La tomàtiga de ramellet, de ferro o de penjar

Es diu ‘tomàtiga de ramellet’ a un conjunt d’ecotipus de tomàtiga (‘Lycopersicon esculentum’) de característiques singulars, també anomenades ‘rastrera’, ‘de ferro’, ‘de penjar’, ‘blanca’, ‘autèntica’, ‘de mateta’, ‘de fregar’, etc, fruit del resultat de la selecció i el cultiu tradicional per part dels pagesos durant generacions a les Illes Balears, considerant-se, així, varietats locals adaptades a les condicions ambientals del territori on es conrea.

Les tomàtigues d’aquesta varietat es caracteritzen per la seva mida mitjana-petita i es troben reunides en raïms ramificats, que permeten ser penjats i faciliten, d’aquesta manera, una conservació llarga. La tomàtiga de ramellet es caracteritza també pel seu contingut baix en aigua i per una elevada acidesa, i un alt contingut en minerals. La popa té un aspecte carnós, sucós i moderadament consistent, amb una pell molt dura i resistent a la mastegació i una olor intensa i amb records de la planta. El sabor es considera equilibrat entre la dolçor i l’acidesa, amb un retrogust intens i molt persistent.

Un aspecte rellevant també és la seva llarga conservació en fresc, factor que permet que durant tot l’any es pugui emprar com a ingredient d’un dels plats típics de les Illes Balears com és el pa amb oli o pa amb tomàtiga fregada. També s’empra per sofregits, bullits i coques de verdures, encara que, pel seu gust un poc àcid, no sol ser un ingredient de les amanides.

Actualment, l’àmbit de producció de la tomàtiga de ramellet, tant per a la comercialització com per a l’autoconsum, inclou tot el territori de les Illes Balears, cultivant-se tradicionalment en sistemes hortícoles a l’aire lliure i associats amb altres varietats locals, tant en secà com en regadiu (inundació o degoteig). A la zona del centre de Mallorca, per exemple, el cultiu en secà és el tradicional, per les limitacions de disponibilitat d’aigua. Però a la zona de la Serra de Tramuntana s’explica que sempre s’ha regat per inundació, mentre que a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, el cultiu tant es fa en secà com en regadiu.