II International Food Writers Meeting (IFWM 19), la gastronomia com a complement al turisme de sol i platja

El II International Food Writers Meeting (IFWM 19) que es va desenvolupar aquest passat divendres, dia 22 de novembre, a la vila de Teguise (Lanzarote, Canàries) com avantsala de l’IX Festival Enogastronómico Soborea Lanzarote, sota el lema “El turisme gastronòmic sostenible” , va arrencar amb la benvinguda de l’conseller de Turisme, Desenvolupament Econòmic i Agricultura de l’Cabildo insular, Àngel Vázquez, qui va convidar els ponents a que, més enllà de el sol i la platja, generessin idees perquè aquest i altres territoris “puguin posar-se al mapa de les destinacions de qualitat”, tenint com a eix una culinària cada vegada més respectuosa amb el medi ambient.

Què és el turisme gastronòmic sostenible?

Després de la benvinguda de l’gerent Saborea España, Lluís Pujol, i de el director de l’IFWM19, Xavier Agulló, va donar començament la primera de les taules de treball amb els periodistes José Carlos Capel (El País), Julia Pérez (Gastroactitud) i Annie Bennett ( The Telegraph, Regne Unit), amb Teresa López, auditora de Biosphere, com a moderadora per aprofundir en el punt iniciàtic de la reflexió: què és el turisme gastronòmic sostenible? En aquest punt, es va posar de manifest que hi ha una gran diferència entre el turista convencional (de masses) i el viatger: en el segon grup es pot emmarcar l’interessat en la gastronomia i la sostenibilitat. Així, el turista que aprecia la gastronomia vol i saber buscar la informació que necessita i, com a periodistes, es va concloure que cal arribar a un major segment de població amb un missatge que el producte i la gastronomia generen riquesa, fins i tot en llocs poc desenvolupats, per això els ponents van destacar la seva tasca com a “comptadors i amplificadors” del paper dels productors, perquè sense ells no hi ha res.

A més, es va posar èmfasi en el gran repte a què ens enfrontem com a espècie davant els desafiaments mediambientals de l’actualitat, i a què el sistema turístic convencional no és aliè, argumentant que no es pot aturar tot el sistema hoteler i canviar-lo de cop, posant l’accent en que la ‘sostenibilitat’ s’ha incorporat a la planificació del sector des de fa alguns anys per treballar en la línia del respecte a la cultura i l’entorn de la destinació.

El valor del turisme gastronòmic i la sostenibilitat local

La segona de les taules de treball es va centrar en “La cadena de valor del turisme gastronòmic: els principals actors en el territori” i va comptar com a moderador amb el director de l’Agència Mixta de Turisme de la Comarca del Goierri al País Basc, Nikolas Osinalde , i amb els periodistes Eoghan Corry (Travel Extra d’Irlanda), Luca Iaccarino (La Republica, Itàlia) i el portuguès Duarte Calvão. Aquest grup va aprofundir en la idea que empresaris i productors s’han d’esforçar perquè el producte gastronòmic sigui consumible, sigui atractiu, i si és possible aconseguir que el turista ho vegi de prop, però tenint en compte que les modes porten al fet que totes les destinacions vulguin ser gastronòmiques, pel que van alertar que això no ha de contribuir a perdre l’autenticitat del territori.

En sintonia amb les preocupacions actuals es va possar sobre la taula la col·lisió que hi ha entre turisme i viatjar per la petjada de carboni i que el que s’ha de buscar és un equilibri, perquè el viatger també pot ajudar a sostenir l’economia local i això resulta molt més rendible per al productor que, a més, guanya en identitat i en economia, a l’mostrar el seu producte directament a l’viatger. Arribats a aquest punt, es van posar com a exemple les experiències dutes a terme en diversos llocs com els clubs de productes, com una bona eina per fer força, i contribuir per fer-se visibles amb exposicions o showcookings juntament xefs destacats de cada territori, o afavorir interaccions entre el públic i el privat donant impuls al producte amb associació de cuiners, productors, etc. a través de fires, congressos a l’exterior o afavorint la comercialització.

La sostenibilitat com a manera de viure

Després d’un breu recés, els ponents van tornar a el debat amb “El Mercat del turisme gastronòmic: consumidor local, consumidor de fora” com a punt de partida, en el qual va actuar com a speaker el fundador i director d’Aborigens-Local Food Insiders, de Barcelona, Francesc Castro, al costat de la belga Pascale van Weert (Horeca Magazine), la sueca Tove Oskarsson (Revista Gourmet) i el corresponsal de La Vanguardia a París, Óscar Caballero, que han assegurat que la sostenibilitat no és una tendència, és una forma de viure , però encara en el món de el viatge la sostenibilitat no té la importància que deuria, per això es va valorar que els periodistes han de transmetre com un valor l’esforç que fan els establiments de restauració i hoteleria per a la cura de l’medi ambient, però també posar l’accent quan no hi ha cap intenció en aquest sentit.

No es va voler concloure aquest debat amb un missatge derrotista, molt a contra, es va explicar que no s’ha de llençar la tovallola en la tasca d’anar cap a la sostenibilitat perquè tots els esforços que es fan en la cura de l’patrimoni serien debades, i és que quan es parla de gastronomia també es parla de patrimoni cultural, culinari, mediambiental … En aquest sentit, i com a comunicadors, es va apuntar que queda un gran treball per fer perquè la gent, cada vegada més, es preocupa pel que menja, d’on ve el que consumeixen i a més les TIC afavoreixen que ara es llegeixi i s’escrigui més que mai sobre gastronomia, i aquesta inèrcia ha de ser aprofitada per millorar el destí, el seu entorn i el producte.

Innovar en el turisme gastronòmic i la sostenibilitat com a eix fonamental

El punt final de la jornada el va posar el planter de periodistes format per Carlos Maribona (Salsa de chiles, ABC), Benjamí Llana (Grup Vocento) i Xavier Agulló (El Mundo / 7Caníbales), que van estar acompanyats pel director de l’Oficina de Turisme Espanyola a Dublín, Rubén López Pulido, els quals van bussejar en els “Tipus d’innovació en el turisme gastronòmic: tecnològic i no tecnològic”. Com a grans experts en la matèria, van sentenciar que des de fa anys molts restaurants, sobretot d’alta cuina, reivindiquen com un dels seus principals fonaments la sostenibilitat; però van assegurar que això no pot ser l’únic que sostingui l’argumentari d’un establiment, encara que sigui imprescindible.
Un dels principals reptes, van certificar, passa per la innovació alimentària per donar de menjar a un món superpoblat, així com per la biotecnologia com un dels fenòmens en auge per contribuir a minorar l’impacte mediambiental de la producció d’aliments al planeta.
El màrqueting es va proposar com a principal arma per estimular una destinació gastronòmica, i es van exposar grans exemples de desenvolupament i impuls d’un territori en el món culinari com han estat el Perú o els països nòrdics, encara que es va alertar que en primerament ha d’haver un producte singular que estableixi un relat que li doni valor i, després, una aposta financera per part de les institucions.
El II Congrés Internacional de Periodistes Gastronòmics emitará en els propers dies un document amb un resum de les conclusions sorgides de les taules rodones.