Dotze finques de Menorca, entre les millors criadores de frisona d’Espanya

Conafe, la Confederació d’Associacions de Frisona d’Espanya, ha fet públic el llistat de les millors finques criadores del país. I, 12 d’aquestes finques, són de Menorca. Aquestes qualificacions posen en relleu la feina excel·lent que es fa als llocs menorquins, que competeixen amb grans finques de la península, sobretot d’Astúries, Cantàbria i Galícia. Destaca el fet que, de les dotze de Menorca, cinc estan en les primeres 50 posicions, essent Son Vives (Ferreries) la que ha puntuat més alt, quedant en sisena posició. A més, Catalina Pons, qui duu la finca de Son Quart i també és presidenta de FAGME, remarca el fet que gairebé s’ha duplicat el nombre de ramaderies destacades dintre d’aquest llistat respecte de l’any anterior, posant en valor la feina que es fa a l’illa.

UN RÀNQUING AMPLIAT

A finals del mes de gener, Conafe va fer públic el llistat de les 100 ramaderies criadores amb una qualificació més alta. Per poder ser qualificades, s’han considerat les ramaderies amb 17 reproductores o més, amb el 85% de les vaques de 36 mesos o més qualificades, amb un percentatge inferior al 5% del Registre Auxiliar A sobre el cens de reproductores, i un mínim de 10 animals nascuts i qualificats. Les qualificacions han puntuat des dels 87,71 de la finca Gan. Diplomada Badiola S.L d’Astúries, en primera posició; fins als 82,83 de la finca Casa Celedonio, de la mateixa comunitat.

Mentre que el llistat de les 100 millors finques criadores de 2003 posicionava a set finques de Menorca (Son Vives, Arenetas, Son Usina, Bini Llubet, Son Quart, Algendar d’en Gomila i Son Piris), el ranquing de 2024 suma les finques de Son Alzina SRM, La Trinitat, Torretrencadeta, Torre den Quart, Binialcalà i Son Bou Vell; mentre que la de Son Usina surt del llistat. El cas més destacable, però, és el de Son Vives, que l’any 2023 ja va fer la 16 posició i, enguany, puja fins a la sisena. Fa uns cinc anys que ja entren dintre d’aquest llistat. Però, com s’ho fan.

LA FEINA DE SON VIVES, REFLEX DE L'ESFORÇ DELS PAGESOS MENORQUINS

En Joan Coll Fullana duu l’explotació de Son Vives, a Ferreries, junt amb el seu germà Geroni. Són també propietaris de la finca, i assegura que tenen vaques pel gust que prenen amb elles. “Ho fem per hobby, és el que ens agrada i ho fem de gust. M’agrada tenir vaques que són bones, prenc més gust amb la feina, i ara mateix tenim un ranxo molt compensat.”

“No tenim cap compensació econòmica, però aquest tipus de reconeixement suposen una satisfacció pel fet que es valora la feina anual; i no només d’enguany, sinó la feina que vam començar a fer fa 10 anys, perquè ens descriuen com a millor ramaderia criadora. La selecció i tria dels toros i les vaques no és un procés de dos o tres anys, sinó de molt més”, comenta.

“Així i tot, amb en Jeroni, el germà, trobam que hem fet molta via. Veure’ns entre els 10 millors criadors d’Espanya, és una gran alegria. De fet, el nostre objectiu és mantenir-nos dintre d’aquestes deu primers i pujar.” Sap que és un objectiu que no només depèn d’ells, i que és possible que hi hagi finques que millorin en poc temps i puguin obtenir més puntuació. Però en Joan mostra confiança i, sobretot, empenta, per poder mantenir aquesta boníssima puntuació. “Tenir més de 85 punts és un mèrit molt gros”, assegura. Especialment, si es comparen les 46 reproductores -uns 60 caps de bestiar-, amb les grans ramaderies del nord d’Espanya, on es conten per centenars a una sola finca. 

VAQUES AMB RENOM

El nom de Son Vives sona també el mes de març, durant el Concurs Morfològic de vaca frisona que es celebra el cap de setmana de la Fira del Camp a Alaior. És el cas del 100% de finques que han entrat dintre del llistat. Per exemple, a Son Vives duen dos anys seguits que fan segon millor criador i millor vaca jove campiona. També passa amb Son Quart, que ha obtingut diversos premis al concurs d’Alaior. Però que ha fet una passa més aquest 2024 anant al concurs nacional junt amb la finca de Binialcalà. 

“És diferencial que, tots els que som a dintre del llistat, anam al concurs morfològic, el que ja mostra el gust que hi posam”, comenta na Catalina Pons. És també significatiu del mapa criador menorquí veure que, dels 12 llocs que han entrat al llistat de Conafe, 8 siguin de Ciutadella. “Açò mostra la tradició que tenim al municipi de mantenir el camp i fer feina amb la frisona. Tot i que tenim un lloc de Maó, dos des Mercadal i un de Ferreries que també estan molt ben puntuats. La feina es fa bé allà on s’hi posat gust, i aquest llistat és un exemple. I, a la vegada, una empenta per continuar endavant a pesar de les dificultats”.

És aquest gust al qual apunten tant Pons com Coll el que fa que surtin bons animals. I és tot un art. Segons Catalina Pons, una bona part de la feina és l’ull a l’hora de fer encreuaments entre braus i vaques. “El mateix brau no serà bo per totes les vaques, hem de triar bé per obtenir els millors resultats. Intentam fer els millors acomplaments possibles, a fi de millorar la raça.” Però també apunta al fet de que obtenir bons animals és també qüestió de posar-hi ganes. “És el nostre pa, i tenir millors vaques vol dir anar avançant. El gust que hi posam també hi fa molt.”

MENORCA NO ÉS EL NORD D'ESPANYA

Retallar distàncies amb grans ramaderies del nord d’Espanya, on les condicions de feina i els recursos no tenen res a veure amb Menorca, suma mèrit a la feina que s'està fent aquí.

Com comenta Joan Coll “hem de rascar molt aquí, si ens comparam amb les ramaderies del nord d’Espanya. Allà, el pagès es dedica només a les vaques. Aquí hem de munyir, formatjar, llaurar, sembrar… La feina és molt diferent, i no se’ls ha de llevar mèrit a ells ni posar-nos a noltros, però és cert que les condicions no són les mateixes.”

Sí que són comparables, tanmateix, altíssims resultats, el que per Catalina Pons augura un bon futur per a la frisona menorquina.

VAQUES AMB NOM PROPI

El nom de Son Vives sona també el mes de març, durant el Concurs Morfològic de vaca frisona que es celebra el cap de setmana de la Fira del Camp a Alaior. És el cas del 100% de finques que han entrat dintre del llistat. Per exemple, a Son Vives duen dos anys seguits que fan segon millor criador i millor vaca jove campiona. També passa amb Son Quart, que ha obtingut diversos premis al concurs d’Alaior. Però que ha fet una passa més aquest 2024 anant al concurs nacional junt amb la finca de Binialcalà. 

“És diferencial que, tots els que som a dintre del llistat, anam al concurs morfològic, el que ja mostra el gust que hi posam”, comenta na Catalina Pons. És també significatiu del mapa criador menorquí veure que, dels 12 llocs que han entrat al llistat de Conafe, 8 siguin de Ciutadella. “Açò mostra la tradició que tenim al municipi de mantenir el camp i fer feina amb la frisona. Tot i que tenim un lloc de Maó, dos des Mercadal i un de Ferreries que també estan molt ben puntuats. La feina es fa bé allà on s’hi posat gust, i aquest llistat és un exemple. I, a la vegada, una empenta per continuar endavant a pesar de les dificultats”.

És aquest gust al qual apunten tant Pons com Coll el que fa que surtin bons animals. I és tot un art. Segons Catalina Pons, una bona part de la feina és l’ull a l’hora de fer encreuaments entre braus i vaques. “El mateix brau no serà bo per totes les vaques, hem de triar bé per obtenir els millors resultats. Intentam fer els millors acomplaments possibles, a fi de millorar la raça.” Però també apunta al fet de que obtenir bons animals és també qüestió de posar-hi ganes. “És el nostre pa, i tenir millors vaques vol dir anar avançant. El gust que hi posam també hi fa molt.”

MENORCA NO ÉS EL NORD D'ESPANYA

Retallar distàncies amb grans ramaderies del nord d’Espanya, on les condicions de feina i els recursos no tenen res a veure amb Menorca, suma mèrit a la feina que s'està fent aquí.

Com comenta Joan Coll “hem de picar molta pedra aquí, si ens comparam amb les ramaderies del nord d’Espanya. Allà, el pagès es dedica només a les vaques. Aquí hem de munyir, formatjar, llaurar, sembrar… La feina és molt diferent, i no se’ls ha de llevar mèrit a ells ni posar-nos a noltros, però és cert que les condicions no són les mateixes.”

Sí que són comparables, tanmateix, altíssims resultats, el que per Catalina Pons augura un bon futur per a la frisona menorquina.