastronòmic de compartir com a postra de festa major el menjar blanc.
A Ciutadella el menjar blanc forma part del berenar del Diumenge des Be, després del xocolata amb ensaïmada de Sant Joan, es consumeix el menjar blanc acompanyat de crespellets. Antigament se’n feien bunyols o es farcien de menjar blanc els actuals bunyols de crema, que eren també postra dels dies de festa. També el menjar blanc era el dolç del dinar del dia 24 de juny, Dia de Sant Joan Baptista, data plena de simbologia i de record cap a les arrels, a la llum i al sol, que acaba d’iniciar el seu solstici.
Així podem afirmar que tan el menjar blanc com les avellanes de les nostres festes tenen un origen en la conquesta catalana de l’illa de Menorca.
MENJAR BLANC
Ingredients: 1 litre de llet sencera, 100 g de Maizena o Nutricelia, 200 g de sucre, 1 canonet de canyella i la pell d’una llimona.
Elaboració: Dins una olleta bullirem la llet amb la canyella, la pell de llimona i el sucre. Quan arranqui el bull, davallam el foc i afegim la Maizena que prèviament haurem dissolt dins un gotet d’aigua i a foc ben dolç remenant en tot moment fins que quedi ben espessa, entre tres i cinc minuts, no més. La ficam tot d’una dins una safata o palangana, la deixam refredar i la posam a la gelera un parell d’hores abans de servir-la. Hi ha qui abans de ser- vir-la hi posa al damunt canyella en pols.