Pelaia

La pelaia, de nom científic Citharus macrolepidotus, és un dels peixos plans que podem trobar als nostres mercats i que mesura normalment entre deu i quinze centímetres, i habita als fons d’arena o de fang fins als 300 metres de fondaria. És un peix que es sol pescar amb les barques de bou, i que sol formar part del que s’en diu morralla i es sol menjar fregida.

Malgrat a ser comú als nostres mercats no se li dóna la importància que mereix, ja que es tracta d’un peix que pot ser tant saborós com el llenguado que aquí també anomenem pelaia, la pelaia bruixa (Lepidorrumbus whiffiagonnis) o gall (no el de Sant Pere).

La principal pecularietat de la pelaia per a diferenciar-la de la resta de peixos plans, com els que hem citat, és que té els dos ulls situats a la banda esquerra del seus cos.

En castellà se la coneix com a solleta, mentres que els catalans li diuen palaia, els francesos feuille o false limande, els anglesos spotted founder, els italians linguattola i els grecs glossáki. 

Com podeu veure és un peix ben conegut, i també consumit al llarg de la mediterrània.

ALS FOGONS 

Pelaia amb salsa d’ametlles

Ingredients: 2 o 3 pelaies filetejades per persona, 250 g de mantega, 1 raig d’oli d’oliva, un raig de vi blanc o de cava, 100 g d’ametlles rallades (ametlla en pols), nata, pebre negre i Maicena (opcional).

Elaboració: Dins una paella sofregirem un poc, no massa, els filets de pelaia anant alerta que no es rompin. Els treim i els reservam.

Dins la mateixa paella i amb la resta de mantega i oli hi posarem el vi blanc o el cava i deixam reduir uns minutets per a després afegir l’ametlla en pols i la nata o si volem llet evaporada i amb l’ajuda d’una cullera de fust lligam la salsa. Si la volem més espessa i posau un poquet de Maizena.

Hi afegim a la salsa els filets de peix, salpebram i servim al moment acompanyats de patates i verdures al vapor o bé d’arròs bullit.