La cuina com a teràpia

Duim pràcticament dues setmanes “tancats” a casa, i entre tots cercam fórmules i activitats que ens ajudin a fer més lleuger aquest confinament, necessari, i que ens ha fet veure com som éssers fràgils i que la natura sempre és més forta que nosaltres mateixos.

Han estat dies d’ordenar la casa, de neteges a fons, de lectura, i també de cuinons, perquè la cuina és i serà sempre una bona teràpia front aquests esdeveniments que ens fan estar a casa més temps del que desitgem, i ens ajuda a relaxar-mos, a donar ales a la nostra creativitat i també a recuperar aquells plats de sempre que sols restaven en el record passat de trobades familiars.

Els que estan a casa amb fillets petits, tenen amb la cuina una activitat de lleure, de matar el cuc del temps de manera efectiva, perquè serà una manera de fer una activitat on tots hi poden col·laborar i a la vegada de donar cultura gastronòmica als més petits de la casa, que poden descobrir que hi ha cuina més enllà de la pastisseria i rebosteria industrial.

És el moment de preparar dinars en família, de recuperar aquelles receptes de les mares i de les àvies que requereixen més temps en la seva elaboració i que no fèiem per manca d’aquestes hores que avui, possiblement, ens sobren. És hora de fer plats de cullera, de bons sofregits, de llegums i també d’aquells menjars al forn o amb elaboracions lentes, a foc dolç, que de segur ens animaran un poc més, quan veiem que els resultats son excepcionals.

Brou i bullit, ciurons amb costella pelada i sobrassada, llenties amb cuixot (embotit menorquí, no és pernil), carn amb salsa o amb fesols, arrossos, fideuades, plats amb ous, panaderes, peixos o carns al forn, on ens poden ajudar a tallar els ingredients, remenar les olles, tastar el punt de sal… i de pas conèixer els punts de cocció, les mesures i donar d’aquesta manera les primeres passes en el món de la cuina familiar.

Hi ha tot un ventall de possibilitats de cuina per a elaborar en família a la nostra rebosteria, podem fer protagonistes al més petits en l’elaboració de les masses que s’han de convertir en panets de Viena o canyes amb sobrassada, per exemple, o en coques dolces o salades. Les coques ens conviden a recuperar les més tradicionals, a fer les de tota la vida, com les de sofregit, les de tomàtiga, les de pebres, o les dolces de albercoc, crema, sobrassada, i també ser creatius, aprofitant les pastes de coca dolça o salada per a posar el nostre punt d’inventiva i fer noves creacions, especialment si les feim amb els petits de la casa.

Pot ser temps de fer formatjades i rubiols, també, com de fer pastissos que poden anar des de la nostra tortada d’ametlles menorquina a les greixeres de brossat, de monyaco, de carabassa, de pastanaga… temps de recuperar antigues receptes de galetes, de pastissets plens i buits, de crespellines, de carquinyols, amargos…

Podem aprofitar el moment de sortir per a fer la compra, sempre de manera imprescindible i no per a sortir per sortir, i omplir la cistella d’allò que vertaderament ens sigui necessari, i fer la llista amb els ingredients d’aquells cuinons, d’aquelles receptes que podem fer amb família, perquè de temps i en tenim i molt, potser a vegades massa i tot en aquests moments on estar a casa, especialment on hi ha els més petits, has de cercar mil i una maneres per a tenir-los entretinguts.