Juan Carlos García, fabricant i creixent sense aturar

Miriam Triay/Imatges: La Fábrica de Farry - Nascuda d’un record, d’un propòsit, l’aventura de Juan Carlos García amb la rebosteria / pastisseria ve de fa temps. De quan el seu pare els va preparar el seu primer gelat casolà, “amb un gust especial que se m’ha guardat a la memòria. I per jo sempre ha sigut el millor gelat de nata que he menjat mai”. Un record amb gust, amb olfacte, i, fins i tot, amb vista i tacte, que García va voler conjugar amb els seus projectes futurs. Així neix La fábrica de Farry, en honor al malnom que tenia el seu pare. I amb el gust de fer, créixer i aprendre en rebosteria i pastisseria.   
Després d’un creixement i una evolució d’anys, l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de Balears li ha atorgat el premi al reboster / pastisser de l’any. Per açò, i per tot el que ha anat assolit García, des de Foodies on Menorca hem volgut conversar amb ell.

Com se sent després d’haver rebut aquest premi?
Jo em moc únicament i exclusiva per passió, i la veritat és que no em cans d’aprendre, construir i formar-me. Seguesc tenint la mateixa curiositat que al principi, i seguesc respectant la professió. Per tant, que se’m reconegui aquesta trajectòria i aquesta professió, ho rep amb molt d’orgull, la veritat. Per jo és extraordinari que una associació d’escriptors gastronòmics pensi en la meva carrera i en la meva trajectòria professional.

Com definiria aquesta trajectòria, aquesta evolució, de la seva professió?
Jo diria que he evolucionat molt dins el món de la pastisseria i la rebosteria. He passat de conèixer molt intrínsecament aquesta professió tradicional, que era la que treballava la meva mare; amb la calor arrelada, aquella sensació i metodologia que no necessitava recepta escrita, que es transmetia d’una manera molt pragmàtica, generació rere generació. A començar a conèixer d’una forma molt més teòrica i tecnològica la professió, fent molts cursos, per crear o per comprendre com funciona la física i la química dins la rebosteria i la pastisseria. Ha sigut un camí a recórrer molt interessant. I en cap cas he perdut l’essència de la tradició, del que feien la meva mare, el meu pare o la meva àvia. I, de fet, crec que no hagués arribat on som sense el contacte amb els orígens, amb la professió d’arrel. 

 
I pel que fa a la seva empresa, com ha sigut aquesta evolució?
Doncs podríem dir que hem anat creixent a poc a poc. Fa poc i com ja vau anunciar en aquesta mateixa revista [n 15, de març de 2024], vam obrir una gelateria a Ciutadella. Expandint-nos més enllà d’Es Mercadal, el nostre camp base. I ara, estem cuinant un projecte bastant ambiciós, que esperam, tengui els fruits esperats. A finals d’any volem obrir una gelateria a Barcelona. I volem muntar un nou obrador, més gran, amb més flexibilitat en el moment de tenir més varietat, a Ferreries. Unes instal·lacions, les del municipi ferrerienc, que també volem emprar per crear una aula de demostració, si tot va bé, i organitzar tallers i cursos, dedicats més a la part dolça -què significa el dolç, com l’hauríem de tractar i emplatar...-, a la part d’investigació de la cuina. 

Ambdues novetats formen part del tram final del meu camí com a professional, és a dir, podríem dir que una volta ho hagi assolit, hauré complert gairebé tot el que m’havia proposat quan vaig començar, tot el que formava part del meu somni futur. Tot açò enllaçat a la idea d’anar obrint racons de La fábrica de Farry per diversos llocs, com a punts de venda tant de pastisseria com de rebosteria. Que és el que ja estem fent. 

Des d’un primer moment, la meva idea era anar adquirint coneixement dins el món del dolç, de la pastisseria i rebosteria. Tant teòric, tecnològic, com pràctic i empíric, agafat a través de l’experiència d’anys, de tractar diferents sabors, i de conèixer diferents clients i gusts. I ara, ja ha arribat el moment en què podem seguir avançant i creixent cap a altres fronteres. Com ja teníem previst.

El somni que va néixer quan em vaig adonar de la passió que em despertava el dolç, quan el primer gelat casolà que va fer el meu pare em va marcar; s’està complint a poc a poc, i seguiré treballant-hi perquè així segueixi sent