El codonyer (Cydonia oblonga) tant s’ha emprat com a peu per empeltar com per arbre fruiter. El codony no és la fruita més agradable per consumir en fresc, tot i que té algunes propietats nutritives i medicinals que el poden fer desitjat i necessari. D’aquesta importància com a arbre fruiter en va sortir la necessitat de seleccionar varietats més adequades pel consum, més manejables alhora de processar-les per fer el conegut codonyat i també que permetessin un cultiu més adequat com a arbre fruiter. A Àsia, d’on se suposa que és originaria l’espècie, es coneixen desenes de varietats d’aquesta fruita, a Menorca, de forma tradicional es diferencien dues variants. El codonyer seria una planta (arbust) de poca alçada amb la branques rectes, proporcionalment més gruixades, els seus fruits solen ser irregulars amb arrugues profundes i un poc allargats.
La codonyera seria una planta de creixement més alt amb les branques més llargues i amb tendència a obrir-se cap a defora, proporcionalment són més primes, els fruits, les codonyes, són de forma més regular, pell més llisa i amb l’extrem aplanat, tenen un poc forma de pera. Òbviament, la codonya no és més que una forma seleccionada i millorada del codonyer, més adequada com a arbre fruiter. A la vegada, dins uns i altres es poden observar algunes diferències. Açò podria indicar que no tots els codonys i les codonyes són iguals, que d’uns i altres hi podria haver diferents varietats, com ja s’ha constatat en altres regions properes. Entre les dues varietats no hi ha diferències importants en el cultiu, les dues toleren igualment les terres de mala qualitat i condicions extremes de fred i calor, si de cas la codonya es pot considerar com un poc més delicada. En canvi, sí que difereixen en el seu comportament com a peu per empeltar-hi altres arbres fruiters.
La codonyera, al tenir un creixement més alt dóna arbres més estirats, amb les branques més dretes. Per açò era més habitual empeltar damunt codonyer, així s’aconseguien arbres més baixos amb les branques consistents i que entren en producció més prest.