Un cens per veure l’estat dels peixos de fons roquers més vulnerables a la pesca

Actualitzar i avaluar l’estat de conservació de les poblacions de peixos vulnerables a la pesca de fons roquers a la zona costanera, així com aportar a les administracions gestores dels espais marins dades necessàries per a la gestió d’aquestes poblacions, són els objectius generals del projecte de seguiment que s’està fent a dos dels espais marins protegits de Menorca: el Parc Natural de s’Albufera des Grau i l’illa de l’Aire. Aquest seguiment, del qual el mes de juny es va fer el treball de camp (el cens visual de peixos), està ara en la darrera fase, l’anàlisi dels resultats, que es donaran a conèixer probablement d’aquí a un parell de mesos.

Aquesta feina de seguiment de les poblacions de peixos vulnerables a la pesca és una tasca que, per mor de la crisi i el cost que implica fer-ho al fons marí, s’havia deixat de fer en 2011. I ara es reprèn a través de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i la col·laboració d’entitats de totes les administracions (Agència de Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca, Parc Natural de s’Albufera des Grau del Govern de les Illes Balears i l’Estació d’Investigació Jaume Ferrer de la Mola, lligada al Centre Oceanogràfic de Balears i a l’Instituto Español de Oceanografía del Govern estatal), així com amb la col·laboració en la finançació del projecte de la Fundació per a la Preservació de Menorca. Per a l’elaboració d’aquest reportatge s’ha tingut en compte la informació facilitada per l’OBSAM entorn a l’actual projecte de seguiment i també algunes de les dades d’anteriors seguiments de l’OBSAM, pel que fa sobretot a l’estat de les comunitats de peixos de fons roquers.

La importància de l’abundància d’alguns peixos

En els fons roquers, els principals habitants són els peixos, els vogamarins i les algues, que es troben íntimament lligats entre ells quant a les relacions tròfiques o alimentàries. Llavors, qualsevol alteració d’algun d’ells comporta alteracions a nivell de tot l’ecosistema. Simplificant aquestes relacions tròfiques, des de l’OBSAM s’explica que els vogamarins són herbívors i que com a tal s’alimenten d’algues, i que diverses espècies de peixos depreden les etapes juvenils dels vogamarins. L’activitat humana que més influència té en aquests ecosistemes és la sobrepesca, que, és evident, altera les comunitats de peixos disminuint la seva abundància.

Aquesta disminució en el nombre de peixos pot provocar un augment del nombre de vogamarins, que podria traduir-se en una disminució de la cobertura d’algues. També, contràriament, la recol·lecció excessiva de vogamarins (cosa que no passa a Menorca, on aquesta activitat no està socialment estesa) pot provocar un augment de la biomassa d’algues fins a límits indesitjables.

A Menorca, açò darrer no succeeix i es parla de la pesca, en les seves diferents modalitats (i tant professional com recreativa), com a principal causa de la desestabilització dels ecosistemes dels fons roquers. Tot i que, és clar, que també hi ha altres factors que hi influeixen i que són aliens a la pesca però que igualment degraden aquests hàbitats costaners poc profunds, com per exemple les construccions a la costa i els abocaments, o també l’efecte de la contaminació, ocupació i freqüentació de les aigües litorals.

Així, però, sigui com sigui, es considera que l’abundància d’alguns peixos és un bon indicador de la pressió pesquera a una zona determinada, a la vegada que dona una idea de l’estat general d’un ecosistema marí. És per açò que l’any 2000 l’OBSAM va crear l’anomenada Xarxa de Seguiment del Medi Marí de Menorca. Un dels projectes de la Xarxa, entre d’altres, era definir un seguiment periòdic de les comunitats de peixos vulnerables a la pesca del litoral costaner de Menorca, que, tot i que en van tenir lloc alguns, la Xarxa no va tenir la continuïtat desitjada i els darrers projectes es van realitzar l’any 2011.

A s’Albufera des Grau i a l’illa de l’Aire

Aquell any 2011 l’OBSAM va realitzar dos estudis, un en aigües de l’illa de l’Aire i l’altre al Parc Natural de s’Albufera des Grau i la Direcció General de la Reserva Marina del Nord, comprovant-se que en aquest darrer indret, a l’àrea de la Reserva Marina del Nord de Menorca, la biomassa de peixos l’any 2011 duplicava qualsevol biomassa censada a la resta de Menorca. L’estudi el qual treball de camp s’ha fet ara el mes de juny pretén avaluar les poblacions de peixos de l’àrea marina del Parc Natural de s’Albufera des Grau i de l’illa de l’Aire, no comptant tots els peixos sinó fent un cens de les espècies considerades més vulnerables a la pesca en aquestes aigües costaneres.

D’aquesta manera es podran veure els efectes de 7 anys de gestió pesquera en aigües del Parc Natural de s’Albufera des Grau i també avaluar l’estat de les poblacions de peixos en aigües de l’illa de l’Aire després de la seva proposta com a nova Reserva Marina i abans de la seva possible aprovació com a tal. Açò aportant també informació necessària per anticipar-se a possibles desequilibris ecològics no desitjats, avaluar el grau de pressió pesquera sobre aquestes comunitats de peixos associats als fons roquers, identificar les zones sensibles o problemàtiques i detectar si hi ha espècies invasores (peixos, algues o invertebrats), així com ampliar les sèries estadístiques per determinar tendències de futur.

La metodologia i la llista dels 25 peixos

Les estacions de mostreig escollides són les definides ja a l’any 2011, per d’aquesta manera poder contrastar els resultats d’ambdós anys, i en són un total de nou: sis a l’àrea marina del Parc Natural de s’Albufera des Grau i tres als fons roquers de l’illa de l’Aire, trobant-se totes aquestes estacions entre els 10 i els 15 metres de profunditat. La metodologia que s’aplica és la que es fa servir a tota Espanya per a les reserves marines, i bàsicament es divideix en dos vectors: l’estructura de l’hàbitat i el cens visual.

L’estructura de l’hàbitat té efectes sobre la composició i diversitat de les comunitats marines litorals, i per a l’estudi es tenen en compte coses com la seva heterogeneïtat i la complexitat del fons, determinant aspectes, entre d’altres, com el tipus de roca que hi ha, rugositats, arenes, pendents i relleus, etc. Així com també si hi ha posidònia, encara que aquest aspecte, que es considera més important i més ample que no només a aquestes zones, està essent objecte d’un estudi més general i específic, el qual cens havia de començar aquests dies.

A la vegada, per al cens visual, a cada estació, a base d’immersions, es realitzen vuit transsectes en varis dies i sempre sobre la mateixa franja horària. Els transsectes són lineals de 50 metres de llarg i 5 metres d’amplada (250 m2), explorant-se més o manco uns 5,5 quilòmetres de fons marí, i al llarg dels transsectes es van anotant les espècies observades del llistat. El llistat d’espècies objectiu del cens visual inclou un total de 25 peixos, considerats més vulnerables a la pesca en fons roquers: congre, llop, morruda, sarg, variada, nero, anfós, tord massot, grívia, morena, gitano, pagre, mòllera de roca, escorball, rascla, cap roig, orada, càntera, dèntol, cirviola, espet, donzella, esparrall, roquer i vaca.

Text: Joan Mascaró M.   Fotos: Observatori Sociambiental de Menorca OBSAM i  Bep Al·lès