Figues de moro

Josep Portella Coll/Alaior – Arriben els dies de les magranes, els codonys, els gínjols i les figues de moro. Totes son fruites humils, la majoria de les quals es perden pel camí. L’altre dia vaig veure una notícia d’un grup de voluntaris de l’Illa del Rei que havien dut un carregament de figues de moro a la fàbrica Xoriguer per a la seva transformació en beguda alcohòlica.

Com ja saben, hi ha dos tipus de figues: les de cristià i les de moro. La mateixa terminologia antiga ens indica quines eren les que els nostres avis consideraven bones i quines eren considerades dolentes o de més baixa qualitat. Les cristianes eren més variades; hi havia i hi ha, les paratjals, les catalanes, les coll de dama i les de coll de frare, etc. La denominació “figa de moro” no és exclusiva de Menorca, ja que es coneixen així a tota l’àrea lingüística catalana. Sabeu que al Rosselló eren conegudes com “figa de Maó”?

He cercat i he trobat que són originàries de Mèxic, concretament dels deserts del nord de Mèxic. En el dia, estan distribuïdes per tota la mediterrània, tant al nord com al sud. A Menorca, la figuera de moro és molt comuna, molt més que al País Valencià o a Catalunya, on es assilvestrada i en certa manera espontània. Record que cada any, mon pare ens duia a casa un poal, que ell mateix pelava. De fet, record haver-lo vist collir figues de moro amb la mà nua. Hi tenia un call tan gruixat que les punxes no li feien cap mal. Amb un ganivet, tallava les dues corones i feia un talla longitudinal enmig, amb els dits separava la clovella i quedava llesta per a consumir. Ma mare ens havia de dir que no en mengéssim moltes perquè feien mal de panxa i tap, i noltros ens reprimíem perquè ens agradaven molt, fresques i sucoses.

A tots els llocs hi havia un figueral. Les figueres cristianes estaven espargides per les tanques, protegides per un tancat circular de paret seca, però les de moro solien estar reunides en un figueral a prop de ses cases. Record especialment les de Sona Marineta, propietat del pintor Bernat Benejam, on hi vam fer feina alguns estius. Record a l’amo en Colau, madona i dues filles. El figueral era darrera ses cases, un paradís d’aranyes i dragons, on era bo de fer omplir un paner. Les figues també eren bones, trets els pinyols, per fer arrop i xarop.