Binitord, el celler menorquí regentat per una dona

Clara Salord: “He crescut dins aquesta bodega. Sempre m’ha agradat aquest món”.

Binitord, el celler menorquí regentat per una dona

Miriam Triay/Ciutadella . – El celler Binitord és present en el panorama vinícola menorquí de fa ja dues dècades i, igual que altres bodegues de l’illa, ha aconseguit que el vi de Menorca deixi el seu passat de rebuig, per arribar a un present i futur d’alta qualitat. De fet, forma part del grup de bodegues de l’illa sorgides els anys 2000, que van donar l’impuls de professionalització del vi a Menorca.

GERÈNCIA AMB NOM DE DONA

Clara Salord (Ciutadella, 1989) és, des de fa dos anys, la gerent del celler, formant part de la segona generació, com a perpetuadora de la professionalització vinícola de Binitord. Tot començà amb el somni de dues parelles d’amics, entre les quals es troben els pares de la gerent. Un títol que, de totes maneres, per Clara Salord no és important. “Ser gerent o no, és el mateix. La meva feina consisteix a fer que el vi tiri endavant, i això ho faig amb títol o sense”. Segons ella, abans feia gairebé les mateixes feines que ara, l’únic canvi és que “antes tenia un pilar, que portava la bodega i hi era present, el meu pare. Ara, des que està jubilat, ja no el tinc a ell, però encara és un suport”.

A més, es tracta d’un negoci familiar, petit, que ha permès portar a terme un “canvi de gerència molt gradual i suau”. Així, i per la concepció que n’ha tingut ella, “no ha sigut percebut com a un increment de feina, sinó que simplement he seguit fent el que ja feia”. Ara, però, amb un càrrec que, entre altres coses, suposa que la seva posició és ostentada per una dona.

SER DONA EN EL MÓN VINÍCOLA MENORQUÍ

El món del vi a Menorca és masculí. “Quan mir al voltant, les bodegues que tenim, només hi som jo com a gerent dona. Encara que n’hi ha una que té la gerència compartida, crec, entre dos germans, home i dona”. Podríem afirmar que el fet que Clara Salord sigui la gerent del celler, encara que per ella no hagi marcat un gran canvi en la seva feina ni en la bodega, sí que l’ha suposat pel món vinícola menorquí amb cara femenina que, potser, fins ara no havien aconseguit aquesta posició o no s’havien plantejat el fet d’intentar-ho.

Però, i en realitat, ella no considera haver tingut dificultats pel fet de ser dona, o almenys no ho ha percebut així. “Jo crec que m’han fet menys cas per ser jove i no per ser dona. He vist com escoltaven abans al meu pare que a mi. I he suposat que era per l’edat”. Així, i encara que la percepció de Clara Salord s’enfoqués en un altre tipus de discriminació, podria ser que també tingués alguna cosa a veure el fet de ser dona, o podria ser que no. “Jo no he notat mai les dificultats. Tal vegada hi són i no les veig”.

L’ORIGEN DE LA GERENT

Però, per què és gerent? “Perquè he estat l’única de la família que ha volgut continuar amb l’empresa. De fet, ja duia uns quants anys fent feina aquí, així, en el moment que el meu pare es va jubilar, el vaig substituir”. Clara Salord, criada entre vinyes, va decidir, als 17 anys, provar el mateix camí que els seus pares, no perquè li demanessin, sinó per saber si també era el seu. “El meu pare sempre m’havia dit que això havia sigut el seu somni, que no havia de ser el meu”.

I, encara que no hagués tingut mai clara la seva dedicació, sempre li havia agradat aquest món. Així, va decidir provar sort, i començar la carrera d’enginyeria tècnica agroalimentària, adonant-se, gairebé des del principi, que era la seva vocació. Un cop acabada la carrera, fa gairebé una dècada, ja va entrar a treballar en el celler familiar. I fins a l’actualitat, que ja regenta el celler Binitord.

L’EVOLUCIÓ DEL VI

Si ens centram, pròpiament, en “el món del vi a Menorca, està creixent”. Cada cop hi ha més vinyes i més vins. I això és possible gràcies a la millora de la qualitat. Com ens explica Clara Salord, no fa tant hi havia més rebuig cap al vi menorquí, a causa de les petites produccions que hi havia, més casolanes. “Però ara s’està professionalitzant, i s’estan traient vins cada vegada més reconeguts; i no només a nivell d’illa, sinó també nacional i internacional”.

De fet, el vi a Menorca ha passat diverses etapes. “L’illa va ser una gran productora de vi mentre érem dominació anglesa. Es van arribar a tenir més de 1.300 Ha de vinya. Ara mateix estem entre 100-150 Ha, però és que fa res n’hi havia només 40-50 Ha”. La producció del vi menorquí, després de la dominació anglesa, va retrocedir fins al punt que si hi havia vinya, només era per autoconsum. Per això és molt important la feina dels cellers actuals que, a partir dels anys 2000, “van recuperar la vinya a Menorca. Des d’aquell moment ha anat augmentant, i ho seguirà fent. La perspectiva és tirar cap a projectes de plantació importants”.  

EL PAPER DE BINITORD

“Nosaltres no som dels pioners que van tornar a fer vi a Menorca, però sí que som del grupet de bodegues que va començar a professionalitzar el vi”. Com hem dit, el vi menorquí era vist més com a un producte d’autoconsum o casolà. És a partir del moment en què diversos cellers, com el de Binitord, decideixen oferir més qualitat i es proposen demostrar la valia del vi menorquí, que aconsegueixen professionalitzar el món vinícola i donar-li el pes que té, actualment, en la societat menorquina.

Gràcies a aquesta tasca s’han assolit grans èxits. Una tasca que, a més, és conjunta. “A Menorca no hi ha rivalitat entre bodegues, sinó que és més bé una relació de companyerisme. Si un necessita ajuda sap que li pot demanar a l’altre. Al final, anem tots a l’una”. Uns reptes compartits que han fet que els cellers, tot i ser competència, no es vegin com a enemics als quals superar, sinó com a companys de negoci als quals acudir.

De fet, i gràcies a aquesta professionalització, el celler Binitord ha obtingut el reconeixement del Catavinum World Wine & Spirits Competition. “Ens van donar tres medalles d’or i dues de plata, és a dir, tots els vins que oferim van tenir medalla. Això és un reconeixement a la feina ben feta. Encara que, en general, a les bodegues de Menorca se segueix molt aquesta línia”.

La seva oferta abasta cinc tipus de beguda, quatre vins i un vermut. Binitord negre, Ciutat de Parella,Binitord blanc, Binitord rosat i Vermut Binitord. Els dos primers són vins negres, dels quals un és jove i l’altre té envelliment. “El jove, el Binitord negre ens interessa que sigui fàcil de beure i que es pugui tenir en fred. Per això li donam molt poca maceració amb pells, a fi que tengui poca astringència, i així el puguem tenir dins la nevera”. D’altra banda, i per la gent que és més del vi tradicional, també fan el Ciutat de Parella que “l’hem envellit deixant-lo dos anys dins barriques de roure, i després dos més en botella”.

LA SOSTENIBILITAT DEL VI

A més de la recerca per la qualitat, el celler Binitord també cerca la sostenibilitat del seu camp. “Nosaltres trobam que l’agricultura no ha d’anar cap al tipus convencional que coneixem fins ara”. Per això, des del 2011 estan adherits al programa Custodia Agrària del GOB, comprometent-se a portar a terme una sèrie de pràctiques sostenibles. “Amb això no només ens referim a no tirar herbicides o pesticides. Si no que també a mantenir les parets seques, els arbustos, a posar barreres d’ullastre…”.

Binitord és més que un celler de qualitat preocupat per cuidar els productes de la vinya, també s’encarrega de preservar l’entorn. Per això han rebut la marca Menorca Reserva de la Biosfera. “Creim que és una marca que ens reforça poder apostar per la sostenibilitat. De fet, ara estem fent la transició cap a l’agricultura ecològica”. Ja han fet proves amb una parcel·la, amb resultats molt positius. “Això ens encoratja per anar-ho ampliant”.

Nascut en un moment en què el vi menorquí necessitava demostrar que també era de qualitat, el celler Binitord ha sabut créixer i evolucionar fins a aconseguir que el vi de Menorca, a més de ser sostenible, arribi a posicions nacionalment i internacional rellevants. Clara Salord, la dona al front d’aquest celler, segueix treballant per aconseguir moltes més metes.  

  • Publicitat
    Ràdio Far Menorca
  • Publicidad
    El Iris