Restauradors avisen que limitar la pesca és un “míssil directe” a l’economia del litoral

“Si cau un sector primari, cau la forma de ser dels nostres municipis”, lamenten xefs del Garraf o el Baix Penedès

Restauradors avisen que limitar la pesca és un “míssil directe” a l’economia del litoral

Gemma Sánchez Bonel/Vilanova i la Geltrú - La limitació a la pesca d’arrossegament que planteja la Unió Europea serà un “míssil directe” a l’economia del litoral, segons diversos restauradors del Garraf i el Baix Penedès consultats per l’ACN abans de l’acord de matinada de la UE. El sector tem que reduir els dies anuals de pesca comprometi els seus negocis però també “tota una cultura i filosofia estretament vinculades al peix de proximitat”. Ara, el pacte permetrà als pescadors ampliar els 27 de feina amb “mesures sostenibles, tot i que el sectors apunta que no tots els pescadors podran aplicar-les. “Si cau un sector primari, cau la forma de ser dels nostres municipis”, lamenten propietaris, xefs i clients de la Llotja de Vilanova i la Geltrú. 

“Aquesta problemàtica és un míssil que va directament cap a un teixit econòmic i cultural”, afirma el responsable de comunicació del restaurant La Daurada de Vilanova, Orlando Palacios, que defensa que “la gastronomia també és cultura i cal reivindicar-la des de la pesca mediterrània de proximitat”.

I és que el peix directe de la llotja, els arrossos, carpaccios, croquetes o saltejats amb producte fresc marca les cartes i menús de la majoria de restaurants de primera línia del litoral. Aquesta insígnia, però, pot canviar radicalment amb una limitació de la pesca d’arrossegament que té com a punt de partida els 27 dies anuals i obliga a fer més esforços de sostenibilitat per ampliar-los. “Què faig al meu restaurant rebent producte fresc només 27 dies a l’any? Pretenen que el congeli per a la resta de jornades?”, es pregunta, indignat, Toel Falero, xef i propietari del restaurant Hibou de Sitges.

Aquest restaurador ressalta que la filosofia del seu local es basa en un treball directe amb petits productors i pescadors de la zona, i avisa que comprar peix de piscifactories “va justament en contra de l’essència del restaurant”. Aquests dies, degut a la vaga de pescadors, ja hi ha plats de la carta que no pot oferir i avisa que haurà de canviar bona part del plantejament actual si els pescadors no poden feinejar més.

Una sensació que comparteixen diversos companys de professió consultats. “Fa por que ens limitin poder oferir peix de qualitat”, relata el propietari del restaurant familiar Vell Papiol de Calafell (Baix Penedès), David Vernet. Recorda que al seu municipi l’activitat pesquera va desaparèixer fa anys per concentrar-se al port de Vilanova, i avisa que “si al final cau tot el sector primari de la pesca, caurà tota una forma de ser del territori”. “No ens podem permetre perdre aquesta essència”, ressalta.

Des de Vilanova, el propietari dels restaurants Cal Pachurri i La Pepa, Eduard Agell, defineix la ciutat com un “balcó de cara al Mediterrani” i presumeix de tenir a tocar una de les llotges més importants de Catalunya. “D’aquí no en consumim només la gamba i el peix fresc que oferim a la carta, sinó que també en surt l’essència del fumet, que és el perfum que impregna tots els nostres arrossos”, recalca, tot lamentant que retallar els dies de pesca afectarà directament “l’origen” de la proposta gastronòmica dels seus restaurants.

Aquests dos dies de vaga ja han hagut de reorientar una part de les cartes, “perquè el més important ara és donar suport al sector pesquer i resistir, en comptes d’anar a buscar alternatives a les piscifactories”. “Però no és fàcil gestionar l’impacte de la falta de producte”, afegeix.

Ben a prop, al restaurant la Gambarrada, el propietari David Reig es planteja si la falta de producte de cara al 2025 l’obligarà a canviar el nom del seu local: “El vam batejar així perquè oferim arrossos, croquetes i diversos plats fets amb gamba i producte directe de la llotja”. Reig assegura que l’èxit d’aquestes propostes rau en dos la proximitat i la qualitat, “res a veure amb la producció industrial”. De fet, assegura que si no pot oferir-ho a la carta, abans muntarà una botiga que no pas introduir peix que no sigui de la llotja.

A part d’impactar en l’activitat dels restaurants, la limitació dels dies de pesca d’arrossegament també tindrà un efecte directe en l’activitat dels distribuïdors. És el cas de Ventura Peixos, que subministra producte de la Llotja de Vilanova a bona part dels restauradors de la zona i també es dedica a la venta particular a domicili. Té una cartera de més de 200 clients i el seu propietari, Joan Ventura, assegura que el plantejament que fa Europa “no té cap sentit per a tots els negocis que creuen en el peix de proximitat”.

Ventura, fill de família de pescadors, defensa que el seu negoci és atractiu precisament perquè ofereix quelcom que no tenen les grans superfícies. “No podem anar a competir amb indústries que venen peixos d’altres països on segurament els pescadors no reben el valor que els pertocaria”, afirma. A part de defensar el peix de proximitat perquè és l’essència del seu negoci, adverteix que les limitacions europees impactaran directament en l’alimentació: “Jo tinc dret a escollir menjar bé i no pot ser que això m’ho privin”.

Ventura considera que rere el plantejament que fa la UE hi ha “factors econòmics que la ciutadania desconeix”. Creu que ara mateix el peix de proximitat representa una competència molt forta a les grans industries pesqueres, “a les quals els interessa que desaparegui”. “Si no hi ha peix de proximitat, el seu producte podrà duplicar o triplicar el preu”, augura.