Del blat i les farines de Menorca 

Quan entrava el mes de desembre es sembrava el blat i la tradició marcava que s'havia de començar a sembrar sempre en dissabte, perquè aquest dia de la setmana està dedicat a la Mare de Déu. També era creença que s'havia de fer en lluna vella.

A Menorca es van sembrar moltes varietats de blat, si bé la més coneguda era la Triticum sativum, que té nombroses variants, de les quals la més emprada era l'anomenada xeixa grossa, de color clar i gra gros, i que ja estava documentada al segle XIV. També es sembrava la xeixa petita, també de color clar, però de gra petit, que era més indicat per a sembrar a les terres primes. Altres blats coneguts a la nostra illa quan s'en sembrava eren el de canya blava, que va entrar cap al 1924, i que resultava bastant productiu, però les espigues s'escollavem, es rompien a tall de coll pel vent. Al segle XIX es va introduir el blat d'Alger i després de la Guerra Civil es va començar a sembrar el blat vermell, amb bons resultats. El canvi fet a la pagesia menorquina cap a la ramaderia i la producció de llet, va fer que els camps de blat es convertisin en camps de pastura per a les vaques per a la producció de formatge.

Antigament, quan a la nostra illa quan es conreava el blat i els molins estaven en plena producció es podien trobar les següents farines:

- La farina-flor o flor de farina era la més fina de totes, amb ella es feien les ensaï- mades de Sant Joan, les coques bambes, les magdalenes... Es mesclava amb farina normal per a fer pa. A les receptes on s’empra la flor de farina podem emprar farina fluixa. Per a fer les ensaïmades era costum mesclar les dues farines.

- Farina normal era la que s’emprava per a l’elaboració del pa i, a també per a fer coques, formatjades, pastissets i altres productes de rebosteria. Seria l’actual farina de força

- Prims blancs, eren emprats per a fer la coca rossa, que com hem explicat a aquest llibre era un pa integral molt dur que no es solia conservar més d’un dia i es consumia gairebé a l’instant.

- Prims que es mesclavem amb el segó per a donar de menjar als animals com pollets i gallines.