Víctor Torrent: “El secret per a ser un bon cap de sala és estimar l’ofici”

C.M / Ciutadella – Víctor Torrent Vivó (Ciutadella, 38 anys) és el copropietari, amb el seu germà Alfonso, del restaurant Pinzell (Plaça dels Pins, 4. – Ciutadella -871 027 334), del qual és, també, el cap de sala. L’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de Balears (APEGIB) ha reconegut la seva feina amb la concessió del Premi al Millor Cap de Sala de Menorca.

Després de cursar el Grau Mitjà de Restauració a l’Escola d’Hostaleria de l’IES Maria Àngels Cardona de Ciutadella, Víctor Torrent inicià una intensa carrera professional que el va dur a treballar a l’Hotel Prinsotel La Caleta, al quiosc de la Plaça des Born (deu anys) i al restaurant Es Fabiol (vuit anys), amb el seu germà Alfonso.

Amb l’obertura, el 6 de maig de 2018, de Pinzell, Víctor feia realitat un somni i, alhora, retia un homenatge al seu germà mort, l’artista Pepe Torrent Vivó, traspassat l’octubre de 2017 a Pisco (Perú), a conseqüència d’una crisi asmàtica. Pinzell representa una proposta original i novedosa en l’escena de Ciutadella que no oblida les seves arrels ni el seu origen.

Quin és el secret per a ser un bon cap de sala?
El secret és estimar l’ofici, ser constant i ordenat, una mica maniàtic, i tenir les coses molt clares. I també, sobretot, saber transmetre a l’equip allò que s’ha de fer. 

Quina importància té el servei?
El servei és el més important avui dia. El menjar d’un restaurant pot ser molt bo, però si el servei no és bo i no estem cent per cent concentrats en el que fem, no serveix per a res. La gent, el que s’enduu és el record de com els han tractat. És d’això que se’n recordaran, no de si el menjar era més o menys bo. Si el menjar és bo i el servei és bo, l’experiència és perfecte.

Venint d’una família d’artistes, el restaurant no podia tenir un altre nom…
El nom no és casualitat. La meva família ha estat des de sempre lligada al món de les arts plàstiques. L’avi, Pepe Torrent, va ser un pintor reconegut i professor de l’Escola Municipal de Dibuix; la meva mare, Carme Vivó, també s’ha dedicat sempre a la pintura; mon pare, Carlos Torrent, és un gran amant de l’art; igual que el meu germà, Pepe, al qual, per desgràcia, ja no tenim amb nosaltres. Quan Alfonso i jo érem a Es Fabiol, en Pepe sempre m’animava a obrir el meu propi restaurant. El vam obrir en reconeixement a l’avi, el pintor Torrent, a ma mare i al meu germà. Vam començar el projecte el 2017, quan en Pepe encara era viu, i el vam obrir el 2018. Poc abans d’obrir-lo, Pepe va viatjar al Perú, amb el desenllaç que tots coneixeu.

Joan Salord Roca és tota una garantia a la cuina…
Sense en Joan res no seria possible. Tots dos vam estudiar l’ofici a l’Escola d’Hostaleria de l’IES Maria Àngels Cardona, on vam coincidir. Mentre jo estudiava de cambrer, ell ho feia de cuiner. Ens coneixem des de fa molts anys. És un cuiner molt jove que sempre s’ha adaptat molt bé a la nostra idea del que és el restaurant. Des del començament el vam voler convèncer del que volíem: una cuina menorquina amb moltes salses que caiguessin sobre el plat en forma de pinzellades. Als plats que presentem n’hi ha moltes, de pinzellades. Tota la nostra proposta està molt relacionada amb les arts plàstiques. En Joan ha passat per Cas Ferrer, pel restaurant Roca Moo -el restaurant dels germans Roca de Barcelona amb estrella Michelin sota la direcció de Felip Llufriu-, i per Es Tastet. És un gran cuiner i amant de la cuina menorquina.

Com definiríeu la cuina de Pinzell?
Fem una reinterpretació de la cuina tradicional menorquina amb tocs d’innovació.
Quins són els plats estrella de la carta?
Potser el calamar farcit que els menorquins coneixem de tota la vida. El fem a partir d’una recepta molt antiga del llibre de Fra Roger, L’Art de la Cuina, farcit del mateix calamar. És un plat estrella que sempre ens ha acompanyat en totes les nostres cartes.

Què representa guanyar aquest premi?
Un reconeixement a la feina ben feta, al sacrifici diari i a l’esforç de tot l’equip, perquè, tot i tractar-se d’un premi individual, sense la feina de tots els meus companys no hagués estat possible. El secret és, com he dit, ser molt constant i obsessiu amb les idees del restaurant. Atorga una felicitat màxima a la feina ben feta.

L’interiorisme del local, quina importància té?
És fonamental, perquè intentem que tot estigui alineat: el nom del restaurant, els plats, el producte que oferim -un producte local cent per cent menorquí- i l’ambientació interior del restaurant. Els colors són també menorquins. Tot està pensat perquè guardi una harmonia.