Tots Sants amb els productes de la tardor i la gastronomia del Dia dels Morts

El refranyer menorquí ens diu que diu que per Tots Sants, murtons i aglans, cames-seques i esclata-sangs, que juntament amb les magranes, les carabasses i els monyacos (moniatos) eren consumits aquest mes de novembre a les llars menorquines.

Eren i són temps de monyacos al forn, de greixeres de monyaco o de monyacos fregits amb sobrassada. També de ciurons amb carabassa i costella pelada de porc, de carabassa al forn, de greixeres i púdings de carabassa, com era temps de fer les confitures de carabassa, meló i poma, aquesta mescla ben menorquina que ens servirà per a omplir els pastissets, com també era i és temps de fer el codonyat.

Els bolets són també els protagonistes de la cuina de la primavera d’hivern que és com deim a la tardor a la nostra illa. És temps d’esclata-sangs, gírgoles i cames seques (rossinyols) que farem a la graella, per acompanyar carns, formaran part d’arrossos i recuperam plats de la cuina de les estacions com el llom o la carn amb salsa amb salsa amb esclata-sangs, les gírgoles amb botifarró blanc o la llengua amb cames seques, entre molts altres.

Antany era també temps de recol·lectar arboces, aglans i murtons, amb els que fer confitures, xarops i licors, a més d’elaboracions gastronòmiques com les arboces amb mel i brossat.

Amb els aglans es feien amargos i també farina, o es menjaven els dolços com a fruit sec, mentres que els amargs eren per a engreixar els porcs.

Avui d’arboces en trobam moltes dins el canals i canalons de les marines de l’illa, com també aglans que ja no es recullen i menys els murtons de floquet, que són ben bé una reminiscència del temps dels nostres majors.

Tots Sants és una festa dolça, una festa gastronòmica de portes endins on la rebosteria i la pastisseria en són les protagonistes.

Antigament era el dia de menjar la mel i mantega i els panets de mort,  tal i com ens indica Pere Ballester al De Recibaria, costums que avui gairebé s’han perdut del tot, i que han estat substituïts per altres, que avui consideram ben nostres com és el cas dels bunyols i els panellets, si bé els panets de mort s’estan recuperant poc a poc a la part de Llevant on la bloguera gastronòmica Rosa Rotger, en fa tallers des de fa uns anys.

Els bunyols ens van arribar al segle XVIII, amb la reconquesta espanyola, que es quan es va posar de moda a tot l’Estat, però aquí en tenim la particularitat que els mulla amb arrop, bé fet de raïm o de figa, a més mullar-los també amb mel.

Pel que fa als panellets, aquests són típics de Catalunya, i que potser per les relacions comercials amb Barcelona, els vam acabar adoptant com un element gastronòmic mes de la nostra festa, i que avui en dia és ben present a les pastisseries i forns.

Els panellets més tradicionals eren els de pinyons, fets amb ametlla i sucre, i poc a poc s’han anat incorporant noves formes i sabors, que surten d’aquells de pinyons, amb una cirera confitada, amb carabassat o amb confitura, per ara fer-ne amb gust a cafè, a maduixa, a llimona, a licors i a fruites exòtiques… És l’evolució de la gastronomia en una festa ben nostra que no hem de deixar desaparèixer per les modes importades i a la vegada consumistes del Halloween, que poc a poc està matant aquestes petites joies de la nostra rebosteria més popular.