Itziar Lecea/Cala Morell - Isabella, Ivette, Francesca, Rosario... i Enricana. Tots ells, negocis iniciats pel menorquí Xavi Coll, amb vistes privilegiades a la vorera de la mar i una exquisida selecció gastronòmica que complementa l’experiència dels fosquets baix la posta de sol. Aquest estiu, ens atracam a Enricana, el segon local ubicat a Cala Morell, i que regenta la seva sòcia, Júlia Bonavila.
DONANT UNA NOVA VIDA ALS TROGLODITAS
Enricana, a diferència d’Ivette, és una cuina de fusió, que combina la gastronomia japonesa amb tocs mediterranis. “Les receptes són bàsicament japoneses, però a plats com els uramakis, que són els rotllets d’arròs amb algues, hi procurem posar producte d’aquí, a banda de tenir alguna tapa i producte totalment mediterrani. Així, si hi ha un grup de persones dintre del qual no agrada el japonès a totes, tenen una alternativa per menjar igualment a Enricana. D’aquesta manera no ho limitam només al públic que li agrada el japonès. A la carta, per exemple, tenim un entrecot.”
La idea d’obrir un mercat nou de comensals amb gastronomia japonesa està ara una mica més estès. Però, fa tres anys, quan en Xavi i na Júlia van obrir Enricana, no era tan comú. “Vam intentar oferir un tipus de cuina que era difícil de trobar en aquell moment. A més, l’entorn de Cala Morell, amb les vistes a la badia, i a l’estiu, amb la calor, vam trobar que oferir alguna cosa fresca i lleugera per menjar era el més indicat. Volíem destacar-nos de la resta de cuina que es pot trobar als restaurants que es troben a la costa menorquina, pel que no tenim calderetes ni llagostes.”
EL TAST MENORQUÍ
Tanmateix, ocupen els primers llocs de demanda els uramakis, especialment els que han batiat amb el nom del restaurant. “Hi ha l’Enricana Roll i l’Enricana Hot, que està temporitzat. També agrada molt el California Salmon especial, els edamames saltejats amb oli de trufa o els llagostins temporitzats. I de postres, està agradant molt el suflé de llimona, que acaba amb una nota fresca i fa que el sopar sigui més lleuger.”
A banda de la carta de menjar, a Enricana tenen una extensa varietat de còctels, que fan ells mateixos. “En tenim alguns que són elaborats amb sake, que és el licor d’arròs típic del Japó. Encara que també hi he afegit begudes més conegudes, com els mojitos fets amb fruita natural. I hem revisitat el Negroni, que és un aperitiu italià que fem amb gin de Menorca.
Normalment, són begudes que es prenen abans de sopar o per acompanyar el menjar”, conta na Júlia.
EL PÚBLIC D’ENRICANA
Pel que fa a les sensacions d’aquesta tercera temporada, na Júlia diu que “el nostre èxit és veure que la gent torna no per les vistes, que són espectaculars, sinó que torna pel menjar. Estem aconseguint que el client que torni apreciï més el menjar que el lloc, que impressiona a primer cop de vista.”