Quan S’Àvia Rita es vesteix de Nadal: Una tradició diferent

Per en Quim Lorente, els productes de S’Àvia Rita es podrien dividir en dos: els tradicionals i les innovacions. I aquestes darreres, subdividir-se en dos més: els productes introduïts i els productes modificats. “Al final les innovacions que puguem fer es limiten a: o dur productes que es fan a fora i tenen èxit, o fer barreges, variant les matèries primeres dels productes”.

I el mateix passa per Nadal. Per exemple, amb els rissats. Actualment n’ofereixen també d’espelta integral o de cacau. Modificacions “que, com deim, no fan que es perdi l’essència del que és un rissat. Jo cerc que quan la gent se’l menja, l’identifiqui com a tal, tot i haver modificat un o més ingredients”.

De totes maneres, en el cas de les festes, aquesta innovació i introducció de productes nous, potser, es viu d’una manera més extrema. “La gran varietat de pastisseria que es presenta per Nadal, realment ja conserva pocs productes tradicionals. La gran majoria, tot i que portin anys, són introduïts de fora. Aquí, a Menorca, en origen, bàsicament s’empraven tres ingredients: merenga, crema i rovell d’ou. La resta ve de fora”.

Així, pastissos i dolços que es poden trobar a S’Àvia Rita per Nadal, com el panettone (de xocolata, de fruita o de nous i passes), les trufes, els cocos, els dolcets miniatura, el rosco (tortell) de reis, el torró… “són els que tenen més èxit per les festes, i els que fa anys es van dur de fora”. Realment, per tant, estaríem parlant, potser, d’una tradició més actual. Tradició perquè ja fa temps que s’han convertit en un indispensable del Nadal menorquí, però actual perquè no venen dels orígens de la rebosteria de festa a l’illa.

Dels tradicionals en origen, encara podem trobar els amargos, els rotlles i el cuscussó. Però d’altres com el massapà o els carquinyols, ja no. “Depèn molt de la demanda i de com aquesta evoluciona. De fet, els carquinyols, que eren un producte estrella de festes, els hem deixat de fer perquè la gent els consumeix més a l’estiu”.

I a què es deu aquest desplaçament dels productes originals? “Si parlam de producte tradicional de Menorca per les festes, bàsicament ens centram en el cuscussó, els rotlles, els amargos, el massapà… Gustos més rústics, més forts, que avui dia ja no agraden a tothom”, afirma Lorente. El paladar menorquí, per tant, ha evolucionat, juntament amb el de fora, i actualment hi ha gustos que ja no acceptam de la mateixa manera que abans.

Açò ha fet que amb el temps, “es deixin de comprar massapans, fins al punt que els hem deixat de fer”. I qui diu massapà, diu torró de la reina, o pa de Cadis. Potser hi ha altres establiments on encara els conserven, però el nombre de persones que el consumeix és tan limitat, que gairebé ja no val la pena. “Els productes tradicionals es feien amb les matèries primes que teníem a la nostra disposició a l’illa. Per açò, a mesura que se n’han anat introduint de noves, s’han pogut elaborar productes diferents”.

Avui dia, per tant, de tradició en origen nadalenca, i segons l’experiència de S’Àvia Rita, en queda, però cada vegada menys. A poc a poc hem anat acceptant i introduint més elaboracions culinàries de fora, que han aconseguit desplaçar moltes de les d’aquí, per tenir un gust massa fort, que no està fet per a tots els públics. Així i tot, s’intenten conservar el màxim de productes tradicionals, per seguir oferint el d’aquí i, alhora, el més actual i demandat. En una conjunció entre tradició i evolució.