Berenars d’antany

Segons explicava Pere Ballester al seu còdig gastronòmic “De re cibaria”, els mesos d’estiu les menjades típiques per a berenar dels menorquins de vora mar eren una dotzena de besuguets al caliu, gambes fregides, sipions, calamars i popets sofregits amb la seva tinta, i ja entrada l’estació la sardina del port de Maó al caliu.

A la tardor es menjaven els peus de cabrit al caliu i quan arribaven els dies freds d’hivern era el moment de menjar les ortigues fregides en sèu de caldera, especialment el mes de gener durant les seques que és quan es mariscaven les ortigues, i també les ortigues fregides amb pa ratllat.

També en els períodes de fresa dels peixos, els mesos de juliol i agost, es menjaven ous de llissa vera fregits o els de llobarro i altres peixos. Un dels berenars que destacava Ballester eren els molls, pescats d’auba, al caliu o a la graella.

Encara avui en dia aquest berenar de molls és un dels més preuats per la gent de la mar de Menorca, que el viu com un ritual gastronòmic.

També hem de destacar els berenars d’embotits, el pa amb companatge, amb la seva sobrassada al caliu, els cócs de carn i xulla amb mantega salada escampada, el pa amb formatge i mantega o amb oli d’oliva i tomàtiga de ramellet fregada, i bé el formatge amb raïm o el formatge vell amb figat o amb conitura.