Alzina d’aglà dolç

Que el fruit d’un arbre sigui agre o dolç depèn de la presència de determinades substàncies. En la majoria d’espècies vegetals que donen fruit es coneixen formes naturals que per una alteració genètica (mutació) produeixen fruits dolços quan habitualment els fan agres. Precisament, va ser a partir d’aquestes formes mutants que l’home anar seleccionant les varietats dolces de fruites que per defecte són agres o poc menjables (pomeres, pereres, pruneres, etc.). Com més important és la població d’una espècie i com més diversitat genètica té aquesta, més possibilitats hi ha que es produeixen aquestes mutacions.

A Menorca l’alzina (Quercus ilex) és un dels arbres autòctons més abundants, des de fa uns anys també sabem que la diversitat genètica d’aquesta espècie a l’illa és elevada. Per tant, hi ha les condicions adequades perquè entre tants d’individus n’apareguin alguns que en tost de fer els aglans agres els facin dolços. També s’ha dit que de les dues subespècies de l’alzina, la que és més habitual en climes un poc més freds i secs (subsp. rotundifolia) seria més propensa a fer fruits dolços, però a Menorca d’alzines dolces també n’hi ha de la subespècie de clima més dolç i humit (subsp. ilex). Antigament, en haver de picar un bosc o marina era habitual deixar o respectar les alzines d’aglà dolç. Així, fins avui ens han arribat alzinars en els que arreu hi ha aquesta variant de fruit comestible. La discriminació positiva no era només per fer un favor al bestiar que s’alimenta d’aquests fruits (principalment porcs), sinó també per tenir d’un fruit sec més. Els aglans dolços es consumien tant frescos com torrats, com si fossin castanyes. Fins i tot era habitual cultivar-ne prop de les cases de lloc o en els horts i vergers per disposar d’aquest fruit autòcton quan era el temps. Per multiplicar-les s’havia de fer per via vegetativa, dels aglans d’una alzina dolça tant poden sortir plantes de fruit dolç com agre, més probablement els darrers. S’empraven dos mètodes. Empeltar-les damunt una alzina jove o bé agafar bordalls amb un poc de llenya de la base de la soca i fer-los arrelar dins un test amb terra de mata.