Noemí García, nutricionista

Itziar Lecea/Es Migjorn Gran – La migjornera Noemí Garcia va començar els seus estudis de Medicina. Però la vida va dur-la cap al camí de la Nutrició. Fa quatre anys, amb la idea de tornar a la seva Menorca natal, va provar sort amb una convocatòria de feina del Leader, per elaborar menús escolars. I la sort li va somriure. Ara és una de les persones referents en nutrició de l’illa en l’àmbit públic, on ha treballat especialment a les escoles i amb projectes que evidencien la gran quantitat de menjar que perdem pel camí. El gran repte, explica Garcia, és donar-li a l’alimentació el pes que toca dintre de les nostres prioritats diàries.

Com es fa un lloc a dintre del món alimentari a Menorca sense estar davant dels fogons?

Poc abans de tornar a Menorca, em vaig presentar a un concurs del Leader sobre alimentació a les escoles. I pocs dies abans de venir, em van dir que l’havia guanyat. Si bé és cert que havia anat cultivant relacions, va ser un primer projecte, el de “Menorca al Plat a l’escola”, que em va dur a altres feines que vaig engegar amb institucions com el Consell o Justícia Alimentària.

Des de l’Agència Reserva de Biosfera em van encomanar una feina, ja iniciada amb el projecte del Leader, per elaborar una guia per evitar el malbaratament alimentari durant tota la cadena. I així he anat enganxant projectes.

Malbaratament alimentari és una expressió molt de moda darrerament.

Per què?

Tots som responsable i tots hem d’actuar per evitar el malbaratament alimentari, a través de la sobirania alimentària. Més enllà de dur una alimentació saludable, hem de vetllar per la salut del medi ambient. És per açò que en els projectes que he iniciat sempre hi ha una part de sobirania, una part de sostenibilitat i una part de malbaratament. Tot açò, a banda de menjar de manera saludable: baixar proteïna animal, augmentar el consum de llegum, fruita i verdura i reduir els aliments processats.

La sostenibilitat entesa com…?

Una de les claus de l’alimentació sostenible és saber qui ha produït el que menjam, en quines condicions ho ha fet, o com i a qui compram aquests aliments. També com preparam el menjar. La cuina artesana s’ha de tornar a valorar.

La dona ha de tornar a la cuina?

Hem de donar importància a què la dona, dintre d’un nucli familiar, es pugui realitzar i anar a fer feina, tot i que hem perdut una mica les cures que assumia en el tema de l’alimentació. Crec que açò s’ha de recuperar, però de manera compartida amb la parella. El confinament ens va donar una oportunitat de ficar-nos dintre de la cuina en família, però ens n’hem oblidat molt ràpidament. I és una de les claus.

Tornam al malbaratament. Quants aliments podríem salvar, realment?

Hem de ser conscients que podem salvar molt de menjar a tota la cadena, no només a casa, i començant pels pagesos. Si una fruita està tocada perquè ha caigut una pedregada, hem de ser capaços de veure què tenim i com ho podem aprofitar, estalonant als productors locals.

Sostenibilitat, salut i sobirania són conceptes interioritzats?

Crec que hi ha bastanta consciència a Menorca, especialment entre els infants, que aposten molt pel producte local però també agroecològic. Volen saber com s’ha fet, no els val que vengui d’una producció intensiva. Sí que és cert que les famílies, que són les que paguen la cistella de la compra, no estan a l’altura d’aquesta conscienciació. I és on tenim el problema que hem de solucionar. Fan falta polítiques alimentàries que apropin l’alimentació saludable i sostenible a les famílies, però també als sectors productius, com el turisme. I fa falta que la societat fem una autolectura de quina importància li donam a la nostra alimentació a casa.

L’etiqueta ecològica també és clau?

No és suficient rallar només de producte local, hem d’aconseguir una producció agroecològica, que a Menorca es pot fer. En alimentació hem d’apostar per l’ecologisme. I no m’estic referint només als productors que aconsegueixen l’etiqueta, sinó a la implantació de pràctiques en el sector primari que són beneficioses pel nostre entorn. Aquí hi ha molt de marge per millorar, i se’ls ha d’acompanyar.

Menjar bé i d’aquí, és possible?

La gent de Menorca ha de poder menjar del que s’ha produït a Menorca. I fins que no donem el pas de donar-li a la nostra alimentació el pes que toca, no ho aconseguirem. Ara estem enviant excedent de menjar fora de l’illa, la qual cosa no té cap sentit, perquè primer l’hauríem de poder assaborir nosaltres. Podem ser molt més autosuficients del que som ara.