Els calamars són un dels productes més preuats pels menorquins durant els mesos d’hivern, que són quan es capturen des de les petites embarcacions amb volantí i fluixa o bé amb canya de pescar, i en els darrers anys també hi ha qui ho fa amb canya des de la vorera.
El calamar ple, farcit o “rellenu” com deim a Menorca és un dels nostres plats de la cuina de Nadal i Cap d’Any o bé de cuina de diumenge, per la seva laboriosa elaboració.
Una de les maneres més tradicionals i que s’està perdent és cuinar-los al forn acompanyats de monyaco (producte també de temporada dels mesos d’hivern) i que li dóna aquest toc de dolç i salat que tenim en la nostra memòria gastronòmica des del temps dels romans.
Aquests calamars plens dels seus sacarins, alons i un sofregit –hi ha qui també hi mescla carn de porc i vedella picada- formaven part del sopar de Nadal i de Cap d’Any a cals meus avis paterns, i també fets al forn amb patates a cals meus avis materns, i fins ara els que havia provat als restaurants poc tenien a veure com els elaboraven a casa en la meva infantesa, ja que els la majoria de restaurants opten per la també recepta menorquina dels calamars plens acompanyat d’una salsa d’ametlles o bé una salsa amb part del picadillo o farciment lligat amb crema de llet. Però la meva sorpresa va ser quan en Jaume Pons Sintes, des restaurant Es Garbell, de Ciutadella, li va dir a la meva parella que havíem d’anar a provar els calamars amb monyaco que elabora en temporada d’hivern i que han tingut una gran acollida per part dels seus clients, i que fins i tot en va fer comandes per a emportar al llarg de les passades festes de Nadal i Cap d’Any.
Els calamars amb monyaco d’Es Garbell em van traslladar a la meva infància, van activar les meves papil·les gustativa que van rememorar aquelles nits de Nadal amb s’avi Manolo (que els anava a pescar) i s’àvia Guida que els cuinava. Calamars generosament plens del seu picadillo, els monyacos que es fonen dins al boca amb el punt exacte de pa ratllat al damunt i cuinats també amb llet que els hi donen melositat. Un plat de festa que hi ha que anar a tastar abans que s’acabi la temporada de calamars, com també he de dir –ja ho vaig dir a un altre article d’Es Garbell- que és allà on es menja un dels millors calamars a la romana que es poden menjar, no sols a Menorca, sinó arreu del món.
Mentres esperàvem els calamars, ens Jaume Pons ens va brindar tastar algunes de les seves especialitats com els bolets amb gambes, ple de sabor i per mullar-hi pa, com també s’ha de mullar pa al seu canaló de carabassonet farcit de carn i foie, regat amb una beixamel que crea addicció i que et fa perdre la vergonya de deixar el plat ben net i la cistella del pa buida.
També vam provar els seu pagre as forn amb pebres vermells torrats, que a més del punt de cocció del peix, més que encertat, també la seva presentació –senzilla però vistosa- amb patates panadera voltant el tall de peix que estava coronat de pebres vermells torrats i després cuinats a foc dolç amb un tomatigat fet a casa. Un plat digne dels grans temples de la cuina dels peix i el marisc a la nostra illa i, que Es Garbell ha posat a la seva carta amb una nota més que alta.
Com sempre, anar a dinar o a sopar al restaurant Es Garbell, a Sa Caleta, és una elecció encertada, i gaudir dels plats que cuinen en Jaume i el seu fill es ja una nova experiència gastronòmica que hi ha que tastar i viure i, sobretot, deixar-se aconsellar per les recomanacions del dia, fora de carta que són en si el que Jaume ha comprat aquells dies i que es recreen dins la cuina i surten emplatats per a seduir als clients més exigents.