El calendari gastronòmic de gener

Hem començat un nou any gastronòmic i en farem una petita volta per la nostra cuina, el nostre producte de temporada i els plats que en formaven i formen part d’aquests dies assenyalats.

Pel que fa al calendari el mes de gener és un dels millors mesos, sinó el millor, de producció lletera a Menorca, i per tant d’elaboració de formatge. És quan trobarem els millors formatges mantegosos, els semicurats que guarden tot el gust de l’herba fresca de les pastures i també de la saladura que ha deixat la tramuntana damunt els camps i que amb les pluges es va filtrant i aporta unes sals minerals al camp que fan que el producte de Menorca sigui únic en sabor.

És també un mes de poca activitat agrícola, ja que segons els pagesos la terra encara dorm, i les feines són principalment les d’esporgar els ullastres i les oliveres; tallar les canyes amb les que es fabricaran els fabiols. Aquestes canyes, segons el parenòstic de la pagesia s’han de tallar en lluna nova, però si les volem per a fabricar els canyissos que aguantaran les tomatigueres, les hem de tallar en lluna minvant.

És també un mes idoni per a empeltar arbres com ametllers, melicotoners i pruneres, a més dels ceps de les vinyes. La tradició marca que el dia de sant Pau, 25 de gener, i amb lluna creixent, és quan hem de podar les parres.

Si ens fixam en les tanques, veurem els solcs que han deixat els tractors, perquè és un mes idoni per a guaretar, açò vol dir donar el primer conreu als sementers.

Dia primer de gener o dia de Cap d’Any

És una de les principals festes del calendari cristià a la nostra illa. Els plats principals eren, segons les cases, els calamars plens a la menorquina, cuinats al forn amb patates o monyaco o bé amb salses d’ametlles o de picadillo.

A Menorca els calamars plens van farcits dels alons i sacarins del mateixa calamar, juntament amb un sofregit, si bé hi ha llars que a  més de la carn de calamar hi mesclen carn picada de porc i de vedella. Altres ingredients que en solen formar part del farciment són un parell d’ous crus, pa ratllat i un poc de pasta de sobrassada.

A l’hora de cuinar-los hi ha qui opta per una palangana, on hi farem un llit de patates tallades a rodelles o de monyacos, també hi ha qui fa una banda de patata i l’altre de monyaco, i altres opten per a fer-los al forn amb una salsa del picat de carn del farciment, llet o nata, i ametlles picades.

Pel que fa a la rebosteria, es sol menjar el que hi queda de les restes de les festes de Nadal i Cap d’Any: torrons, amargos, rotllos de pastarral, glaçat, confitura, torró cremat, cuscussó i altres llepolies com els flamets d’ou, dàtils farcits de vermell d’ou, dolços de congret amb confitura i glaça reial, a més de les tortades d’ametlla i pastissets.

Als anys 60 i 70 es va posar de moda acabar els àpats consumint una pinya tropical, costum que encara molts conserven.

Dia 6 de gener, dia dels Reis d’Orient

Del dia dels Reis, el que ens ha quedat en l’apartat gastronòmic són les coques dels reis o coques de confits, que segons mana la tradició es deixen a la nit del dia 5, perquè els reis en sopin.

Les coques de confits estan fetes amb pasta d’ensaïmada o de coca bamba, i tenen forma de mitja taronja. Solen estar coronades amb quatre confits de colors i és típic menjar-les per a berenar acompanyades de xocolata cuita.

Aquestes coques, almanco per la seva forma de mitja taronja, com encara es fa a Mallorca amb les coques de Nadal i coques d’anís, eren l’antecedent de les coques que es consumien a les festes majors de cadascuna de les poblacions de l’illa, però sense confits, i que tenien el nom de la festa com per exemple les coques de les festes de Sant Joan o les coques de la Mare de Déu de Gràcia.

Antigament, a més de les coques dels reis, també s’elaboraven quartos, que també es menjaven sucats amb la xocolata desfeta.

Una altra llepolia que tenim aquest dia, encara que més pròpia dels petits de la casa, és el carbó dolç, que està fet amb la mateixa fórmula i elaboració de les dolces de Sant Joan, però amb colorant color negre, si bé no podem dir que es tracti d’una elaboració pròpia de la nostra gastronomia, ja que la trobarem a la resta de l’Estat, com el costum de regalar o tirar caramels a les colcades dels reis d’Orient.