Anar a dinar a Inca és sinònim d’anar a dinar a un celler i disfrutar de les essències de la cuina mallorquina, amb aquells plats que formen part d’aquest receptari dels temples inquers amb aromes de porcelles i bens acabats de sortir del forn, de frits de matances i frits mariners, de tumbets, de caragols amb all i oli, de peus de porc, d’arròs brut i de plats de bacallà, perquè a Mallorca, a la capital del raiguer, a terra endins és potser on millors plats de bacallà hi trobarem.
Tot cercant un celler on poder dinar un diumenge matí i sense reserva, cosa difícil, vam optar per aquest celler del que teníem referència feia anys, amb els anteriors propietaris.
Cas Xigarro ofereix una nova imatge, decoració rústica de palets, però maten una carta de cuina mallorquina ben interessant. Vam tenir sort d’arribar poc abans que s’omplís, i la seva cuina no ens va decebre.
Vam compartir a taula un frit de matances (magre i fetge de porc, patates fregides, un poc de tomàtiga de ramallet, poca ceba i el toc de coent just per a donar-li alegria). Tenen el frit mallorquí tradicional amb sang, lleu, fetge,etc i el de marisc, que vam veure servir i feia molt bona pinta.
De segons, la tradicional porcella rostida (l’havíem de tastar), bona racció, talvegada un punt massa de llimona a la carn que li dona un toc cítric. S’agraeix i molt que les patates fregides que l’acompanyen siguin casolanes. Bona ració i res a envejar a altres cellers del Raiguer.
L’altra plat una més que generosa espatlla de be. Cuita amb mestria, carn com a cotó de fluixa i saborosa. Bona guarnició de verdures amb les que s’ha cuinat i patata fregida casolana.
No ens hi va quedar lloc pels postres… vam quedar rodons i plens.
Potser el punt a millorar sigui la seva carta de vins, on personalment m’hi manquen un parell més de vins mallorquins, catalans, gallecs… i evitar oferir el que coneixem com a vins de supermercat, aquells que podem trobar a qualsevol supermercat de barri o polígon.