Temps de figues

A finals d’agost i principis de setembre és temps de figues a Menorca, de les que se’n diuen figues de cristià, que són l’acompanyament de l’oliaigua, però també en són l’ingredient principal per a fer el figat, una melmelada o confitura de figa pròpia de l’illa de Menorca, i que no es fa ni a Mallorca ni a la resta de les Balears.

La figuera és un dels arbres que no manca als llocs de l’illa, i n’hi ha de diferents castes com poden ser les bordissots, les colls de dama, les paratjals, les catalanes, les de la reina, les negretes, les de porc… Per tant hi ha un bon nombre de varietats i cadascuna d’elles tenia el seu ús a la cuina.

Diuen que quan els francesos van conquerir l’illa als anglesos al 1756, el rei Lluís el primer que va demanar al Duc de Richelieu van ser com de bones eren les figues de Menorca, que ja tenien una merescuda fama a la cort gala.

Antany la pagesia treia més profit que ara a la figuera, perquè les figues s’assecaven, com encara es fa a Mallorca, o se’n feien pots amb llavors de fonoll, i també els pots de figues confitades, i a la cuina no sols servien per a fer-ne coques, o fetes al forn amb llavors de batafaluga, sinó que existia el ritual de l’elaboració del figat, aquesta conserva molt preuada pels menorquins que els serveix per acompanyar al formatge vell, per a omplir pastissos i pastissets i per a fer el berenar o la bereneta damunt una bona llesca de pa de pagès.

Era costum a les cases de la pagesia el reunir-se per a preparar el figat, que acabava amb una bona festa o bereneta. Les figues es capolaven amb una màquina especial o bé amb la màquina de capolar carn, i després la pasta es mesclava amb llavors de matafaluga o anís, escorxa de meló i de taronja seca, si se’n tenia, i dins una gran caldera s’anava cuinant a foc ben dolç al llarg de tres o quatre hores, i s’anava remenant amb una gran pala de fust, que cada pagès o madona tenia reservada per a fer aquesta conserva que després s’empotava i en servia de provisió de tot l’any.

Avui encara podem trobar pots de figat a moltes petites botigues de l’illa, i els menorquins en solem fer provisió per acompanyar, com ja hem dit el nostre formatge vell, el formatge curat, i d’aquesta manera feim aquesta mescla de dolç i salat que tan ens agrada i ens caracteritza.

Ara es temps de figues, molt dolces enguany per la manca de pluges i a la pagesia i a molts d’hortals es sent l’oloreta de les figues com couen amb les llavors anisades i s’ompl l’ambient d’aquesta característica olor que ens evoca records d’infantessa, que a l’illa es vivia a un altre ritme, més pausat, més casolà, i potser molt més nostre.