A Ciutadella als pans individuals de pasta de pa els diuen cócs, mentre que a la resta de poblacions de l’illa panets. Hi ha cócs normals i cócs de sèu. Fa una trentena d’anys, a la panificadora de Ciutadella, s’elaboraven diàriament uns 17.000 cócs, avui en dia just arriben als 500.
Els cócs o panets han estat substituïts per altres castes de pa industrial com la baguette, la xapata, o el pa anglès, inclús als mateixos forns que elaboren entrepans amb altres tipus de panets o fins i tot a bars on abans es feien cócs de panxa, de pilotes, de sípia, de companatge, etc, avui ho serveixen en barres de pa o panets congelats industrials.
El cóc però té història i tradició i és present des de fa més de cinc-cents anys a les regions de parla catalana, si bé la forma, dimensions i ingredients que varien molt segons les contrades. Aquí els cócs són de farina, llevat i aigua, o de sèu amb els anteriors ingredients, són més basts que els llonguets, més blans i més tirosos, mentres que a Mallorca un cóc és una peça llarguera de pasta bamba, de forma aproximadament semicilíndrica, que es talla a llesques i es bescuita. A la Cerdanya els cócs són de farina, llet i ous. Al Pla d’Urgell són unes coques de pasta molt prima i ensucrada que en temps d’emprimer els nuvis tiraven als fillets quan sortien de casar-se. Al Camp de Tarragona, són uns panets fets de farina de moresc amb ous, pinyons i batafaluga. Al Priorat els cócs són de farina amb ous, oli i sucre, i amb un ingredient variable que pot ser pinxes (arengades), ceba i pebres vermells o talls de llonganissa i esclata-sangs, o bé miques de magre de porc. A Falset els omplen de cideres negres. A les comarques de Tortosa i Vinaròs, el cóc, és gran, aplanat, de voreres retorçades, fet amb farina, oli, sucre, ous i vi blanc, i el omplen d’espinacs, peix, mel, llet, etc.