Toni Anglada i el seu melós projecte, Dolçamar

Miriam Triay/Ciutadella - Antoni Anglada és l’apicultor al darrere de Dolçamar. Un projecte que va néixer l’any 2012, des de “la passió, la certesa i la voluntat de donar a conèixer la mel dels menorquins, una mel ancestral, al món”. Amb l’ànim d’enaltir el producte menorquí, més enllà de les fronteres, Anglada va començar a mostrar la seva mel. Participant en diferents concursos, des del principi, i guanyant diverses medalles d’or, l’apicultor ciutadellenc ha demostrat, en més d’una ocasió, que “la mel de Menorca és extraordinària”.  

Aquest mateix any, acabat d’iniciar, Dolçamar ja s’ha emportat una medalla d’or en el concurs de caràcter internacional, enfocat en la mel ecològica, Biolmiel 2023. Un certamen organitzat pel Consorzio Italiano per il Biologico, i amb la col·laboració del CREA-AA de Bolonya, un departament especialitzat en investigació apícola. Amb la seva mel multifloral. Que va quedar en vuitè lloc de totes les mels presentades, i en el primer entre les espanyoles. 

De totes maneres, i com dèiem, Dolçamar ja ha demostrat ser una mel important en altres certàmens internacionals, com el London Honey Awards en el qual va guanyar una medalla d’or el 2023. O el Paris Honey Awards on va aconseguir una medalla de plata el mateix any. 

Navegant, per concursos i països diferents, Antoni Anglada i la seva dolça mel, van demostrant, a poc a poc, que la mel menorquina és especial i única. 

Com ha sigut guanyar una medalla d’or en el Biolmiel?

Per jo, i igual que els altres premis obtinguts, és una prova més que la mel de Menorca és excel·lent. Perquè no només ens premien a nosaltres, Dolçamar, sinó que també a altres companys de l’illa. 

Però, el certamen de Biolmiel em feia especial il·lusió, ja que està considerat el concurs més prestigiós del món en matèria de mels ecològiques. Nosaltres, fins ara no ens hi havíem pogut presentar, ja que, a Menorca, només hi ha un apiari ecològic, que és el que, actualment, gestionam des de Dolçamar, Mongofre. 

De fet, es tracta d’un concurs amb una sèrie de requisits molt concrets i més exhaustius, potser, que en altres en els quals ens hem presentat. S’han de complir una sèrie de paràmetres, de conductivitat elèctrica, d’humitat... 

En aquest concurs, llavors, la mel multifloral ecològica de Dolçamar va quedar vuitena a nivell europeu, i primera a nivell estatal. Amb açò t’adones que la mel de Menorca és extraordinària, que pot competir a un nivell molt elevat. 

Què distingeix una mel ecològica?

Evidentment has de tenir el segell de l’organisme regulador, que en el cas de les Balears és el CBPAE (Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica). Aquest és el que certifica la traçabilitat de tot el procés. Que no empram medicina química ni aliment químic, i també que a l’entorn on està ubicada la caseta fan un maneig del sòl ecològic. 

Tant de bo hi hagués més apiaris ecològics aquí. Que, pel que sé, la idea és posar-ne més. 

Però, i encara que tot açò va creixent i evolucionant, el fet és que a Menorca no tenim grans produccions. 

A més, ara estem en un moment un poc crític perquè la floració és massa curta. 

Què ens pot explicar d’açò? Com afecta la falta de pluja a l’apicultura? 

Actualment, la floració és tan curta que les abelles no tenen temps de fer molta mel. Elles necessiten un mes i mig – dos de floració intensa, i no ho tenim. Durant el febrer-març, més o menys, comença el procés de floració, però enguany ja ho ha fet de forma molt feble. No hi ha molta flor, i la que hi ha no genera molt de nèctar, perquè el sòl està eixut. Açò dificulta molt tot el procés: Les plantes necessiten humitat per poder ser fortes i generar nèctar, que atregui els pol·linitzadors. Aquesta simbiosi entre pol·linitzadors i flors, és 

clau. 

I ara fa anys que hi ha una situació climatològica que ho dificulta. Una sequera constant. 

El darrer any que es recorda generalment bo és el 2020. Un any en què va ploure de manera tranquil·la durant alguns mesos. En el qual vam tenir un novembre-desembre plujós, i un gener-març que va anar plovent 30-40 litres cada mes. No és que sigui una gran pluja, però és suficient.

Però després van venir anys com el 2021 i 2022, que van ser catastròfics. 

L’any passat, el 2023, va millorar just un poc, perquè va passar una cosa molt curiosa. I és que amb l’inici d’any desenvolupant-se més o menys com enguany, amb poques pluges, a finals de primavera va ploure. El mes de maig va fer un parell de ruixats importants. Açò va ajudar que plantes com l’abatzer, l’enclova o el trèvol, que presenten una floració de finals de primavera, florissin. I aquestes van permetre mantenir en vida el que hi havia. Fins i tot incrementar un quilo i mig la producció per caseta.

I enguany... ara veurem. Però no sembla que hi hagi molta millora. Perquè el novembre va ploure molt poc. I ara, el gener, hi ha hagut zones en què ha plogut 40-60 litres en un dia o dos. Massa seguit perquè es pugui filtrar al sòl. En general, hi ha un dèficit hídric gran. 

A més, és durant els mesos previs a la primavera quan s’inicia la floració amb els albons. Que és el tret de sortida de les abelles, perquè presenta un nèctar molt líquid que estimula molt a la reina a posar ous. Enguany les puntes dels albons estan molt eixutes, i normalment el febrer ja han florit. 

A finals de febrer hi ha un percentatge baixíssim de floració, quan hauria de ser de més del 50% ja. I no hi arribarem.

Les abelles ho noten llavors, que venim de quatre anys complicats?

Clar, sí. La nostra obligació com a apicultors és mantenir-les en vida. Per açò el que intentam fer, des de l’Associació Menorquina d’Apicultors, és emprar alimentació específica per abelles. El que faria, o ja fa, qualsevol ramader amb els seus animals. Intentar donar els nutrients que no són al camp. Què passa? Que encareix el preu, evidentment. I que no és el mateix.

I l’administració fa alguna cosa per ajudar-vos?

Ja està fent coses, sí, amb el pla de contingència contra la sequera. Com, per exemple, que ens permetin donar aliment convencional a les abelles, encara que es tracti d’apiaris ecològics. Ara ho estan autoritzant. És a dir, et permeten disposar del segell encara que no els hagis donat aliment ecològic. Açò ho fan així, perquè es tracta d’una urgència, i un problema greu de sequera. I perquè hi ha molt poca oferta i varietat d’aliment ecològic. 

Seria el mateix si fos en medicina. Si resultés que les farmacèutiques que fabriquen la medicina ecològica no poguessin abastir el mercat. Abans que deixar morir les abelles, les hauríem de tractar amb medicina convencional.

Pel que fa a la mel, normalment, vostè i Dolçamar, se solen especialitzar en multifloral...

Sí, a Menorca, la mel multifloral és la que més abunda, la que més es pot fer. És el 90%. 

Després, quant a mels monoflorals, es podria fer mel de xipell, de bruc, de trèvol, de romaní, d’enclova, d’abatzer i de card blanc. Depenent de l’època de l’any en què floreixi cadascuna, i d’on es tingui col·locada la caseta. Perquè les abelles van, sobretot, a 3 km a la rodona d’acció. Una abella intenta economitzar al màxim la recerca de pol·len i de nèctar. I si n’hi ha a prop hi van. Encara que, si detecten una font important més enfora, també hi aniran. 

I què es necessita perquè es consideri mel monofloral d’un tipus?

Depèn molt, de cada espècie i de diversos aspectes, no només pol·línics. Tot açò, fins ara, era una mica caòtic i polèmic quan l’administració entrava en joc. Perquè la normativa europea és molt poc concreta; es diu que per denominar una mel monofloral, s’ha de tenir en consideració la mel majoritària. I la nostra administració nacional entenia que la majoritària era més del 50%, i nosaltres, els apicultors, no.

Per exemple, per la mel d’eucaliptus et demanen un mínim de 70% de pol·len a les anàlisis, perquè normalment els entorns on hi ha aquests arbres, són boscs. I, per cada arbre d’eucaliptus, hi ha milers de flors diferents. Açò fa que en molt poca superfície hi hagi molt de pol·len i de nèctar d’eucaliptus. Per contra, en el cas del taronger, com que la majoria són autofèrtils, no tenen pol·len, però d’ell agafen el nèctar. Per tant, en aquest cas, només demanen un 10-15% de pol·len. Perquè hi ha altres característiques organolèptiques que poden confirmar-ho, el color, l’aroma... 

Per sort, a principis d’enguany, l’administració ha agafat com a referent un estudi, d’una consultora apícola, Pajuelo Consultores Apícolas, de Castelló de la Plana. Una guia de mels monoflorals a Espanya, que nosaltres ja solíem emprar quan teníem dubtes. I ara és la referència tècnica-científica. 

  

Passant a xerrar, concretament, de Dolçamar... quins projectes futurs té?

Créixer. En molts sentits. El primer, en casetes. Actualment en gestion 150. I a partir d’aquí, el que m’agradaria és internacionalitzar la marca. Convertir-la en una empresa potent. No només perquè la mel de Menorca és extraordinària, sinó per poder vendre una part de la producció als mercats més exclusius del món, a un altre preu. Donar visibilitat a la marca, a la mel menorquina, a la seva qualitat, i també, a la seva història. I després, també m’agradaria provar altres aspectes amb la mel, a nivell d’apitoxina, que és el verí de les abelles, a nivell de gelea real o, fins i tot, d’aliment per a les abelles. Són diversos projectes que tenc en ment, però pels quals no dispòs de temps ni ajuda econòmica. Són idees molt costoses. Però ho aconseguiré. Ho sé cert. 

Parla d’una història darrere la mel, a què es refereix?

Una de les coses que jo crec que li falta al producte menorquí és saber-se obrir forat als mercats internacionals. I açò passa, entre altres coses, per crear una història, que contar. Per sort, en el cas de la mel aquesta ja existeix. M’explic. Per començar, tenim un facsímil que demostra com a una botiga de Londres ja es venia la Menorcan Honey a finals del segle XVIII. Per tant, ja hi havia un interès internacional fa 300 anys.

A més, hi ha un personatge menorquí clau en la història de la mel, durant el segle XIX: Francesc Andreu i Femenías. Era un empresari maonès polifacètic, que també destinava part del seu temps a ser apicultor. De fet, ell va introduir les casetes modernes a Espanya, portant-les a Menorca. Era un avançat al seu temps. També editava una revista especialitzada en apicultura, per tota Espanya, on explicava les darreres notícies sobre el món. I va ser dels primers a presentar-se i guanyar concursos internacionals i nacionals d’apicultura. 

Vull dir que fa gairebé 130 anys, la mel de Menorca ja guanyava concursos, i fa 300 anys, ja es venia fora de l’illa. Es tracta de recuperar aquesta història, contar-la, analitzar-la, fer-la nostra, i repetir-la, millorant-la.