Alcaufar Vell, una illa dins una illa

Anar a l’Hotel Rural Alcaufar Vell és com anar de viatge dins la mateixa Menorca però és com si fossis fora d’ella, és una illa dins una illa, que ens convida a desconnectar, a trobar-te amb el passat senyorial dels grans llocs i gaudir, no sols de la gastronomia del seu restaurant i del magnífic escenari del Jardí dels Ullastres, sinó que és molt més que tot açò i més, perquè aquest hotel rural és el lloc ideal per a passar un cap de setmana romàntic sense deixar de banda les activitats a l’aire lliure que et conviden a passejar per Menorca, tot anant d’excursió a peu fins al Caló Roig o els paratges de la costa sud de Sant Lluís.

Les habitacions són espaioses, còmodes, amb jardinet privat les de la planta baixa on comanda l’arquitectura rural que et fa sentir a la Menorca del segle XVIII i XIX, quan els senyors tenien aquests llocs palau per a passar-hi els estius.

Potser si encara hi sou a temps, és una bona excusa per a fer un cap de setmana diferent sense sortir de l’illa, però desconnectant del dia a dia, com també és una excusa excel·lent, si no volem quedar a dormir, anar a sopar al seu restaurant, al Jardí dels Ullastres i deixar-se seduir per la seva oferta gastronòmica on el producte local és el vertader protagonista, com també ho és la seva proposta de nova cuina menorquina.

Noltros vam provar les seves sipietes fregides amb xips de monyaco, betarràvec i patata.

Continuant amb un dels clàssics de la casa i que hi ha que provar, els seus ous de Menorca amb patates, monyaco, maonesa i bolets, que són tot un homenatge a les pupil·les gustatives, a la memòria gastronòmica de Menorca, i ens transporten en els temps dels senyors quan passaven els estius a la seva finca i sopaven allò que madona tenia a mà aquell vespre, ous, patates, monyacos, bolets de tardor i com no, la nostra reina de les salses, la sempre present maonesa.

Vam seguir amb la seva desconstrucció d’un dels grans plats de la cuina basca, el marmitako, que a la nostra illa també en té la seva versió a manera de panadera de peix. Tonyina vermella de Fornells a la planxa en el seu punt ideal de cocció magistral, acompanyada d’unes patates cuinades amb el brou de la tonyina, sofregit de ceba i tomàtiga, el punt ideal de pebre bord i un emplatat senzill però a la vegada vistós a taula que ens condueix a la vorera de la mar o fins i tot enmig de la mar menjant dins una barca de pesca.

Vam ser atesos de la millor manera per Noemí Llull, millor cap de sala de Menorca per l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de Baelars, que ens va recomanar els plats i el maridatge, i que per a darrer plat ens va deixar el que més li agrada a ella, el lingot d’anyell de Menorca cuit a baixa temperatura, amb el seu grevi que el fa magistral. Vertadera cuina senyorial de Menorca transformat amb nova cuina menorquina. Un plat que ens condueix a les grans taules senyorials on l’anyell era el protagonista dels Nadals i de les dues Pasques, quan el be de Menorca era qui omplia les taules de les celebracions onomàstiques o quan a la casa hi havia convidats de compromís. Idò tot açò ho trobarem provant aquest anyell d’Alcaufar Vell, que us recomanam amb els ulls tancats.

De postres, per tal de donar un toc d’acidesa necessària, la versió homenatge a les llimones de Sant Jeroni, els poncimers menorquins, a manera de lemon pie, que ens va convidar a fer una petita passejada pels jardins abans d’anar a dormir.

Ensoldemà un complert berenar amb producte local de Menorca amb pa de BenCuit, iogurts de Lluriach, formatges i embotits de l’illa.