Les coques formen part de la gastronomia més típica i tradicional de Menorca, cada casa, cada forn i cada pastisseria té la recepta pròpia que passa de generació en generació, i que va perdurant al llarg de les centúries.
Al segle XIX l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria als toms “Die Insel Menorca” de la seva gran obra “Die Balearen” dedica un apartat a allò que menjaven els menorquins en aquells temps i les coques, tant les dolces com les salades són el plat amb més variants, ja que en aquells temps la coca era el berenar i la bereneta (berenar del capvespres) a la majoria de llars.
A Menorca tenim coques salades i coques dolces, al primer apartat les més comunes, les que trobarem als nostres forns i pastisseries són les de tomàtiga, la més pròpia i genuïna de l'illa; la de pebres vermells rostits, la de sofregit, la de verdures, i també aquelles que mariden verdures o tomàtigues amb peixos com la sardina de barril, anomenada “pinxa” a l'illa. També en aquest apartat trobarem les anomenades coques tapades.
Pel que fa a les coques dolces, les més típiques són les d'albercoc, les de prunes, les de sobrassada i les de crema. A la part del llevant de l'illa, trobarem l'antiga coca amb roes, elaborada amb llardons (roes). També a la seva estació podem trobar coques amb cireres o coques amb figues.
Tant les coques dolces com les salades les podrem adquirir en porcions, senceres o bé en coques individuals.