El turisme francès que es tornà a enamorar de Menorca

Bep Al·lès / Ciutadella – Menorca està de moda a França i els principals mitjans de comunicació se’n fan resó de l’illa i també d’un dels epicentres del turisme gal a la nostra illa, Faustino Gran, que ha estat el responsable del ressorgiment d’aquest turisme de qualitat a Ciutadella i també a l’illa, una illa que diuen que “ha estat durant molt de temps amagada, secreta, cultivant les seves belles i senzilles tradicions només a la llum de la seva elegància. Quan, a partir dels anys 60, els hippies van florir a Eivissa i van sorgir els resorts tot inclòs a Mallorca, els menorquins s’ocupaven de fer joies i sabates –les humils avarques, que avui es troben de totes les mides i colors– per pescar, pasturar i conrear la terra com tenien des del neolític. El turisme no ha arrasat aquí com a altres llocs”, i potser aquest fet diferencial és el que més valora el turisme francès d’alta qualitat, que descobreix una illa que està a poc més d’una hora i mitja d’avió de París.

Faustino Gran i Laurent Morel en són un referent per aquesta onada de turisme de qualitat, que no sols s’hospeda als hotels interiors i rurals, sinó que també adquireix propietats a Menorca, on hi vol fixar la seva segona residència.

La periodista de Le Figaro, Jeanne Propeck, una de les principals expertes en viatges i destinacions de qualitat assegura en la seva crònica al prestigiós rotatiu francès què “Més que un hotel, Faustino Gran és una petita galàxia hotelera en constant expansió. Avui, quatre palaus catalogats dels segles XVI, XVII i XVIII –Can Faustino, Cal Bisbe, Can Llorenç i Can Sebastian– tots situats en un grapat de carrerons del nucli antic de Ciutadella (a mitja hora amb cotxe de l’aeroport), conformen aquesta ciutat refugi imaginada per l’emprenedor insaciable Laurent Morel-Ruymen. Fa temps que és un empresari i dissenyador de moda que vola d’un continent a un altre per crear i produir les seves col·leccions de bosses de temporada. Abans que es produeixi un canvi radical de vida. Això va passar fa uns deu anys després de l’experiència sufocant d’un terrible embús a la Xina. Continuar asfixiant-se lentament o trobar nou oxigen? Laurent ho envia tot volant i descobreix Menorca, una reserva de la biosfera on la vida flueix al ritme del cavall i del vent. Per a aquest genet i mariner, una terra providencial. Des d’aleshores, no ha deixat de trobar llocs únics que renova amb la màxima cura per oferir als seus hostes una experiència total de la vida menorquina, tant girada cap a la terra com cap al mar, als seus hotel-palaus s’ha afegit, per això, Casa de Pau, una casa de pagès amb la seva marina de pins i el seu gran hort ecològic, a la qual els hostes poden arribar en Jeep en deu minuts per degustar la ruralitat local, entre la cuina frugal i fresca i l’oci a la vora de la piscina. No gaire lluny, la cala de ses Fontanelles i les seves aigües cristal·lines…”

Potser aquesta Menorca idíl·lica que ara estan redescobrint els francesos ben bé podria ser aquella Menorca que ja van conèixer alguns dels seus compatriotes als anys 60, quan s’allotjaven a hotels com Ses Set Voltes i al cap de pocs anys compraven els seus xalets a Santandria i Son Carrió i escollien Ciutadella com a lloc de vacances i, que avui són els fills i néts d’aquells empresaris o funcionaris que segueixen venint a una illa que els va veure créixer.

Pros i contres
Però aquesta arribada de turistes francesos té els seus pros i contres, perquè si per una banda ens estan portant unes entrades econòmiques considerables i tot l’any a sectors com el comerç, la restauració, i la construcció, també han “revolucionat” el sector immobiliari i han fet que els preus de l’habitatge s’hagin elevat d’una manera considerable en els darrers 3 anys, cosa que dificulta que la gent jove o no tant jove de l’illa pugui adquirir una casa o algunes famílies una segona residència a una urbanització.

Pros i contres d’una illa que viu del monocultiu turístic i que, encara per sort, conserva aquesta natura i tranquil·litat com a fet diferenciador que no hem de deixar perdre.