Sa festa de ses vaques

Josep Portella Coll – Aquest cap de setmana tindrà lloc a Alaior la 34a edició del “concurs morfològic de bestiar boví frisó de Menorca”, la coneguda com sa fira del camp o sa festa de ses vaques. Serà una diada especial. El 2020 va ser el primer acte multitudinari que es va suspendre a causa de la Covid19, per això la refeta té tant de significat enguany. El costum d’escollir els millors exemplars de bestiar no és d’ara, com a mostra aquesta fotografia de 1940 de l’avi Damià Coll i el seu bou en un concurs quasi centenari. No és nou ni és únic. I sense ser únic, és el més celebrat, ja que reuneix persones de tota Menorca, principalment de Ciutadella. Es tracta d’un encontre que té un doble component: festiu (de creació d’espais útils de relació) i econòmic (de creació d’espais adequats per a la transacció comercial o per a la projecció de futurs negocis). Aquestes diades per al consum i la comunicació continuen essent, a Menorca, celebracions secundàries, fins i tot és possible que molts lectors encara no les vulguin considerar com a “festes”. No es dona el cas que succeeix a la veïna Mallorca, on en algunes ciutats la fira ha substituït a la festa major del patró. En realitat, aquí la instauració de la fira o el mercat com espai de celebració és molt recent i encara no ha quallat. Així i tot, aquesta idea de la fira que és festa no només ha aparegut com un espai propi en el calendari, sinó que s’ha introduït en el centre d’algunes festes grans. Com Cardús, hem de contraposar el tradicional temps de feina/temps de festa a l’actual temps de producció/temps de consum. El temps de consum clarament vinculat al temps d’oci i a l’adquisició de béns molts cops innecessaris com una de les principals ocupacions d’aquest. En aquest sentit, el propi temps lliure, que ja és propietat individual i no propietat col·lectiva com abans, esdevé objecte de consum. Encara que oficialment aquestes convocatòries es presentin com a fires o mercats, ja sabem que són, també, espais d’oci i de relació social comunitària. La fira, independentment de quin sigui l’objecte, és un espai de transacció econòmica, un àmbit utilitari; però també és, sobretot, un espai festiu. La principal funció de l’assistència general a la fira no és tant la possible adquisició o l’acord econòmic, sinó el simple passeig en grup, la presència pròpia en aquest àmbit essencialment comunitari en el qual es troba la gent i fan acte de presència les autoritats. Quan ens congregam en aquests  llocs,  els menorquins fugim de les nostres activitats específicament privades, ens trobam, parlam sobre els temes més diversos, ja siguin d’interès general o d’interès particular. La fira ens permet veure la festa com l’àmbit on sobresurt allò que és públic sobre allò que és privat: sortim de casa per anar a la fira, no amb l’interès de comprar, sinó amb la voluntat de mesclar-nos comunitàriament amb la resta de membres de la nostra comunitat. I a més, la fira alaiorenca obre el temps de primavera.