Pedró Mascaró, la nova cara al Bananas

Miriam Triay/Ciutadella - El reconegut i popular bar Bananas, a Ciutadella, és un referent. Amb els germans Nensi i Bernat Jover al capdavant, fins fa no gaire, ha sigut i és un dels bars més visitats per la gent que vol provar la cuina tradicional, en un ambient acollidor. 
Ara, des de fa un poc més de mig any, Pedro Mascaró ha sigut qui n’ha agafat les rendes. Amb la intenció de promulgar el seu llegat, sense canviar pràcticament res. Simplement, fent “que perduri el Bananas de sempre”. Des de Foodies on Menorca hem conversat amb la nova cara al darrere. 

Com sorgeix aquesta nova aventura dins Bananas?

Tot va començar quan en Nensi i en Bernat m’ho van oferir. Jo feia ja 19 anys que duia el bar S’Oficina, i la veritat és que necessitava un canvi d’aires. 
En aquest sentit, un establiment del tipus de Bananas, amb gent gran, cartes, riures, penyes... sempre m’ha agradat molt. Amb un ambient com aquest fas feina amb molta alegria. 

Així que, quan em van brindar poder posar-me al capdavant de Bananas, no ho vaig dubtar, no podia dir que no. És una gran oportunitat. 

I què té pensat fer amb i per Bananas? Hi haurà canvis?
Jo vull intentar que sigui el Bananas de sempre, el que tots coneixem. I per açò, és clau, el fet que encara puc comptar tant amb en Nensi darrere la cuina, com amb en Bernat al servei de la barra i les taules. És a dir, no han deixat Bananas, encara. Els tenc al meu costat. A partir d’aquí, la idea és que a poc a poc ells se’n puguin deslliurar, i jo pugui continuar amb la seva tasca, com ells mateixos l’han oferida de sempre. Però mentrestant, estic aprenent tot el que puc. 

Després d’açò, la idea també és anar modernitzant i actualitzant un poc l’establiment, sobretot, posant-hi ordinadors, per exemple, o fent arranjaments, com pintar la façana o baratar la campana extractora de la cuina. És millorar el que ja hi ha, però per res canviar-ho. 
En tot moment seguirà sent Bananas, sempre Bananas. I açò no pot canviar.

Què ha significat per a vostè agafar les brides de Bananas?
Com dic, una oportunitat única. He entrat amb moltes ganes i molta il·lusió. 
En aquest sentit, el que més por em feia, era sentir que d’alguna manera fallava als clients, i que aquests no m’acceptessin. Però tot al contrari. M’he sentit molt ben integrat i a gust des del minut zero, i en tot moment he procurat que no es perdi l’essència ni el significat del local. 

Com definiria Bananas?

Bananas és molt tradicional. Disposam de tapes típiques menorquines i mallorquines. Amb una cuina reconeguda entre la gent, tant del poble, com de fora. És un bar de barriada, però, alhora, ens visita gent de molts altres llocs, com, per exemple, de Mallorca quan hi ha carreres de trot. Entre altres. 
A més que ve tot tipus de client, des de persones de 15 anys fins a 90. Gent de diferents professions o jubilats. Gent del camp i de ciutat... És una mescla de tot. Un reflex de la societat. I a diferència del que passava antigament, ara es tracta d’un bar mixt, venen moltes dones. I açò és el que volem. Que vengui tothom, que sigui un lloc que acull a tothom. I que qualsevol s’hi pugui sentir còmode i integrat, en tot moment. 
De fet, i entre els habituals de Bananas, s’han creat diversos grups o equips. Com el Banana Boys, un conjunt de persones que queden per fer excursions i dinars, i van vestits amb una camiseta del bar. O l’equip de futbol sala femení, que també juga en nom de l’establiment. 

Què ens pot dir de la cuina? 

El nostre producte estrella són les tapes típiques i tradicionals. Des de sípia, llengua i callos, a carn en salsa, pilotes, salsitxes (amb ceba, amb formatge, a la pimienta), ensaladilla... Passant pel menjar per endur que molta gent ens encomana, sobretot, les porcelles o les paelles. Tenim molta varietat. I és curiós com amb una cuina de 3-4 metres, poguem treure una quantitat de menjar important i molt diversa. 

I qui és en Pedro Mascaró? Com sorgeix aquesta vocació pel món de la restauració?
Jo vaig començar amb 13 anys a fer feina dins la restauració. El meu cunyat feia feina a un restaurant, i hi vaig entrar. La veritat és que és una feina que sempre m’ha agradat. I encara que també he provat de treballar d’altres coses, en altres camps laborals, sempre he tornat aquí. Sempre he tingut un peu a dintre, mai ho he perdut. I ara, després de 19 anys dins S’Oficina he començat aquesta nova aventura dins Bananas, que, esper, i si tot va bé, em duri per 20 anys més.