Sa Gelateria, quatre dècades refrescant i endolcint Menorca

Recordant a Eduard Eroles

Sa Gelateria, quatre dècades refrescant i endolcint Menorca

El passat mes de juliol ens va deixar Eduard Eroles, mestre gelater, a l’edat de 78 anys, i que juntament amb la seva esposa, Maria Jesús Martí, van introduir a Menorca els gelats naturals artesanals a la dècada dels anys 80. Des de Foodies on Menorca volem retre un record cap a la seva persona, tot reproduint el reportatge que vam publicar al Setmanari El Iris el mes de juliol de 2017 amb motiu dels primers 35 anys de Sa Gelateria, i que va redactar Joan Mascaró amb fotografies de Bep Al·lès. Per aquesta nova maquetació del reportatge, hi hem afegit fotografies també de la pròpia Sa Gelateria. 

Era el capvespre del 17 de juny d’ara fa 35 anys (1982) quan Sa Gelateria de Menorca (tot d’una amb el nom comercial de Gelats Baixamar) obria les seues portes per primera vegada a Ciutadella, a una cova de la costa de Baixamar on antigament els pescadors hi guardaven les barques i els seus estris.

Allà, que era tant el lloc de venda com de producció dels gelats, n’Eduard Eroles Camats (El Poal -Lleida-, 1946) i na Maria Jesús Martí Camps (Ciutadella, 1940), fundadors i també actuals propietaris del negoci, hi començaren a servir gelats i granissats de 18 gustos diferents, fent-ne entre 3 i 4 mil litres aquella temporada del debut i comptant amb 4 o 5 treballadors. Tres dècades i mitja després, Sa Gelateria de Menorca, amb ingredients naturals i autòctons en tot el que es pugui i amb uns 32 treballadors, elabora entre 70 i 80 mil litres de gelat i granissat per temporada. Açò amb quasi 60 sabors diferents i havent-se convertit en tot un referent social i de la Menorca més dolça quant als gelats naturals de creació autòctona i artesana, que venen no només a les botigues pròpies de Ciutadella i Maó sinó també a altres quatre locals franquiciats de Menorca i a través de diversos supermercats i restaurants de l’illa.

Sense contacte previ amb el món dels gelats

Com tot començament, aquest de Sa Gelateria tampoc va ser fàcil, i potser encara menys, en aquest cas, per a unes persones que, malgrat el seu esperit aventurer i sempre innovador i de servei, mai abans havien estat en contacte amb aquest món dels gelats, del gel i del fred. Si bé està, ben al contrari, perquè com diu el mateix Eduard Eroles en to de broma, la seua anterior feina d’abans de fer gelats, per exemple, era la de vendre... estufes!

De com tant ell com na Maria Jesús Martí Camps (filla de l’apotecari Martí i Bella i neta del folklorista i musicòleg Doctor Camps i que, a la vegada, havia treballat com a religiosa i dins el món de la música i dels llibres) van arribar als gelats, creant també una sòlida complicitat de parella, és una història prou interessant com per fer-ne cinc cèntims i recordar aquells inicis, pioners, si més no, en la creativitat i qualitat de la diversitat de gustos amb ingredients ben genuïns de Menorca.

Residents ambdós a Barcelona i encara que uns anys abans havien coincidit a un parell de cursets de música, va ser l’any 1972 quan es pot dir que es van començar a conèixer de debò, a l’anomenat Hogar del Libro on llavors treballava na Mª Jesús Martí i on, just un poc després de retrobar-se, també hi va entrar a fer feina n’Eduard Eroles uns mesos, abans d’anar al servei militar. És d’aquella època inicial de sortir junts la seua primera anada a Menorca plegats, a conèixer la família de na Mª Jesús i en la que també fou primera vegada de n’Eduard a l’illa, quedant ja llavors literalment “frapat” per Menorca, segons les seues pròpies paraules, pel paisatge però també per la seua gent i per la manera de viure.

Dos anys després de conèixer-se, en 1974, es casaren a Igualada i seguiren residint a Barcelona, on amb el pas del temps tingueren dos fills (n’Aina i en Pep). Alhora que treballaren també en altres diferents feines: en el cas de na Mª Jesús en el programa de música a les escoles de La Caixa i en el cas de n’Eduard en el món editorial i, a finals de la dècada de 1970 i principis de 1980, fent de director comercial d’una empresa que es dedicava a la distribució d’electrodomèstics: robots de cuina i estufes per Catalunya i les Illes Balears.

La pregunta d’uns amics i la resposta

Precisament, fou a partir de quedar-se n’Eduard sense feina, per la descapitalització de l’empresa i la seua fallida, quan el matrimoni, amb dos fills, es plantejà un canvi de rumb en la seua vida, essent llavors quan aparegueren els gelats. Ja amb l’empresa descapitalitzada i amb la predisposició de cercar una casa a Ciutadella, fou a l’estiu de 1981 quan vingueren a Menorca uns dies de vacances. I va ser sopant amb uns amics quan, a través d’ells, van conèixer uns representants importadors de màquines artesanes de fer gelat d’Itàlia, i quan va sorgir la pregunta: “i perquè no feis gelats a Menorca?”, aprofitant, també, que en aquelles dates aquella marca havia començat a comercialitzar les primeres vitrines expositores que mostraven al públic els gelats, cosa que havia de representar una petita revolució en el sector, perquè fins llavors era habitual que els gelats estessin tapats, sense veure’s el contingut directament.

Si bé tot d’una no ho tenien clar, perquè pensaven que tindrien les màquines però que no tenien ni idea de fer gelats ni experiència prèvia en aquest món, la idea va començar a donar voltes pels seus caps i, amb poc temps per dormir, al cap d’uns pocs mesos es posaren en marxa per engegar l’empresa. Llogaren la cova de la costa de Baixamar, que es convertiria en obrador i punt de venda a la vegada, i a la compra de les màquines li seguiren els complicats tràmits burocràtics per a l’obertura, amb l’afegit de necessitar una quantitat d’energia elèctrica poc habitual en aquells moments i per les corresponents llicències, però que aconseguiren obtenir a tans sols deu dies de la inauguració oficial.

A tot açò, i de forma accelerada, havien d’aprendre a fer el gelat, i a més a més, tant com per omplir els 18 ‘forats’ de les cubetes, buides, que tenien les noves vitrines. Encara que d’entrada el que els mostraren és a fer gelat a partir de mesclar llet amb semipreparats en pols, de tot d’una es van donar compte que allò no podia ser i que havien d’anar cap a produir un gelat amb bons ingredients, de qualitat, emprant matèries primeres que seleccionessin i tractessin ells mateixos, amb productes sense disfressar, per dir-ho d’alguna manera.

Un inici amb devuit gustos i amb aigua del Seminari

Amb aquell aprenentatge autodidacte, el 17 de juny de 1982 obriren la botiga ja amb gelats i sorbets de 18 gustos diferents, entre aquests de xocolati tot sol o combinat, per exemple, amb avellanes, rom o cointreau; nata també tota sola o amb fruites o anous; i, a la vegada, amb sabors ben novedosos com els de plàtan, de mores d’arbre o d’abatzer, d’albercoc o de figat, quelcom realment extraordinari en aquells moments. O també de llimona (ara tot un clàssic de Sa Gelateria però que al principi creà certes reticències pel seu color blanc, que és el seu natural) o de llimona amb gin, coincidint amb què s’estava en plena arribada de les festes de Sant Joan.

Una de tantes curiositats d’aquells inicis és que l’aigua que empraven, açò quan llavors encara no es venia aigua envasada en garrafes d’uns quants litres, l’anaven a cercar directament de la cisterna del claustre del Seminari, poant-la de forma manual i tal i com encara també feia altra gent particular. Açò tenint en compte que havia de ser bona per a l’elaboració tant dels sorbets com del granissat de llimona que ja feien i que és també una de les actuals senyes d’identitat de Sa Gelateria, que igualment fan granissats de maduixa i, de forma especial, de gin amb llimonada. Per cert, que una altra curiositat, aquesta actual i relacionada amb açò que deim, és que de llimones, per Sant Joan i per fer tots aquests productes, n’expremeixen un bon munt, darrerament varis centenars de quilos d’aquest fruit.

Els gustos més venuts i les creacions preferides de n’Eduard i na Mª Jesús

El de llimona, de fet, és encara actualment un dels gustos que estan entre els primers del ‘rànquing’ de més vendes d’entre els prop de 60 sabors que solen tenir en marxa constantment a Sa Gelateria de Menorca. Açò entre els gelats i sorbets que han anat quedant des de tot d’una i també d’entre els que van renovant i incorporant d’any en any, perquè sempre solen tenir qualque novetat per provar. Entre els gelats més demanats per la clientela hi ha aquest de llimona i els de vainilla (que no van començar a elaborar fins passats dos anys de la seua obertura), xocolati i menta esquitxada, un altre clàssic.

Entre les creacions que han anat fent durant aquests 35 anys de “refrescar i d’inspirar alegria” que igualment conreen en aquesta empresa, n’hi ha algunes altres també de prou significatives, com ara la de llimona i menta (una fresquíssima combinació que va sorgir de la demanda de la gent en anar mesclant individualment aquests dos gustos), la de ‘marron glacé’ (que foren els primers d’Espanya en fer-ne d’aquest sabor) o la de figat (tota una novetat a base de melmelada de figa de Menorca i tot un exemple d’adaptació de l’empresa per aprofitar fruits tan singulars de l’illa per fer els seus productes).

Amb tot, però, les preferències particulars de n’Eduard Eroles i na Mª Jesús Martí d’entre aquestes creacions, també tots clàssics marca de la casa, són els gelats d’iogurt amb cireres, d’iogurt amb melmelada de taronja (emprant iogurts de la marca La Fageda i una melmelada d’elaboració pròpia) i, potser el principal, el de xocolati ‘guanaja’ Valrhona, també amb melmelada de taronja.

Els punts de venda i encara un parell de singularitats més

Actualment, a tots aquests gelats, sorbets i granissats (i orxata natural, encara que no la fan ells), sigui en aluda (que fabriquen a la casa Boskiba de Ciutadella) o en cubellets petits o de mig litre o altres formats fets aposta (com les tarrinetes de ceràmica per als restaurants), es poden trobar a diferents punts de venda, sigui als supermercats, locals franquícia o restaurants que comentàvem o també a les pròpies botigues.

Sí, perquè si aquell juny de 1982 obrien la primera botiga a la cova de la costa de Baixamar (tot i que l’obrador, per qüestions d’espai i d’adaptació a les canviants normatives sanitàries, l’any 1989 es va traslladar al carrer de Pere Cortès de Ciutadella), era un any més tard, en 1983, quan començava a caminar la segona, que fou la de la plaça de la Catedral, alhora que en 1997 n’inauguraven una tercera de pròpia al centre de Maó. Els locals franquícia estan situats a Fornells, a Son Bou, a S’Amarador de Ciutadella i a Gelateria des Born, també a Ciutadella.

Entre les singularitats d’aquest negoci engegat per n’Eduard Eroles i na Mª Jesús Martí, remarcades per diferents revistes del sector a Espanya, hi ha també el tractar-se d’unes gelateries que als metres quadrats que utilitzen com a terrassa exterior no hi tenen taules, sinó únicament cadires, que a més són del tipus ‘coca-rossa’ menorquina. A aquesta decisió de deixar-hi només cadires la varen prendre des del començament, en bona part amb la intenció, sense formar cercles de persones entorn a una taula, de fomentar la tertúlia i el contacte amb desconeguts i aconseguint, de manera involuntària, en certa manera recuperar aquella tradició tan mediterrània de seure a la fresca.

I encara una altra particularitat de Sa Gelateria, consolidada també al llarg d’aquests anys i que ha fet que entre els seus treballadors hi hagi unes mínimes baixes laborals, segons apunten els seus propietaris, és la seua pròpia política de personal, entre altres aspectes amb una plantilla fent feina molts d’ells entre mitja jornada i una de sencera, a través de torns que en la mesura del possible s’adapten també a les necessitats del treballador per permetre combinar-s’ho i conciliar-ho també amb altres aspectes de la seua vida personal. Apart, és clar, de l’èxit que tenen els seus productes entre el públic i d’altres aspectes, aquest de tipus laboral és igualment una de les claus de Sa Gelateria per dur ja 35 anys en aquest camí, en realitat fent un bon caliu a partir del glaç, refrescant i endolcint no només Ciutadella sinó bona part de Menorca.

 

  • Publicitat
    Ràdio Far Menorca
  • Publicitat
    El Iris