Antoni Anglada, Dolçamar: “Hem de poder comercialitzar la mel de Menorca com un producte de luxe”

Itziar Lecea/Ciutadella – Fa poc més d’un mes que Dolçamar pot presumir de dir que és, a banda d’una bona mel, l’única mel ecològica certificada de Menorca. No és la primera, car altres finques ja s’han llançat a la producció amb aquesta certificació, que no és en absolut fàcil d’aconseguir pels estrictes requisits que es demanen en tots els processos de producció, tractament i envasament. Tanmateix, Antoni Anglada, propietari de Dolçamar, té molt clar que el camí, a banda de passar per la producció ecològica, s’ha de dirigir cap a la comercialització de la mel com un producte de luxe.

Era una passa necessària la de fer mel ecològica de Dolçamar?

Consider que a Menorca ja hi ha molt de producte que podria tenir el segell ecològic, per les maneres que tenim de produir. Jo m’he llançat de cap al certificat perquè tenc ganes de provar sort amb un concurs de mels ecològiques que es celebra a Itàlia. I estic bastant segur que, tant la de Dolçamar com la d’altres companys de l’illa, tenen prou potència per a competir a alts nivells.

De fet, la mel normal ja ha tingut diferents reconeixements…

Si, fa 4 anys seguits que aconseguim el reconeixement a la millor mel de flors d’Espanya que dona el portal de mieladictos.com, que fa un tast a cegues. Fa poc he inscrit, ja amb l’ecològica, pel certamen d’enguany, per veure si puc revalidar el lloc per cinquè any seguit. Al tenir diversos apiaris, el que faig és provar-la abans de mesclar-la. I intent fer la millor mescla possible, perquè del gust que treu la mel del nord de l’illa canvia del que surt al sud. Per exemple, on hi ha brucs i xipells dona un aspecte i un gust diferent a si no n’hi ha. A la mel de Mongofre, que és aquesta ecològica, té tocs molt especials, ja que hi ha una diversitat floral molt important. És un lloc on la floració, encara que sigui al nord, està protegida del vent, i és molt més intensa que la del terme sud.

I com ha anat la collita de 2022?

Enguany ha tornat a ser un any molt sec, tot i que va ploure durant tot el mes de novembre. Però no va tornar a caure una gota fins el mes d’abril. Però ha estat una temporada molt complicada. Si no plou, hi ha poca floració, el que repercuteix evidentment sobre la producció i també sobre la població. De fet, vaig haver de collir la mel molt tard, el mes de juliol. Quan el més habitual és fer-ho a finals de maig o principis de juny.

L’any passat vas presentar un pot exclusiu amb reminiscències de perfum per vendre la mel. En quin punt de la comercialització està ara Dolçamar?

Estic en una fase d’internacionalització. He arribat a la conclusió de què, per pocs quilos de mel que faci, els he de vendre bé. I a Menorca, és complex. Sí que tenc clients que m’en compren molta, però en anys com enguany o l’any passat en què la producció ha estat molt escassa, si l’he de vendre al mateix preu, no surt a compte. Pel que he decidit llançar-me a fer marca exclusiva. És l’única manera que veig de poder seguir essent apicultor professional. Perquè l’única alternativa és estar contractat a una finca, però com a negoci propi és complicat.

I és possible vendre la mel menorquina a fora?

Tenim tot per fer a Menorca. Transformar, presentar i trobar els canals de venda i distribució adequats, ens pot ajudar molt a treure producte local de qualitat, arribant a ser productes exclusius. Per açò es necessita tenir un discurs coherent, perquè la qualitat la tenim. I fer una comercialització decidida a mercats exclusius de fora. Hem d’aconseguir que es pugui vendre com un producte de luxe. Tot en aquest món pot ser un producte de luxe, sempre que tengui la qualitat necessària.

Quin és aquest discurs de venda?

Plini el Vell, que era historiador romà, ja va comparar la mel de Menorca amb les millors mels de les illes gregues, fa dos mil anys. Els anglesos, cap al final del segle XVIII, venien la mel de Menorca com un producte de luxe, i així s’anunciava a algunes botigues gurmet de Londres. A més, l’apicultura moderna a Espanya s’introdueix gràcies a l’activitat que hi havia a Menorca, gràcies a Francesc Andreu i Femenies, que era un emprenedor illenc que va dur l’electricitat a Maó. És un home que feia moltes coses, i entre elles tenia l’afició de produir mel. Ell va ser qui va introduir a Menorca les primeres casetes verticals, que són les que empram avui en dia. A més, va editar una revista especialitzada en apicultura que va durar uns tres o quatre anys, que es deia La Revista Apícola Española, i que es distribuïa a Europa i Amèrica del Sud. Per aquesta revista, sabem que hi havia moltes més casetes de mel a Menorca al segle XIX que ara, per exemple. Crec que, només aquesta fita, ja és una història prou potent com per, avui en dia, comercialitzar una mel que fa dos segles es coneixia a tota Europa com un producte extraordinari. Però que ara costa de treure.