Tònia Pons Marquès publica ‘@mi_mundo_cocinando’

Miriam Triay/Ciutadella – Tònia Pons Marquès (Ciutadella, 1984) bloguera ciutadellenca i gran apassionada de la cuina, ha decidit abraçar definitivament el seu somni, delectant-nos, aquestes festes, amb el seu primer llibre de receptes, titulat @mi_mundo_cocinando (editat per Setmanaris i Revistes S.L.). Mateix nom que rep la pàgina d’Instagram que li ha donat la possibilitat de fer-se coneguda entre la gent de l’illa. De la mà de la gastronomia, Pons ha decidit obrir camí cap a la seva verdadera passió, i ens confessa que aquest no és l’únic projecte entre mans que té pensat assolir. Unes ganes d’avançar i anar provant que, assegura, no serien possibles sense la gent que l’envolta, dels quals destaca la seva família, sobretot els seus pares i tres fills, i el seu company actual.

Com neix aquesta passió?

Neix de veure, des de petita, com la meva mare, i les meves àvies, cuinaven. La meva família, en general, sempre ha estat molt de la cuina. Llavors, amb 6-7 anys jo ja preparava les meves primeres receptes, com les típiques magdalenes o les coques de iogurt. Plats que, des de casa, sempre m’alabaven, donant-me ales per seguir aprenent del món de la gastronomia. Però no va ser fins als 22 anys, després d’haver-me ja independitzat, que vaig començar a xalar, seriosament, cuinant i mirant de fer diferents plats.

Veia que se’m donava bé, que agradava el que preparava, i açò m’animava a seguir provant. Fins que, i el verdader boom va ser quan, a les festes d’aniversari dels meus fillets, totes les mares, pares i amics d’ells que venien, se n’anaven molt satisfets amb els pastissos i dolços que preparava. Aquí va ser quan, veient que a gent externa al meu rodol també li agradava el que cuinava, em vaig adonar que realment tenia talent, i que devia explotar-ho.

Des de llavors, ha sortit a programes de televisió, ha participat en diversos concursos, i s’ha fet coneguda a través d’una pàgina d’Instagram, @mi_mundo_cocinando. Com es va ficant, públicament, dins el món de la cuina menorquina?

Doncs a força de veure que la gent m’animava a anar més enllà, a no quedar-me només en l’entorn proper, decidesc presentar-me a diversos concursos. Gràcies a aquest fet, encara pren més força dins jo aquesta passió, i aquesta il·lusió per la cuina, ja que veig que aconseguesc primers i segons premis. Arran d’açò és quan em contacta en Toni Juaneda, i m’ofereix sortir a un programa de Fred i Calent, d’IB3, cuinant albergínies plenes. Una de les experiències més xules que he viscut.

Menció especial, però, mereix la meva pàgina d’Instagram. De fet, és molt curiós com sorgeix, perquè, en realitat, era la meva compte privada, en la qual un dia vaig decidir compartir una publicació d’un braç de gitano que havia cuinat. Veient que la gent hi interactuava tant, em vaig adonar, també gràcies a la meva germana, que valia la pena provar de tenir un espai públic i online on només compartís la meva cuina. I així ho vaig fer, vaig eliminar totes les fotos privades que hi tenia, i vaig començar a publicar, únicament, menjar i receptes.

És aquesta pàgina la que dóna vida a aquest nou llibre que ara presentes.

Exacte. Hi va haver gent que em va començar a dir que publiqués un llibre basat en les diferents receptes que ja compartia per Instagram. I encara que em va costar decidir-me, perquè ho veia molt complicat, quan per fi ho vaig veure clar, només em va venir una persona al cap que em podia ajudar a fer aquest somni realitat, i era en Bep Al·lès (cap i editor de Setmanaris i Revistes S.L). Gràcies a ell, i a tu, Miriam Triay, com a maquetadora i dissenyadora del llibre, s’ha fet realitat aquest projecte. I n’he quedat molt satisfeta. Ha estat molt ràpid, molt intens, i ha quedat molt digne.

Després d’haver aconseguit aquest somni, com definiria el que significa la cuina i, sobretot, aquest llibre?

La cuina ho és tot. És passió, amor, ajuda, desconnexió, amistat… perquè és un món gràcies al qual he conegut a molta gent diferent, i a través del qual en fi conèixer a molta més. En aquests moments, per jo, la gastronomia és cabdal. I la representació de tots aquests sentiments culmina en aquest llibre. De fet, en destaca un per damunt de tots, i és l’emoció. Fa un any vaig perdre al meu pare, que, dins la cuina, era un pilar fonamental. Sempre m’animava, m’alabava el que preparava… i per jo la seva opinió era crucial. Sé cert que li hagués encantat tenir aquest llibre entre les seves mans.

En definitiva, aquest llibre és un somni fet realitat. I esper que no en sigui l’únic.

Té més projectes en ment relacionats amb la cuina?

Sí, si tot va bé, molts. I tots se centren a poder ajudar a la gent d’alguna forma, oferint el meu amor a través de la cuina que, per jo, n’és la seva funció principal.

Ara, de moment, poder oferir diverses receptes a través de la meva pàgina, però, sobretot, d’aquest nou llibre. Receptes que, d’altra banda, jo he aconseguit gràcies a altres professionals i que, per açò, i sabent el que ajuda, també m’agradaria seguir oferint. I, de cara a l’any vinent, si s’encamina com esper, voldria obrir un negoci de menjar per encàrrec, com a una altra manera de seguir brindant cuina. Com ja dic a la introducció del llibre “m’encantaria poder oferir a la gent un trosset de la meva passió, sigui de forma escrita o real”.

@mi_mundo_cocinando és la primera publicació de la cuinera i reconeguda bloguera Tònia Pons Marquès. Un somni fet realitat que l’encamina definitivament cap a la gastronomia i, cap a la possibilitat de poder viure del que li agrada. Un llibre que, i com bé s’explica en la seva sinopsi, presenta receptes de tot tipus. “Des de les reconegudes pilotes amb tomatigat, l’oliaigua i la llet merengada, passant per la moussaka i el tumbet, fins a arribar a la quische, el cous cous o el tiramisú. El llibre de Tònia Pons Marquès abasta una gran varietat de plats, tant d’aquí com de fora. I a partir d’aquest, el lector serà capaç de poder preparar, tant les receptes que ens han acompanyat tota la vida, com les invencions i innovacions gastronòmiques que s’han anat fent al llarg d’aquest temps. I és que la gastronomia evoluciona i ha d’evolucionar”.

Com va escollir les receptes que surten al llibre?

Volia que hi hagués un poc de tot. Que la cuina menorquina tingués molt de pes  però, alhora, que la gent també pogués trobar plats forans i nous. I, sobretot, records d’infància. Per exemple, hi ha el torró cremat, que la meva mare em feia quan era petita, i quan el prepar, tanc els ulls i em ve el record de quan me’l cuinava. I açò és un poc el que he volgut  ensenyar. Part de la primera cuina que vaig conèixer i tastar.

En general, vull que el llibre transmeti amor a la cuina, com ja he dit, i que la gent vegi el senzill que és preparar aquests plats que present. M’encantaria que els diferents lectors que pugui tenir aquesta publicació em compartissin els plats que han preparat a partir de les receptes que hi apareixen. Que els meus escrits serveixin per guiar els passos a seguir, i siguin la llavor d’un extens aprenentatge culinari.

 Llavors, com definiries aquest llibre?

Jo crec que és cuina senzilla, fàcil, perquè la gent provi de cuinar i, tal vegada, s’acabi enganxat a fer-ho. La meva finalitat, amb aquest llibre, és que a la gent li arribin les receptes, les faci i gaudeixi amb la cuina. Que confiti la cuina, com s’ha de confitar una amistat o una relació, i com està confitat aquest llibre.

Una publicació transmesa des d’una passió, que, a més, presenta una gran novetat, i és que, fent al·lusió a la pàgina d’Instagram que regenta la bloguera Pons, i que l’ha feta coneguda, en lloc d’imatges, des de Setmanaris i Revistes hem decidit introduir uns codis QR. Aquests, escanejant-los, portaran el lector a la publicació de la compte de @mi_mundo_cocinando on apareix aquell plat, per així poder veure les diferents imatges que l’il·lustren i, alhora, poder llegir més comentaris i paraules de l’autora.

 Tònia Pons Marquès ha complert un somni, i el vol compartir amb tots vosaltres per açò, i com a regal per aquestes festes, ja podeu trobar aquest nou llibre de cuina a diverses llibreries i establiments de l’illa. I, esperem, de tot cor, que sigui el primer projecte i el primer esglaó, d’un camí molt llarg i alt per a la bloguera ciutadellenca.