Fruites i fruiters de Menorca: Aranja

Els estudis més recents sobre l’origen dels cítrics cultivats indiquen que tots ells es van originar a partir d’unes poques (tres o quatre) espècies silvestres. La diversitat actual de tipus de fruita en aquest gènere (Citrus) seria el resultat d’uns complexos processos d’hibridació, alguns naturals, d’altres afavorits de forma directa o indirecta per l’home. Una d’aquelles espècies silvestres és l’aranja grossa (Citrus maxima), quan aquesta es va hibridar amb la taronja dolça (Citrus sinensis) es va formar una fruita semblant a l’aranja grossa, però més petita, amb la toixa molt més prima i per tant amb més popa, aquesta es coneix avui amb el nom d’aranja, en castellà “pomelo” (Citrus x paradisii). Es creu que aquest creuament es produí en algun lloc de Jamaica cap el 1750, d’allà l’aranja es va anar estenent primer per Amèrica i posteriorment cap a Europa, ja ben entrat el segle XIX. Probablement, en aquest procés d’expansió l’aranja va anar substituint l’aranja grossa, una espècie que s’havia cultivat des d’antic, principalment per fer dolços i melmelades. Per tant, l’aranja que coneixem avui és una espècie d’aparició i introducció recent.

L’aranja va heretar de l’aranja grossa: la forma del fruit, aplanat, però més petit, les necessitats de temperatures elevades per madurar bé i l’elevada productivitat de la planta. De l’altre progenitor, el taronger dolç, va heretar més caràcters: és un arbre de mida més bé petita, la pell prima, els grells ben marcats i un contingut més elevat en sucres.

L’aranger, com a fruiter, viu bé a Menorca, com el taronger vol situacions protegides en terres fondes, que aguantin bé la frescor, però que a la vegada drenin bé quan hi ha un excés d’humitat. Tot i ser un arbre petit, sol ser molt productiu, és aconsellable descarregar-lo quan la fruita és jove. Per la seva introducció recent a l’illa, no es coneixen varietats locals. En canvi, de l’aranja grossa hi ha més evidències del seu cultiu tradicional i de l’existència d’algunes varietats, però per ara no hi ha cap certesa de què hi quedi cap arbre antic en cultiu.