Mae de la Concha: “El formatge DOP Maó-Menorca ha pujat en el primer any del pla”

Bep Al·lès/Ciutadella – Mae de la Concha, consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern balear, va presentar el mes de gener a Torre Trencadeta el Pla Provilac II, que ha firmat amb tot el sector lleter de l’illa i el Consell de Menorca. Un pla que, segons van anunciar els signants, vol seguir pujant el preu que cobren els ramaders i fent més rendible i amb futur una professió molt important per a mantenir el paisatge de l’illa.

Com està la ramaderia de Menorca a dia d’avui, un any després d’haver posat en marxa aquest Pla Provilac? I quines són les expectatives amb aquesta segona edició?

De moment, els ramaders estan cobrant fins a un 40% més de mitjana per la llet que abans del pla Provilac. Per tant, en aquest sentit, molt millor. Evidentment, encara queda camí per recórrer i hem de recordar que, a la històrica crisi del sector ramader i lleter a les Illes i a Menorca, se li han sumat aquests anys la Covid i la guerra a Ucraïna, amb totes les seves conseqüències.

Per altra banda, el que també s’ha aconseguit en el primer any del Provilac és valoritzar molt més la llet que es produeix, tot i que se’n faci menys. Per exemple, amb més formatge artesà o més venda directa. El camí cap a una major rendibilitat del sector i cap al relleu generacional passa sens dubte per fer productes amb valor afegit i acompanyats d’experiències.

En aquest sentit, per exemple, la comercialització del formatge DOP Maó-Menorca ha pujat en el primer any del pla prop d’un 25%, i la venda directa suposa ja un 30% de tota la llet produïda. Per tant, podem estar molt satisfets en general. Amb aquesta segona edició esperam seguir pujant la renda dels ramaders i les vendes de les finques i de la indústria. Hi ha un compromís de totes les parts perquè sigui així. El futur del camp a Menorca està en joc.

Però se diu que algunes explotacions han tancat i que cada vegada hi ha menys vaques a l’illa… Arriba a temps tota aquesta ajuda o està el camp menorquí i el seu sector primari tal i com l’hem conegut ja no tornarà mai a ser igual?

És cert que algunes explotacions han tancat, però són poc més d’un 1% del total. Però el que no es diu és que també ha augmentat la superfície útil dedicada a l’agricultura a l’illa en un 8% en el darrer any, amb més vinyes o més explotacions d’oli, per exemple. Per tant, també s’està diversificant tota l’activitat del sector, i és positiu, perquè ha estat massa centrada en ramaderia i llet.

Respecte si el sector primari de Menorca serà com abans, crec que passarà com a qualsevol altre sector, que evolucionarà segons els canvis del mercat, del tipus de consumidors, de la competència… El camp de Menorca ha de ser atractiu per als joves i un actor vital per a cuidar del paisatge tan característic que té l’illa, però per descomptat s’haurà d’adaptar al canvi climàtic, a la venda on-line, etc.

La producció i el ramat de llet han davallat un poc, però les vendes de formatge han pujat. Què està passant en aquest sector?

Que s’està adonant que no tot és produir més. En el cas de la llet, la producció massiva per a marques blanques era de fet el que feia baixar el preu que rebien els ramaders. Per això estem incentivant que es facin mozzarelles, formatges en pols o iogurts de qualitat que aportin més ingressos sense necessitat de tanta llet i reduint els costs de producció.

Ja saben com beneficiarà en concret la nova PAC al camp de Menorca? Es compensaran tots els sobrecosts derivats de la doble insularitat?

Fins que no es demanin les primeres ajudes, no sabrem en concret quan deixarà la PAC a la pagesia de Menorca, però les estimacions són molt positives, de que els pagesos i pageses rebran, de mitjana, un 60% més que fins ara en l’ajuda bàsica a la renda, que a més és la base per calcular després altres ajudes extra de la PAC per ser joves, dones, etc. Cal recordar que aquestes ajudes, però, no són territorialitzades, sinó que depenen de les persones que les demanen i les seves pràctiques.

Creu que és un perill l’actual tendència de venda de terrenys a estrangers per fer cases de luxe a l’illa? Estem ‘venuts’?

Crec que, en general, quan es deixa d’estimar la terra, arrels i orígens, per mirar només el que dona més doblers i més ràpid, sempre és un problema. Però Menorca sempre ha estat un exemple d’això, i confio que amb la nova PAC molta gent seguirà tenint ganes de treballar al camp, i que les noves generacions valoraran una vida que, en un futur pròxim, serà de gran valor perquè assegurarà aliments i tranquil·litat.

Quin balanç de legislatura fa de la seva conselleria respecte a la feina feta per Menorca?

Molt positiu. Per primera vegada, hi ha hagut una conselleria del Govern que ha treballat de forma conjunta amb tot el sector i que l’ha escoltat. Mai s’havien fet tantes reunions, amb tanta confiança i transparència, implicant tothom en les mesures per avançar de la mà de tothom. Per primera vegada s’ha incorporat a les organitzacions professionals de Menorca a ajudes autonòmiques a les que abans no havien accedit. A més, s’han posat molts esforços per a la ramaderia menorquina, fent-la prioritària en el repartiment d’ajudes com les de la guerra a Ucraïna, o en els plans de xoc davant la Covid, amb el paquet lacti, importantíssim perquè l’activitat continués en el moment on més ha perillat en anys. Crec que s’ha fet una gran feina a la legislatura més difícil de totes.

Un dels projectes que van generar més il·lusió entre el sector de l’illa va ser també el del reg amb aigües regenerades, però no s’ha començat. Com està?

I està sortint endavant, però finalment serà a Sant Lluís. El que passa amb aquests projectes és que són de col·laboració públicoprivada, perquè així ho exigia el repartiment dels fons europeus Next Generation, i per tant necessitàvem també aportació de les comunitats de regants, i per això ha estat més complicat. Però enguany començarem unes obres que seran vitals perquè es regui amb una aigua de qualitat, que permetrà augmentar molt la producció i reduirà també el consum d’aigua de pous, molt important en un context d’una sequera cada vegada major.

Un dels problemes més comentats aquesta legislatura és la dependència d’aliments exteriors a les Illes. Ha millorat o empitjorat en aquests anys?

En aquest sentit, Menorca sempre ha anat unes passes per davant, essent l’illa on històricament més consum de producte local hi ha hagut, i amb una major taxa d’autoabastiment en l’actualitat, amb uns punts per sobre de Mallorca i les Pitiüses, fregant el 20% del que es consumeix. En aquesta legislatura hem reforçat molt el producte local, amb molt de suport i presència per tot.

Com veu el panorama electoral a dia d’avui tant a Menorca com a les Illes? Creu que podran reeditar governs?

És encara prest per fer prediccions, però crec que arribada l’hora de pensar i fer balanç, la gent sabrà valorar tots els avenços que s’han fet en aquesta legislatura a Menorca i a totes les Illes, i també en l’anterior, tenint en compte d’on partíem i també amb tot el que ens hem enfrontat. Crec que ha estat molt diferent la forma que han tingut aquests governs d’afrontar les crisis en comparació amb la dreta, que va carregar-ho tot a les esquenes de la gent treballadora i amb retallades a tot allò públic. Nosaltres hem sortit de dues crisis protegint més que mai a la majoria. En això, crec que el paper de Podemos dins el Govern del Pacte ha estat clau.