Les paelles del Casino Nou

El Casino 17 de Gener, conegut popularment com el Casino Nou, és una societat cultural, recreativa, esportiva i també gastronòmica fundada pels mestres sabaters ciutadellencs al 1889 amb la funció de donar temps de lleure pels als obrers i també per a la formació cultural i pedagògica dels aprenents de sabater, que allà aprenien a llegir, escriure i els primers nombres.

El Casino Nou, ja existia abans de la seva fundació el Cercle Artístic o Casino des Born, que era de tendència monàrquica, mentres que el del 17 de Gener eren republicans, dretes i esquerres, nobles i senyors; fabricants i obrers… que han viscut etapes de rivalitat al llarg d’aquests 130 anys de vida.

El 17 de Gener sempre s’ha distingit per la seva vena més recreativa que cultural, i d’allà sempre ha sortit la seva “Estudiantina” pels Carnavals; organització d’esdeveniments esportius com carreres de bicicletes o club de futbol com el recordat CE Minerva als anys 40 i 50… i la gastronomia, com que sempre ha format part de la manera de ser dels sabaters de banqueta, dels que en van ser els fundadors d’aquesta entitat amb més de 500 socis, hi ha estat present. Voltes a Menorca, concursos de pesca, berenetes, degustacions…

Als anys 80 va néixer de mans d’Antoni Pons Mesquida, un dels directius més actius i dinamitzadors del Casino Nou que sempre va ser la seva segona casa i del que està encara pendent un merescut homenatge, el Concurs de Paelles del Casino 17 de Gener, que es celebra el primer o segon diumenge del més d’agost i que enguany arriba a la seva 29ena edició on el participants, colles d’amics o de famílies, han d’elaborar una paella per a 20 comensals, açò vol dir amb 2 quilos d’arròs, que pot ser mitxa, de carn, de marisc, negra, vegetariana, de molls, de serrans… exceptuant aquells ingredients que estan prohibits actualment per estar en risc d’extinció com és el cas dels crancs peluts, els cornets de vorera, les pegellides i les pades.

Hi solen participar entre 20 i 25 grups, prèvia inscripció, que gaudiran aquest diumenge d’una jornada de germanor, bona gastronomia, cançons, rivalitat sana i molt bon ambient al Palmerar de Cala en Blanes, on des de les 9 del matí van arribant aquestes petites colles gastronòmiques que prepararan les seves paelles, faran el vermut i a les dues del migdia entregaran el plat de degustació al jurat, per tal que tasti i elegeixi entre els arrossos presentats el que és mereixedor de la “Paella d’argent”, mentres que els segons classificats s’emportaran la paella de bronze, si bé hi ha sempre un petit detall amb cada grup participant.

Festa familiar, per a petits i grans, on la rivalitat hi és present, perquè hi ha grups que no es conformen només amb participar, sinó que es preparen per a guanyar aquesta paella d’argent, que els atorga el títol d’haver elaborat la millor paella de l’estiu menorquí, encara que la paella no és un plat propi de la nostra gastronomia.

És un plat que vam adoptar en temps de postguerra quan una sèrie de soldats que havien vingut a fer la mili a Menorca al 1936 els va tocar viure aquí la Guerra Civil, i van conèixer joves ciutadellenques amb les que es van casar i arrelar a l’illa, tot portant un estri de cuina encara molt desconegut pels menorquins, acostumats a fer els arrossos dins el tià de terra o el calderó de ferro fus. Poc a poc aquest valencians o de Castelló, com és el cas del meu avi matern, Manolo Salvà, van anar mostrant a fer paelles als seus amics, i quan visitava la seva mare, la seva terra natal a la Vall d’Uixó, portava una paella per encàrrec als seu amics, i poc a poc aquella manera de fer l’arròs es va anar arrelant a Ciutadella com a plat de diumenges i de celebracions. La meva àvia, avui amb 102 anys cap als 103 i de memòria prodigiosa recorda com a Ca n’Squella avisaven a l’avi si hi podia anar a fer una paella, o els amics que el “convidaven” a cuinar-ne una. Van ser uns quants els ciutadellencs i ciutadellenques que per primera vegada a la seva vida van provar un arròs a la paella i va estar fet pel meu avi Manolo.