Forn del Ranxo: La resistència del forn de llenya

Miriam Triay/Ciutadella - Més de vuit dècades fa que el Forn del Ranxo serveix al poble ciutadellenc i menorquí. Començant per la voluntat constant de Josep Capó Riudavets, el fundador. Ha continuat amb la innovació i adaptació, sense deixar de banda l’essència, de Tònia Moll Capó i Jesús Portella, els actuals propietaris. Neta del fundador, i filla de la segona generació al capdavant, de Juana Mari Capó, Tònia ens relata les memòries d’un forn històric.

Com sorgeix el forn que ha atès a diverses generacions de ciutadellencs i ciutadellenques?

Neix quan el meu avi, Josep Capó, va voler dedicar-se a aquest negoci. Eren altres temps però, i en aquells moments Ciutadella ja tenia la quantitat màxima de forns permesa. Així que va començar, dins aquest món, fent pa per als soldats d’intendència. Fins que, el 1942, aconseguí el permís, i ja pogué, juntament amb la meva àvia, Tònia Monjo Genestar, fabricar i vendre els productes típics del municipi. 

Quan van decidir retirar-se, el negoci passà en mans de la meva mare, Juana Maria Capó. Vull dir que jo pràcticament m’he criat entre aquestes parets i veient fer funcionar el forn. Així que, quan la meva mare es va voler retirar, fa uns deu anys, no m’ho vaig pensar. I juntament amb en Jesús, ens férem càrrec del negoci familiar.

I en tots aquests anys que el forn ha estat obert, sobretot en els deu darrers que estan al capdavant, quina evolució es pot observar?

En cap cas s’ha perdut el producte de sempre, el que ja hi havia d’abans. En realitat no haguéssim volgut evolucionar, en el sentit de mantenir l’essència del producte típic, del d’aquí. Però són factors i canvis que escapen a la nostra voluntat. Ens referim a l’evolució del mateix producte d’aquí, com el formatge, que ara és diferent. O la demanda del públic, que cerca més varietat de la que s’oferia abans, fent que ampliem la nostra oferta. Entre altres.

Podria posar exemples d’aquesta ampliació?

Doncs, per exemple, en el cas de les coques típiques d’aquí, abans sempre hi havia, de salades: la de tomàtiga, la de sofrit i la de pebre; i de dolces: l’estufada d’albercoc i la de sobrassada. Ara també hi ha la coca amb escalivades, la de pinyons i crema, o la de carabassonet, porros, pernil dolç i formatge. Açò també ho veim en les formatjades, ara en fem de sípia amb pèsols o de pollastre al curri; i en els panets, abans eren de sobrassada, ara també en fem de xocolati, de salsitxes, de pernil i formatge... 

Hem anat ampliant el menjar i producte típic nostre, de la terra, a la demanda actual. Però, i en tot moment, mantenint el de sempre.  

Pel que sabem, tenen en funcionament un dels darrers forns de llenya de Menorca.

Sí, encara el mantenim. I pel que ens han dit a nosaltres, és dels pocs en peu i funcionament.

Al final es tracta de forns que tenen molts anys, i que han funcionat molt. Avui dia, les avaries que puguin tenir, aturen el seu funcionament durant una temporada. I, moltes vegades, no val la pena, no és factible. 

I a vosaltres que ha fet que us valgués la pena? És a dir, quina diríeu que és l’essència del forn de llenya? 

El menjar queda molt diferent. Molt més natural. És més difícil de dominar que un forn elèctric, i li has d’agafar el punt, però una vegada ho tens, ja està. I val la pena aprendre a utilitzar-lo perquè, ja dic, el gust del producte cuinat és diferent. Queda com antigament. 

Per acabar, teniu algun projecte futur que vulgueu portar a terme?

En principi no, per diversos motius. Mantindrem el forn com està. Sempre hem tingut moltes idees, com obrir despatxos a altres bandes, però la veritat, és que així com estem, funcionem prou bé. Sempre hem intentat mantenir el que ens surt més bé. 

Del que era quan el tenien l’avi i l’àvia, al que és ara, el forn ha canviat en el més necessari. Però sempre ha mantingut la seva essència. Nosaltres ja oferim una varietat de producte molt més gran. I hem anat innovant i provant. Ara la idea és mantenir-nos en aquesta línia d’estabilitat. 

Ha estat un gran orgull poder tenir l’oportunitat de seguir amb el forn que amb esforç van obrir els meus avis, i mantenir la qualitat dels meus avantpassats. La veritat és que tot i que ha estat una feina molt sacrificada, l’hem disfrutada i seguim disfrutant-la.