Miriam Triay/Ciutadella – Amb més d’una dècada d’apicultura a l’esquena, Dolçamar, l’empresa de mel d’Antoni Anglada, ha guanyat un nou premi a nivell nacional. Aquesta vegada, i després dels quatre anys consecutius en què va guanyar el Premi a la millor mel de flors, ho ha fet de forma més concreta. Amb un producte més específic. Amb la mel de trèvol. Aconseguint el Premi a la millor mel de trèvol del Concurs de mels del Congrés Nacional d’Apicultura d’Espanya. Des de Foodies on Menorca hem pogut mantenir una conversa amb ell.
Com ha sigut guanyar aquest premi?
Una passa més cap al camí que volem seguir des de Dolçamar. Que és, sobretot, anar creant mel, anar millorant, i fer-nos un forat més enllà de les fronteres menorquines. Aquest premi me l’han donat per fer una mel de trèvol. Lotus corniculatus és el nom científic. És una flor que surt sobretot a zones de roca del nord de Menorca. I encara que es tracta d’una flor groga que passa desapercebuda, gens ofenosa, a la qual no se li dona molta importància, a nivell apícola en té molta. De fet, la mel de trèvol és molt coneguda a l’illa.
Aquest s’afegeix a altres premis aconseguits durant aquests darrers anys.
Sí. És que la mel de Menorca és espectacular. I jo, en certa manera, vaig ser dels primers que em vaig atrevir a presentar-la a concursos.
Des del 2018 m’han premiat amb ella. Abans d’aquest any havia tingut dos premis a concursos dins l’àmbit d’illes. Va ser el 2018 que ja em vaig presentar a un concurs nacional, i vaig guanyar el Premi a la millor mel de flors d’Espanya. El 2019, 2020 i 2021 també vaig guanyar aquest premi. I el 2022 vaig quedar segon, per davall d’un company de Sant Climent. Com dic, la mel de Menorca és extraordinària, insuperable.
La flora de l’illa és molt diversa, i està concentrada en un territori molt petit. Açò és el que, entre altres, la fa diferent.
Parli’ns una mica de Dolçamar.
Doncs és un projecte que va néixer el 2012, després de quedar-me sense feina, i de necessitar un canvi d’aires. Jo som treballador social de formació. Però va arribar un punt que vaig tenir la necessitat de fer algun tipus de feina manual. Alguna cosa que em fes vibrar. I vaig recordar que sempre havia tingut una intriga i relació especial amb el món de les abelles i l’apicultura. Sense haver vingut mai de família pagesa, vaig començar a iniciar-m’hi, gràcies a l’apicultor Xec Gornés.
A mesura que m’hi anava endinsant, vaig començar a plantejar-m’ho com un projecte de vida, de llarg termini. Em vaig anar formant i fent cursos, de fet encara ho faig. I vaig acabar creant la marca, l’empresa, Dolçamar.
Es tracta d’un món totalment artesanal i que no és fàcil, perquè depèn de molts factors que fugen del nostre abast. Com la climatologia i la precipitació. L’aigua fa florir les flors, i les manté així, amb prou humitat perquè l’arrel generi nèctar. Si la planta no té prou humitat, avorta, i li genera molt d’esforç tot el que és la floració. A Menorca no és que plogui molt.
Com ha anat la collita d’enguany en aquest sentit?
Venim de dos anys catastròfics. El 2021 i el 2022 van ser dos anys molt dolents. Hi va haver una gran sequera, i vam tenir molts de mesos sense aigua que ens van perjudicar. De fet, jo només fa dotze anys que estic en aquest món, però la gent que porta molta més estona, deia que mai havia vist un any com el 2021. El pitjor dels dos, sense dubte. El 2022 va ser just un poc millor, però tampoc hi va haver molta millora. Enguany… bé, sort de les pluges de maig que van ajudar a pujar. La mitjana per caseta de mel va ser una mica més alta que els altres dos anys passats. Però no va fer llarg. No va ser com el 2020, un any realment bo.
En aquest sentit he d’afegir que, en el cas del trèvol, enguany hi ha hagut molt de lot, perquè encara que fos una primavera eixuta, com dic, el maig va ploure molt. I va fer que l’abatzer i el lot fessin una empenta important.
Quins projectes futurs té al voltant de Dolçamar?
La idea és crear una empresa molt potent a nivell apícola a Menorca. Créixer i poder arribar a les 600 caixes. Objectiu per al 2026. I després, tal vegada i si tot va bé, anar augmentant.
Tenir un bon equip, estructurar bé. Es considera que un apicultor comença a controlar un poc el tema a partir de 7-8 anys treballant. I en aquest sentit es veu tot d’una quan hi ha passió i quan no. Com en tot. Però en l’apicultura és fonamental que sigui vocacional.
I seguir investigant. Fer arribar la mel de Menorca a fora. Anar a cercar nínxols de mercat que ens donin valor afegit. Des del meu punt de vista als menorquins ens falta reivindicar el nostre producte de manera adequada, i a fora. Anar més enllà d’abastir el mercat local. I és el que Dolçamar vol fer. Fer-nos valer. Li hem de donar el valor que té.
Dolçamar, el projecte nascut de la passió i vocació per l’apicultura, segueix pujant escalons i compartint la seva mel. Amb ganes de seguir creixent, investigant i aprenent, l’empresa de Toni Anglada aspira a molt més. A donar el valor que es mereix al producte menorquí. A demostrar que la mel menorquina és insuperable. I a aconseguir unes connexions amb l’exterior necessàries.