Motllos per a rebosteria menorquina fets amb llenya d’ullastre

Tacones Camps era una de les tantes fàbriques del sector auxiliar del calçat que hi havia a Menorca. Va ser fundada al 1962 per l’avi de l’actual gerent, en Bep Camps, que ens recorda que just un any després de la seva fundació –ell encara no era nat- aquella fàbrica tenia una producció de 71.000 parells de talons de llenya a l’any. Eren aquells anys en els que la indústria de la sabata vivia un dels seus millors moments i l’esperit feiner dels fills del propietari – la segona generació- va fer que les principals fàbriques de calçat de l’illa els hi confiessin la feina i, per tant van haver de fer una gran inversió posant la primera màquina automàtica de fer talons, que els hi va costar tant com un lloc (una finca) i que els dos germans Ricardo i Nito  s’alternaven dia i nit per a no aturar la producció.

Després vingueren els talons de plàstic, el trasllat de la fàbrica al polígon industrial, i com a moltes empreses del sector, també els hi van arribar les grans crisis econòmiques que tant de mal van fer als sectors empresarials de l’illa, especialment les sabates, per mor de la insularitat, la competència dels nous mercats emergents que, poc a poc van anar tancat fàbriques de sabates, i davallant la producció dels taloners.

Al 2010 en Bep Camps, tercera generació, es posa al front del negoci i veu que hi ha que cercar alternatives a la fabricació de talons, diversificar l’oferta per tal de que la fàbrica pugui seguir endavant.

Em demanareu: Qué té a veure tot açò amb la gastronomia? Idò us explicaré que una part d’aquesta revolució interna per a salvar la fàbrica està relacionada amb el món de la gastronomia i també de la restauració.

La sogra de Bep Camps li demana si hi ha la possibilitat de fer els antics motlles de rebosteria menorquina de fusta, perquè el darrer llauner que quedava a Menorca ha tancat el seu obrador i els que van arribant des de fora no tenen la qualitat a la que els menorquins i menorquines estaven acostumats.

A partir d’aquí amb els motlles familiars, que són escanejats, i passats a 3D, en Bep Camps crea els primers motllos de pastissets, de rubiols i de formatjades, fets amb fusta d’ullastre de Menorca i que donen uns resultats sorprenents. També recupera les “tapadores” o cobertes de les formatjades de carn tot recuperant una antiga tradició perduda. La de crear motlles amb les inicials de la família i bé un escut.

Antany, quan la gent duia a coure per Setmana Santa i Pasqua les formatjades als forn de llenya, quan a casa no hi havia forns com els que tenim ara, i eren molts els menjars que en duien a coure als forns que hi havia a cada barri, les dones havien de marcar les formatjades per a no confondrer-les amb les d’altres veïnes o persones que les duien a coure al mateix forn, i per açò cada família tenia a més dels motlles tradicionals, aquest motllos de tapadora amb les inicials familiars, que Bep Camps ha anat recuperant per encàrrec, i es recupera aquella tradició perduda.

Per altra banda, han estat molts els restaurants que han apostat per a la seva feina artesana, i ha rebut no sols comandes de cartelleria de fusta d’ullastre amb el nom del restaurant, a més de petits complements fets a mida o inspirats en els antics motlles o estris de cuina, que són ara la senyal d’identitat i a la vegada de qualitat dels principals temples de la nova cuina menorquina.

Estam, idò, davant un clar exemple de diversificació d’una indústria tradicional per a una banda i que s’ha reinventat, i per altra davant una simbiosis entre la indústria tradicional i el món de la gastronomia i la restauració, tot emprant llenya d’ullastre de Menorca, aquesta fusta tant nostra amb la que construïm les barreres tradicionals per a obrir i tancar els portells de les tanques; la llenya que s’emprava per a fer les eines del camp com les arades, d’aquí ve el nom de l’ofici d’arader, i ara en Bep Camps “revoluciona” i dóna una altra vida a un taller amb gairebé 60 anys, tot creant aquests motlles de cuina, aquests estris tant nostres i tant estimats que, com va passar amb els antics de llauna, passaran també de generació en generació i, que són a la vegada el present extraordinari per aquelles persones que senten passió per a la cuina, per a elaborar el nostre receptaris d’arrels des de casa, i que tindran a les mans la calidesa de la llenya d’ullastre, la qualitat de la feina artesana i a la vegada un producte únic, perquè aquests motlles estan fets cadascun amb un tros de llenya diferent, amb les seves vetes, canvis de tonalitat i aquest cor de llenya que ens permetrà apostar pel nostre producte local.