Diferències gastronòmiques entre Ponent i Llevant de Menorca (II)

Bep Al·lès / Ciutadella – El que a Ciutadella és una formatjada de formatge, a la resta de l’illa és un flaó, i fa unes dècades encara es diferenciaven no sols en el nom, sinó en la forma, pel fet que els flaons eren més triangulars, com els tricornis de la Guàrdia Civil, i les formatjades de formatge més rodones, com ara.

També en la rebosteria pasqual, a Ciutadella es fan formatjades de brossat, i a la resta de l’illa se’n fan crespells, que res tenen a veure amb els crespells mallorquins. A la part de Llevant, juntament amb Ferreries, Mercadal i Migjorn, que pertanyen a Ponent, es fan crespells de sobrassada, suquet, confitura, carabassat, codonyat, ametlla i monyaco, mentres que a Ciutadella se’n fan de cada vegada menys i potser els únics que encara es fan a les cases per la Pasqua amb el sobrant de la pasta de formatades són els de sobrassada.

A Ciutadella no es fan canyes de sobrassada i sí, panets de Viena amb sobrassada, com també hi ha que apuntar que és diferent la forma de les formatjades de carn de Ciutadella a les de la resta de l’illa.

Només 16 quilòmetres separen Ciutadella de Ferreries, i per exemple el que a Ciutadella diuen un coc, a Ferreries és un panet, i al que a Ciutadella és un llonguet a Ferreries, també a Mercadal, és un coc.

Un dels productes de rebosteria que està en greu perill de desaparèixer és el que a Ciutadella deim xuclador, i que a la resta de l’illa es diu panet amb crema o fins i tot a Alaior he trobat una recepta que l’anomena xuclacrem. Es tracta d’un panet de llet o brioix dolç farcit de crema pastissera i ensucrat al damunt i que formava part de les berenetes dels més petits fins a gairebé la mitat dels anys 80 del segle passat, el segle XX.

També amb la reina de la pastisseria menorquina hi trobam petites diferències en la presentació. A Ciutadella la tortada d’ametlles va guarnida de confitura de vermell d’ou i amb rosetons de merenga, mentres que a altres poblacions va guarnida només de confitura d’ou, o només de sucre en pols o floreti.

El mateix passa amb el cuscussó de Nadal. El de Ciutadella és més consistent, es talla a guinavet, perquè porta més sèu de porc, en canvi el típic de la part de Llevant era més esmicolat i es menjava o es menja, perquè poc a poc s’està recuperant, amb cullera.

Finalment, encara que n’hi ha moltes altres diferències en el món del dolç, apuntar que les dolses, conegudes antigament com a sucre esponjat, a Ciutadella els seus colors són el blanc i el rosa, mentres que a la part de Llevant n’hem pogut veure de grogues, verdes i fins i tot de color blau.

En les properes setmanes parlarem de les diferències al món dels vegetals, els embotits, el peix i el marisc, entre altres.