Hi haurà peix i marisc de Menorca per Nadal?

Des de l’any 2019, el sector pesquer a Espanya està regulat per un Reial decret que limita els dies que les barques poden sortir a fer feina. Aquest Reial decret és a conseqüència d’una llei europea que pretén, amb la restricció d’aquesta activitat durant 5 anys, recuperar zones molt malmeses del Mediterrani. El problema, però, se’l troben els pescadors menorquins, que amb funcionar sense llonja n poden vendre les captures segons la llei d’oferta i demanda. Mentre veuen com se’ls esgoten els dies de feina assignats sense possibilitat d’omplir la plaça de peix, quan les captures, asseguren, fa temps que es mantenen estables.

Un repartiment de dies que ens pot deixar sense peix per Nadal

“Dels 247 dies de feina que tenim en principi totes les empreses, els pescadors en llevam fins als 225 per manteniment de la barca, que aprofitam per fer vacances. Si hi sumam dies de mal temps, ens quedam en una mitjana de 210 dies hàbils per treballar. El problema ha vingut amb la intervenció institucional, amb lleis promogudes pel Parlament Europeu i que des de Madrid han fet aplicar. Aquesta llei diu que podem arribar fins a un 40% de reducció dels dies de feina, el que vindria a ser només sis mesos per any. I amb 6 mesos a l’any, no vivim”, assegura el president de la Confraria de pescadors de Ciutadella, Xavier Marquès.

“El que ha passat enguany és que el cupo de dies se’ns està acabant ara. Per exemple, a jo em queden uns 10 dies de pesca. Les altres dues barques els queden alguns dies més perquè van aturar durant el mes de febrer, que és quan solíem aturar per mal temps. Però si no sortia jo, el mes de febrer no haguéssim tingut peix al mercat. I encara hi queden mesos per acabar l’any, per la qual cosa, segurament, no tindrem peix per l’època de Nadal, que sol ser un mes bo de vendes, però incert quant a dies de bonança per sortir a pescar. Pel que jo he decidit esgotar els meus dies ara, que sé que puc sortir. I els dos darrers mesos de l’any hauré de posar a tots els treballadors, mariners, les peixateres de la plaça, etc, a l’atur. De les altres dues barques, s’estan pensant si fer el mateix, perquè acaben aproximadament cap a mitjan novembre. I haver de guardar els dies per l’època de Nadal pot resultar perillós, perquè llavors potser no surten per mala mar, com ens va passar l’any passat. Pel que és possible que per Nadal no hi hagi peix a la plaça”, assegura.

La situació actual no és bona. Però ja s’està començant a parlar de què, per l’any que ve, s’hauran de reduir encara més els dies de feina. Cosa que alerta als pescadors menorquins. “Enguany hem fet feina 173 dies. I podríem arribar a 126. I la Unió Europea segueix insistint en què s’han de reduir més dies, sense saber si la mesura que han aplicat durant aquests dos anys ha resultat o no efectiva. Hem passat d’uns 250 dies que podíem fer feina a 170. I no és una situació que sigui sostenible a Menorca pel fet que no tenim llonges i no hi ha un mercat de demanda i oferta que reguli els preus segons les captures. Aquí no podem posar la gamba a 130€ perquè la gent no la comprarà, i amb raó. Per la qual cosa, amb tan pocs dies de feina, a molts no ens sortirà a compte seguir vivint d’aquest sector -no podrem pagar nòmines, ni manteniment de la barca, ni altes de treballadors- i haurem de cercar-nos la vida per una altra banda”, sentencia Marquès.

La temporada atípica de 2020

“L’any 2019 fèiem una mitjana de 210 dies de feina per barca. L’any passat vam rebaixar a 190 dies, però a causa de la pandèmia, molts de ports de la península no van fer feina. I Europa, en teoria, havia de repartir els dies, perquè dona un cupo de dies per fer feina a cada país. I l’any passat en van sobrar 13.000, que no vam poder aprofitar perquè no van dir res. De cara a l’any que ve, el 2022, des d’Europa ja s’ha avisat que es vol seguir reduint dies de feina”, comenta Marquès, qui està molt atent als moviments que es fan des del Ministeri. “Durant l’estiu normalment el peix està venut, i durant l’hivern costa una mica més de treure, però surt. El que hem observant noltros, sense tenir estudis científics a la mar, és que les captures es mantenen estables des de fa anys a Menorca. Pel que trobam que no té cap sentit haver de seguir reduint els dies de pesca”, manté el president de la Confraria.

El proteccionisme mediambiental i l’afany de supervivència

El que li queda clar a Marquès és que s’ha arribat a entrar en conflicte, amb una regulació tan extrema del sector, entre la protecció mediambiental i la possibilitat de viure de l’ofici de pescador. Però, per què aquest gran intervencionisme? “L’explicació ve donada per l’afany ecologista i proteccionista del Mediterrani. Hi ha zones del Mediterrani que, certament, estan sobreexplotades. Però no és el cas de Menorca, on som 40 barques d’arts menors i 6 barques bou. A altres zones, a un sol port hi pot haver fins a 30 barques bou. En teoria, dintre d’Espanya s’han de diferenciar fins a 3 zones per poder aplicar l’escalat de dies durant els quals no podem sortir a pescar degut a l’estat de l’ecosistema, però a la pràctica no es fa”, assegura. I afegeix que “fins i tot els científics alerten que no és possible saber quin efecte està tenint la reducció de dies de pesca a les diferents zones del Mediterrani, perquè només fa dos anys que s’ha aplicat la norma. I asseguren que no hi ha dades fiables per poder dir que la mesura està funcionant. Hi ha factors, com el canvi climàtic o la contaminació, que no es tenen en compte en la pesca. I hem tingut l’exemple de la desaparició de la gamba, que no s’ha recuperat del tot, que sabem del cert que no ha estat a causa de les captures, perquè va desaparèixer d’un any per l’altra i ara es torna a recuperar. Però la sortida fàcil és fer-ho pagar al sector pesquer. Quan és un sector que, en els darrers 20 anys, ha anat perdent treballadors i barques”.

Davant d’aquesta situació, Marquès i la resta de pescadors es plantegen alternatives serioses. Potser aquest Nadal no hi haurà peix de Menorca a la plaça. L’any que ve, potser no n’hi ha durant tot l’any. “El que volem és que es facin les coses amb una mica de cap. Fins i tot des de l’Institut Oceanogràfic han dit que no fiquin més restriccions al sector pesquer perquè no hi ha prou dades per saber si les mesures han funcionat en tan poc temps. Però la llei es fa des de dins una oficina, no mirant quina és la realitat de cada zona al Mediterrani. Defensam que les coses s’han de fer bé, però el que no pot ser és que ens llevin dies de feina perquè sí, perquè acabarà per no sortir a compte l’ofici de pescador”.