Thomas i Catharina Brabander, 50 anys enamorats de Menorca

A Cala Blanca són coneguts com els holandesos, i allà hi han tingut la seva segona llar fins fa pocs anys. Han vist com ha evolucionat la nostra illa, no sols turísticament, sinó també urbanísticament, culturalment i socialment. Van arribar a Menorca per primera vegada fa 50 anys, i des de llavonces, les seves experiències menorquines han estat moltes.

Corria l’any 1969 quan na Catharina Droog, va sentir parlar de Menorca per boca d’una amiga seva que hi havia estiuejat l’any anterior, el 1968, i que li fa oferir fer-se sòcies per a obrir una botiga de roba a una nova urbanització que s’estava construint, la de Salgar, on tindrien feina ella i el seu marit, Thoma Brabander. Finalment, la seva amiga va canviar Menorca per Benidorm i ells van comprar aquella petita boutique a Salgar, on el grup holandès Anker Koolen havia invertit amb Gabino Sintes per a crear el que avui és una de les principals i més cuides urbanitzacions de l’illa.

Allà els Brabander es troben amb un ventall de turistes i de nacionalitats; suecs, noruegs, anglesos, francesos… i al final el que fan és acceptar una feina a una petita botiga o supermercat que havia d’abastir a la llavonces incipient urbanització.

Eren joves, havien arribar a Menorca des d’Holanda sense saber ni una sola paraula d’espanyol i decideixen que els acompanyi un germà que sí que saps idiomes i s’embarquen en aquesta aventura illenca que, de poc es pensaven, que duraria més de 50 anys.

En Thomas es treu el carnet de conduir i vénen en cotxe des d’Holanda. Arriben a Barcelona i allà han d’esperar 4 dies a que surti un nou vaixell cap a Menorca. Desembarquen per primera vegada al port de Maó, i veuen com el seu cotxe es dipositat des del vaixell a damunt el moll amb xarxes des d’una grua. Aquí comença l’aventura.

Són joves, tenen 27 i 24 anys respectivament, no els hi fa por aquesta nova etapa. A Menorca proven per primera vegada el nostre formatge i el gin al Bar La Rueda, de Sant Lluís, i des d’allà cap a Salgar on per sopresa seva es troben que la botiga o supermercat està totalment buit, ni prestatges, ni gènere, ni res de res… Xerrant per signes aconsegueixen contactes amb pagesos per a comprar-lis fruites, verdures, llet, formatge, embotits… i poc a poc aquella petita botiga es va omplint.

Comencen a visitar els restaurants del moment com el Gregal, al port de Maó o les platges de Son Saura del nord completament verges i poc a poc es van enamorant de la nostra illa, que des de llavonces estarà lligada per sempre a les seves vides.

Electricitat

Al 1970, Gabino Sintes posa electricitat a tota la urbanització i decideixen provar una nova empresa, la creació d’un bar i petit restaurant, on troben una excel·lent resposta per part del turisme que allà estiuetja, i també dels mateixos menorquins, com en Damià de La Rueda que els assessora en les compres i proveïdors… Son també estius de calor i sense ventiladors, recorden amb un somriure, i el somni es va fent realitat i “El Pirata”, el seu bar és ja tot un referent a Salgar. Passen bons anys, però la feina d’estiu és esclava i a la vegada de cada vegada més feixuga pel matrimoni, que va rebent ofertes de compra per part de diferents persones, fins que decideixen vendre i iniciar una nova etapa a la seva Holanda natal, però sense perdre per res el contacte amb Menorca i vénen de vacances per primera vegada a Cala Blanca l’any 1971, i els hi agrada més que Salgar i des de llavonces repeteixen cada any i vénen ja amb el seu fill David.

Al 1986 compren el seu xalet a Cala Blanca, i decideixen passar llargues temporades a l’illa, des de maig a octubre i fan bones amistat com per exemple en Joan Lluch i na Mari Juaneda, del Restaurant Il Vespro, i el seu fill també es fa amb els fills del matrimoni ciutadellenc.

Catharina ha estat batlessa pedània al llarg de 22 anys de la petita localitat portuària de Hoek van Holland, a 30 km de Rotterdamm i que és l’entrada del seu port.

Fa uns anys van vendre el xalet, i ara vénen a passar quinze dies dues vegades a l’any. Han vist com ha evolucionat l’illa, s’han integrat i han gaudit de moments inoblidables a les coves de Ses Fontanelles, recorden, o com s’ha anat degradant el port de Maó i en canvi Ciutadella ha sabur mantenir el seu encant senyorial i l’ambient de turisme familiar.

Els preus del Pirata

Encara guarden gelosos les llistes de preus del Bar Pirata a 1970, on un gin valia 15 pessetes; un Cuba libre 25; una coca cola 10 o una copa de vi 7 pessetes. Un gelat de La Menorquina, segons la mida anava des dels 7 pessetes dels polos als 35 euros de les especialitats.

Pel que fa als menjars, una hamburguesa o un hot dog valien 25 ptes, el mateix preu un plat de peix amb ensalada i 30 un de carn amb ensalada. Un quart de pollastre rostit valia 40 pessetes i un plat de patates fregides 10 pts. Unes costelles de porc amb patates 35 pessetes i uns enfilalls de carn 15 pessetes. Mitja ració de gambes vermelles costaven 40 pessetes i la ració sencera 100 pessetes. Unes tapes corrents 10 pessetes i les especials les de cuina com carn, pilotes, etc, 30 pessetes.

Pel que fa a vins i caves. Un bòtil de Castell del Remei valia 90 pessetes i un Sauternes 100 pessetes, mentres que un escumós tipus Delapierre en costava 125; el Codorniu Gran Cremant 150; el Codorniu Extra, 200 i el Codorniu Non Plus Ultra, 250 pessetes.