El sector de la pesca, en perill d’extinció?

Miriam Triay/Ciutadella - El passat dimecres, 11 de desembre, va tenir lloc el Consell de Ministres d’Agricultura i Pesca de la UE, amb l’objectiu de debatre i decidir els Totals Admissibles de Captures (TAC), i quotes de pesca per als anys 2025 i 2026 (per a algunes espècies) en l’oceà Atlàntic; i per al 2025 en el mar Mediterrani i mar Negre. En aquest, ja s’hi duia la proposta, feta per part de la Comissió d’Europa, de reduir un 79% els dies anuals de pesca de cara al 2025 al Mediterrani occidental, passant de 130 a 27. Una que va escandalitzar als pescadors espanyols, que es manifestaren els passats dies 9 i 10 de desembre; però una que finalment s’ha aprovat en aquest Consell.

Fa temps ja que en aquest setmanari anam actualitzant les diferents mesures que des de la Comissió Europea s’imposen en la pesca del Mediterrani. Fa estona que veim com els pescadors d’arts majors de Menorca veuen limitats els seus dies o les seves captures, en favor de la sostenibilitat i la cura del medi ambient. I els pescadors menorquins s’han anat adaptant i assumit els esforços que cada un d’aquests canvis els pogués suposar. Pel bé general. El 2019 les barques d’arrossegament de les Illes Balears feien feina 240 dies de pesca anuals, front als 130 dies que han tingut enguany. 

Després de quatre anys en què la situació és aquesta, enguany, i com bé ens explica Xavi Marquès, Patró Major de la confraria de pescadors, s’ha tornat insostenible. “Des que van començar a aplicar mesures des d’Europa, nosaltres les hem complert. Ens reduïen dies, i ens adaptàvem. Ens aconsellaven emprar malles més grans perquè els peixos petits poguessin sortir, i ho fèiem. Però en cap moment hem vist un informe que ens mostri com està la situació de la nostra mar en l’actualitat. I les mesures segueixen creixent i restringint-nos”. 

En aquest sentit, el ministre espanyol Lluis Planas, ja explicava, abans d’anar-hi, que hi assistia amb la determinació de rebatre la proposta de la Comissió sobre el mar Mediterrani. Segons s’ha comentat des del ministeri: “El ministre entén que, de portar-se a terme aquesta iniciativa, es posaria en sèries dificultats la viabilitat de la flota mediterrània, que ja ha fet importants esforços d’adaptació en els darrers anys”.

Una iniciativa que, com deim, finalment s’ha aprovat, amb possibles concessions -com cada any- si els pescadors adopten una sèrie de mesures. Entre les quals trobam les malles de 50mm, o les malles de 45mm, que segons la rapidesa amb què s’apliquin, o la quantitat d’aquestes que s’instal·lin, les concessions de dies poden augmentar. Així com les vedes de 100-500 mts 6 setmanes contínues entre maig i setembre. Entre altres.

Mesures que altres anys també han estat damunt la taula, i que permetien als pescadors poder augmentar els seus dies de feina, de 130 -que eren els establerts enguany-, a 150, per exemple. Però de cara a l’any vinent, hem de recordar que els pescadors partiran de 27 dies. Per tant, podran augmentar fins a un màxim de 130 dies, si adopten les mesures més restrictives. En aquest sentit, Marquès expressa que: “Amb una aplicació raonable d’aquestes mesures quedarem amb uns 90 dies -quatre mesos i mig de feina-, i si aplicam les mesures més restrictives de les malles, podrem arribar a 130 -sis mesos i mig-”. 

Ara, els pescadors han d’escollir quines opcions tenen i valorar-les. De moment, encara s’han de reunir amb la Secretaria General de Pesca per expressar-los les seves intencions. Encara queden decisions a prendre, i és difícil albirar el que finalment succeirà. “No sé què passarà. Si acotarem cap com sempre, i callarem. O què farem. Però jo no ho veig factible. Fer feina 90 dies no és rendible. I fer-ne 130 amb les mesures que volen que apliquem, no ho tenc gens clar... El peix té unes mides concretes, i si ens fan posar malles massa grans, no el podrem pescar”. La reunió a nivell nacional servirà per posar en comú les diferents opinions que tenen els pescadors del Mediterrani. I per decidir què volen fer, finalment, davant la decisió de la Comissió Europea. 

Es tracta d’una mesura que, tot i que s’hagi aconseguit pal·liar, d’alguna manera, pel que ens expressa el Patró Major, ja ha fet mal al sector pesquer, que cada vegada es veu més reduït. “El sector ja està ferit. Fa temps que hi està. I ens hem anat adaptant com hem pogut. Però si ja tenim altres problemes, com el relleu generacional, el fet que cada vegada se’ns compliqui més la feina, no ajuda gens a qu els joves vulguin atrevir-se a entrar a fer aquesta professió”. 

De fet, des de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors, es calculava la desaparició de 556 vaixells, i de la destrucció de 17.000 llocs de feina. Ara que la mesura s’ha aprovat, i per molt que s’hagin donat aquestes concessions, la por és que molta gent no ho pugui encarar i s’hagi de retirar i amarrar els seus vaixells.  

“No només s’està fent mal a un sector primari, sinó que també afecta peixateries, majoristes, proveïdors de material, supermercats... i acaba fent molt de mal a una gastronomia i a una cultura pròpies. Si només podem fer feina cinc mesos, aquests es concentraran a l’estiu, i el perjudicat en serà el menorquí. El peix nostre acabarà sent un producte de luxe, que només podrà menjar el turista que vengui de vacances, i el pagui bé de preu. Perquè si no, evidentment, l’empresa no és rendible. I sempre ho paguen els mateixos”.