Nia Escolà / Mar Martí - Solsona - La temporada de bolets ja ha arrencat al Pirineu, tot i que encara amb produccions força baixes. Així ho ha assegurat a l’ACN el micòleg i investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Juan Martínez de Aragón, que ha assegurat que. del centenar de parcel·les on fan seguiment. només han trobat bolets en una vintena. Es tracta de les comarques on va ploure a l’agost i a principis de setembre com ara el Ripollès, el nord del Berguedà, la Cerdanya, la Val d’Aran i l’Alt Urgell. L’expert assegura que es preveu que sigui una campanya “decent” amb unes produccions mitjanes d’entre 50 i 60 kg/ha, però molt millor que les dels últims cinc anys, ja que van ser “desastroses” per culpa de la sequera.
Els cotxes aparcats als vorals de les carreteres indiquen que ja ha començat la temporada de bolets. Així ho constata l’investigador del CTFC Juan Martínez de Aragón, tot i que adverteix que ho ha fet de manera molt irregular i en poca quantitat. “No hem de pensar que anirem al bosc i podrem omplir la cistella. Hi ha bolets però s’han de buscar”, assegura. Les comarques on ja han començat a fructificar són la Cerdanya, l’Alt Urgell, la Val d’Aran, el Ripollès i el nord del Berguedà.
Les previsions inicials del CTFC és que aquesta sigui una campanya “decent” i que la producció de bolets se situï al voltant dels 50 o 60 quilos per hectàrea. “Els mapes ens indiquen que no hi haurà cap anomalia respecte la pluviometria i, segons les dades que tenim dels últims 25 anys, podem dir que es preveu que sigui una campanya més o menys bona”, detalla l’investigador. Tot i això, recorda que el bosc pateix un dèficit d’aigua molt important i s’ha de recuperar. “Els arbres s’han d’hidratar i agafar energia i el creixement dels fongs depenen dels arbres”, exposa
A més, el micòleg alerta que caldrà estar molt amatents a la climatologia perquè els bolets per fructificar necessiten que segueixi plovent i, sobretot, que no baixin molt les temperatures. Hi ha algunes varietats com els ceps que, si glaça, ja desapareixen. En aquests moments, els bolets que ja es poden trobar als boscos són els ceps, rovellons, rossinyols i apagallums.
És el cas del Berguedà, on des de la Penya Boletaire de Berga expliquen que ja s’estan trobant rovellons, fredolics, carlets i cames de perdiu. El seu president, Ramon Minoves, diu que a hores d’ara la temporada “no té res a veure” amb la campanya de l’any passat, ja que en els últims mesos ha plogut a la comarca. “Els boscos s’han revertit i es preveu una bona producció de bolets”, assegura. Tot i això, adverteix que la natura és “molt delicada” i “el clima és com és i potser para de ploure”.
El mercat del bolet de Cal Rosal arrenca 10 dies abans
El mercat del bolet de Cal Rosal (Berguedà) -l’únic de Catalunya que obre diàriament durant la temporada boletaire- ha obert enguany 10 dies abans que l’any passat gràcies a les pluges de principis de setembre. El dia 9 de setembre el mercat va arrencar la temporada i està previst que els paradistes s’hi estiguin, almenys, fins al mes de novembre.
Marcela Pavel, una de les paradistes, explica que aquests darrers dies les varietats que tenen més són els camagrocs, rossinyols, rovellons i ceps. Assegura que els bolets provenen de zones properes com el Berguedà i la Cerdanya. En aquests moments els rovellons i els ceps els tenen a 22 euros el quilo, mentre que els rossinyols i camagrocs ronden els 15 euros. “Quan es facin més bolets els preus baixaran”, explica Pavel.
Convivència al bosc
L’alta afluència de boletaires al bosc ha generat en els darrers anys problemes de convivència. Minoves creu que “la massificació del fet boletaire no és bona” i demana que la gent que faci aquesta activitat “sigui sensible i respectuosa amb les persones que viuen en masies i tenen bestiar”. “De vegades als urbanites els costa d’entendre això. S’ha de fer un esforç”, demana. En aquest sentit, reclama a les administracions que impulsin alguna regulació d’accés al bosc i també de la venda de bolets. Pel que fa al consum propi, però, assegura que com a penya boletaire defensen “l’accés lliure al bosc per un ús domèstic i tradicional. Tal com s’ha fet sempre als boscos de Catalunya”.
De la seva banda, el micòleg del CTFC assegura que el fet que molta gent passi per una mateixa zona de forma constant pot afectar a la fructificació de bolets. “El fet de passar molts cops per un mateix terreny provoca que es compacti la terra i això fa que es perdin algunes característiques d’oxigen i drenatge i es perden espècies de bolets que estan associades a aquest tipus de sòl”, exposa.