Els concerts vermut del dia de Sant Antoni

Amb motiu de la festa de Sant Antoni, un bon amic, en José Bosch, president de CAEB-Restauració a Menorca escrivia una frase a les xarxes socials que m’han inspirat per a fer l’article d’aquesta setmana:  “No serà Sant Antoni sense calamar a la romana i un bitter”, tot fent-me recordar que és ben cert que els calamars a la romana, el bitter “Cinzano” amb alcohol i de botella petita, juntament amb els vermuts formen part d’aquesta gastronomia antoniana a Ciutadella.

Als anys 50, el dia de Sant Antoni es va imposar un petit ritual gastronòmic a la Ciutadella de finals de la postguerra. Un concert de música moderna a un bar o a un dels “casinos” on, ciutadellencs i ciutadellenques ben mudats i després de viure la processó dels “Tres Tocs”, de visitar el mercat de taronges, dàtils i abans també garballons, a la plaça de l’Hospital i abans de dinar practicaven aquest ritual tant nostre, conegut com “anar a fer es vermut”.

Anar a fer es vermut, no vol dir anar a consumir un vermut, sinó acompanyar aquesta beguda o d’altres, de tapes com olives plenes, patates xurres, llaunes de musclos o d’escopinyes de gallet, a més dels calamars a la romana, que eren indicatiu de diada o de gran festa d’un sol dia i, poc a poc es va anar imposant aquesta moda del dia de Sant Antoni d’anar a fer el vermut al Pinos Bar, es Casino des Born, es Casino Nou, Ca los Padres, l’Aurora, Es Molí, Es Club Nàutic… que a més a més per atreure a la gent organitzaven aquell dia de festa gran a Ciutadella, un petit concert amb els grups de música locals del moment, on no hi mancava d’aperitiu el calamar a la romana.

Hi ha que tenir en compte que la festa o diada de Sant Antoni -la paraula diada de sant Antoni ja la trobam al 1568- només es celebrava a Ciutadella, de la que és patró des de la reconquesta catalana del 1287, i és patró de l’illa de Menorca des de 1981, i per tant els ciutadellencs i ciutadellenques sempre l’hem viscuda amb particular devoció.

Aquest ritual gastronòmic s’ha mantingut i sols enguany el coronavirus amb les seves restriccions ha fet que molts no haguem pogut anar a fer aquest vermut al Casino 17 de Gener o bé al Bar des Molí, Bananas o a Calós, tot ensaborint aquells calamars a la romana cruixents, fets al moment -com ha de ser- amb el seu punt de pasta i de cocció, que acompanyàvem d’un bitter Cinzano, o bé  d’un vermut blanc o negre segons el gust, o bé d’una canya de cervesa ben tirada i ben fresca, que són el seu maridatge ideal, com ho és un bon vi blanc de Menorca, com antany ho van ser els blancs catalans d’Alella, com el Marfil, que tant èxit tenia a la Ciutadella dels anys 40 i 50, i que era distribuït per José Manuel Morales.

Calamars a la romana, olives farcides d’anxova, patates xurres, ensaladilla, i també el nostre variat ciutadellenc d’enllaunats que amb el nom de “mescladet” com si d’un variat mallorquí es tractés reunia dins un mateix plat: musclos, escopinyes de gallet, cloïsses, banderilles, olives farcides, tonyina en oli d’oliva.

El recordat Bar Joyan era també un dels temples dels calamars a la romana, que amb mestria cuinava na Sefa, mentres que en Toni preparava els mescladets i servia els vermuts acompanyat del seu fill major, també Toni -tos dos feien festa aquest dia- i potser d’aquí va tenir en Toni Salord, fill, la inspiració d’elaborar el primer vermut fet a Menorca, el de Binitord, on ell és un dels dos socis d’aquest reconegut celler menorquí amb vins de gran qualitat i guanyadors de medalles d’or i de plata a nivell internacional, i que aprofitava el Mercat de Sant Antoni per a presentar, per a donar a provar el primer vi novell de l’anyada, el seu blanc de noirs, que també hem enyorat enguany.

Potser l’any que ve tornarem a celebrar un Sant Antoni com el d’abans, amb la processó dels Tres Tocs, amb el mercats de la Contramurada i el de la plaça de l’Hospital, amb el vermut de calamars a la romana i la visita al Casino 17 de Gener, que també celebra la seva festa social, i que enguany ni siquiera la junta directiva hi ha pogut entrar a fer un cafè després de la Missa en sufragi dels socis difunts.

Mentrestant, recordarem els acords d’aquells conjunts que depèn dels anys que tingueu els que llegiu aquest articles seran els Atomium, els Samurada, els Voltios, Orquestra Marazul, Cati Cris, Inventari, Exodo, Striks, Orquestra Si Fa Sol i molts altres que van alegrar aquelles trobades familiars i d’amics al voltant d’una barra de bar, d’unes taules presidides per un bon plat de calamar a la romana, uns vermuts, uns bitters, unes canyes i refrescos per als més petits, el dia en que els homes anaven amb traje i corbata, les dones ben mudades i lluint les joies i els fillets amb calçons curts intentaven menjar aquells dàtils que esmussaven que els hi havien comprat a la placeta, on al llarg dels segles hi va estar ubicat el reial hospital dels antonians, que engreixaven un porc que era rifat en la diada del sant eremita de la Tau.