Felip Llufriu, la màgia als fogons

Felip Llufriu, que enguany porta el seu quart any de retorn a l’illa després de passar més de dues dècades a Barcelona dirigint els fogons del “Roca Moo”, dels prestigiosos germans Roca, del Celler de Can Roca, on Felip va aconseguir una estrella de la Michellin que va conservar més d’una dècada.

L’any passat el seu ”Mon” restaurant, presentà novetats importants, per a una banda l’obertura de 8 habitacions a manera de Fonda a la primera planta de l’immoble modernista que fou la residencia de l’empresari del sector de la bijuteria Joan Salord Comella, coneguda encara pels més majors com “cas xigarret”. Allà Llufriu ens ofereix 8 cambres amb molta llum, modernes, i com que vol conservar l’esperit de les antigues fondes, no hi ha televisió, però si que es pujar al carruatge de la modernitat amb el wifi.

Rajoles hidràuliques, predomini dels blancs, netedat i crear la primera fonda gastronòmica a Ciutadella, ha estat l’objectiu de Felip Llufriu per aquest 2017, cosa que espera que ajudi a desestacionalitzar i poder tenir gent, almanco els caps de setmana dels mesos d’hivern, on exerceix el seu mestratge als alumnes de cuina de l’IES Mariàngels Cardona, allà on ell es va formar fa gairebé 25 anys.

Pel que fa als restaurant, a més de noves incorporacions a l’equip de cuina i de sala, el que més crida l’atenció és que no hi ha carta, sols dos menús tancats, un de 25 euros i un altre de 45 euros que inclouen aperitiu i pa de blat de xeixa de Menorca, elaborat als obradors de “S’Avia Rita” de Ciutadella. També en la seva aposta pel producte local i suport al sector primari, l’oli d’oliva és del lloc de Son Felip, a la tramuntana de Ciutadella, als voltants de Cala Pilar, i la flor de sal és de Ses Salines de la Concepció de Fornells, única empresa salinera en actiu a Menorca, i una mantega fina d’Es Mercadal, sorprenent.

Felip Llufriu és un cuiner ple de màgia, d’una finesa excelsa en el tractament del producte, en el seu servei, i també com a persona. Humilitat, bon tracte, i proximitat són la seva carta de presentació.

El restaurant es presenta obert a la llum, amplitud i detalls cuidats al mínim. Quan arribes i et seus a taula comences el teu recorregut per un món de sabors, d’experiències, de textures que fan que el seu Mon en sigui un referent de la cuina de cuines a Menorca.

Al seu menú hi juguen, s’hi mariden, s’hi fusionen el producte local amb majúscules, recercat i mimat amb les primeres matèries de qualitat per a donar inici a una terrina de foie amb brossat de Menorca i les figues confitades, el figat, que és un element que Llufriu estima i present cada any a les seves elaboracions.

Continuam amb una proposta sorprenent i a la vegada arriscada, la seva botifarra de pop amb ceba. És la seva transformació, la seva mà a la nova cuina menorquina d’un dels plats tradicionals del nostre receptari mariner, el pop amb cebes, al que l’hi ha donat un toc espectacular.

No podia faltar el producte estrella de la gastronomia menorquina, la llagosta, i com fa amb el pop amb cebes, dóna una nova vida a un dels grans clàssics, la llagosta amb pebres, on per a una banda gaudim d’un generós coll de llagosta sense closca fregit, amb una textura de pebre escalivat a manera de congret salat, i a part ens presenta els pebres escalivats com sempre s’ha fet a Menorca, torrats i després confitats amb oli d’oliva i alls, que ens apropen a la cuina local i el que realment provam és una llagosta amb pebres tal i com ha de ser.

La quarta proposta del menú és el peix del dia, aquell que troba a la plaça del Mercat de bon matí. Ens va tocar un plat de ratjada, sublim, amb salsa de taronja i olivada negra. Textures sorprenents en el peix de bastina i els sabors mediterranis de la taronja amb els seu toc cítric i l’oliva negra amb oli, que ens porta de volta pel Mare Nostrum dels sabors.

Per a la carn, ens torna a sorprendre apostant per un dels embotits reis de l’illa, i que no s’elabora a Mallorca o a les pitiüses, el botifarró blanc, que porta carn, ou i espícies com la canyella, que acompanya d’una finíssima salsa de foie i compota de peres, que el fa un plat únic i que de segur serà un dels referents d’aquesta nova cuina menorquina.

Per acabar ens submergirem en el món del dolç amb una sorprenent escuma o mousse lleugera d’albercoc, flor de taronger i camamil·la de Menorca, i per acabar, un contundent plat per als amants de la xocolata: xicoria, cafè i xocolata, que de segur que no deixaran a ningú indiferent.